dijous, 31 de desembre del 2009

Bon Any Nou 2010


"No desesperes enmedio de las más sombrías aflicciones, pues de las nubes más negras cae un agua limpia y fecundante".
(Foto: Tornant de les Highlands, va sortir l'arc de Sant Martí).

dimecres, 23 de desembre del 2009

No sóc més que un miratge

No em miris. No m’escoltis. No em desitgis. No sóc més que un miratge. Un miratge que un dia es va crear per fer-te feliç.
Un petit retall de cel i d’estrelles penjades. De llum i de somriures. De somnis eteris. De colors i d'esperances. D’abraçades, carícies i de tendres paraules. De llars de foc enceses i pedres escalfades. De sostres i finestres, amb fusta cisellada.
Corones i princeses. I fades encantades. Castells meravellosos amb mil-i-una façanes. I boscos, rius, muntanyes, infància retrobada.

No preguntis. No toquis. No vulguis saber què hi ha darrera la màgia.
De cors en les finestres i nous en les Nadales. Els viatges misteriosos, fascinen la canalla. De contes, herois, romàntics, que mai baixen la guàrdia. I acompanyen els dies, les nits i les fogates. Posant amor i ordre, omplint tota mancança.
Ametlles, flors i pinyes, la casa engalanada. Petits bocins de vida, que tendrament guardava.

No em tastis. No m’oloris. No em trenquis el cor d’alba.
Mandarines, farigola, gespa verda i mullada. Les nits amb lluna plena, amb el cor vistes i somiades. I carretons de fusta i pots de melmelada. Casetes i cuinetes. Bressols. Fulles daurades.
I somnis i secrets, romanen a la meva ànima.

No m’estimis. No sóc més que un miratge.


dimarts, 22 de desembre del 2009

Fins i tot la botiga es ven!

No sé si a hores d'ara estareu bojos d'alegria perquè us ha tocat la loteria. Si és així, me'n alegro molt per vosaltres. I si no, doncs acontenteu-vos amb el fet que molts altres sí, gràcies, en part, a la compra dels vostres dècims.
La setmana passada vaig estar a Viena, ciutat meravellosa que us recomano. Aviat penjaré les fotos que vaig fer i us comentaré algunes curiositats. De moment, us deixo amb aquesta foto.És d'una botiga de roba de dona i es troba prop de la Òpera. Em va fer molta gràcia aquest llaç enorme que agafa part de l'edifici com si tot ell, es poguès comprar. En aquests dies on sembla que estiguem obligats a comprar i regalar i a consumir per sentir el Nadal, és quan més m'adono que no hi ha res material que pugui suplir el que realment importa.

dijous, 17 de desembre del 2009

La crisi segons A. Einstein

En una botiga d'accessoris del carrer Muntaner, vaig trobar aquest cartell del que pensava Albert Einstein sobre la crisi. Qualsevol crisi, crec jo. Perquè hi ha molts tipus de crisi i moltes vegades, la solució està dintre d'un mateix.