divendres, 27 d’abril del 2007

La Mare de Déu de Montserrat

Rosa d'abril morena de la serra.....Felicitats Montse! Ja he vist la teva trucada, estava dormint. Ahir vaig sortir i vaig anar a dormir molt "d'hora". Desprès et truco, nena.
Montserrat, un dels meus llocs favorits per anar d'excursió. Avui deu estar a petar . Procuro anar cada any, i aquest encara no l'he fet. A veure si ho podem fer aviat, ara que ja arribat el bon temps.
Petonets!

dimecres, 25 d’abril del 2007

I'll stand by you

Oh, why you look so sad?
Tears are in your eyes
Come on and come to me now.
Don't be ashamed to cry, let me see you through
Cause I've seen the dark side too.
When the night falls on you, you don't know what to do,
Nothing you confess could make me love you less

I'll stand by you,
I'll stand by you, won't let nobody hurt you,
I'll stand by you.

So, if you're mad get mad, don't hold it all inside,
Come on and talk to me now.
And hey, what you got to hide? I get angry too
But I'm alot like you.
When you're standing at the crossroads, don't know which
path to choose,
Let me come along, cause even if your wrong


I'll stand by you,
I'll stand by you, won't let nobody hurt you,
I'll stand by you.

Take me into your darkest hour, and I'll never desert you.
I'll stand by you.
And when, when the night falls on you baby,
you're feeling all alone,

You won't be on your own,
I'll stand by you.
I'll stand by youI'll stand by you, won't let nobody hurt you.
I'll stand by you
Take me in into your darkest hour and
I'll never desert you
I'll stand by you.

The Pretenders

dimarts, 24 d’abril del 2007

Operacions d'estètica

Aquesta tarda parlava amb una bona amiga sobre la bogeria de les operacions d'estètica i com, a vegades, darrera d'aquest desig de voler canviar el físic, en realitat, s'amaga un descontentament interior, que no ho treu ni el millor cirurgià plàstic. Pretenen agradar-se i agradar als altres, i potser que ho aconsegueixin. Tot i això, crec que el fet de portar tres talles més de sostenidor o lluir uns pectorals pastilla de xocolata no els hi donarà resposta a una falta d'autoestima o d'altres problemes. Malauradament, estem en un moment en el que la societat dóna molta, massa i tot, importància a l'aparença física, a l'estètica, a tot el que es l'exterior de les persones. I, hi ha molta gent que cau en aquest parany, pensant que si tenen un cos amb unes determinades característiques, seran més feliços i tindran èxit en tot.
Sabeu aquell eslogan de "La arruga es bella"?. Doncs l'altre dia em vaig fixar que en una parada de bus, hi havia la publicitat d'una crema, a la qual no faré publicitat, on sortia un home posant-se una crema i posava "La arruga no es bella". Bé, a mi no em desagraden . Crec que són signe de que has viscut, has gaudit, has patit la vida (tot i que hi ha gent que no té o té poquetes, qüestió de genètica, no pas de que no s'hagi viscut la vida amb intensitat).
Com ja sabeu, a les dones sempre se'ns ha considerat poc més que un objecte, i ara més que mai, un objecte de desig (tot i que per sort, les coses estan canviant i no totes volen entrar-hi en aquest parany). Això, fa que les dones pensin que si no tenen un cos perfecte no tindran èxit en la vida, en especial pel que fa a agradar a l'altre sexe ( o el mateix). És per aquest motiu que són més les dones, les que més demanen aquest tipus d'intervencions. I com és el cos perfecte?.Existeix la perfecció?. La vida, i les persones, seriem molt avorrides si fossim perfectes, oi?. A mi, personalment, sempre m'han agradat més els tios que tenen "algo", més que autèntiques belleses.
Bé, de sobte la meva amiga i les seves ingenioses frases, em diu:
"Els homes es posen panxuts i els importa un ou".
Quin tip de riure! (crec que ell no s'ha adonat).

Heu començat a estudiar?

Desprès d'una nit de rauxa, una mica de seny. Em queden dos mesos pels exàmens i ja hauria d'estar estudiant. Ara toca allò de fer-se un planning (ja sabeu, realista, flexible i viable) ,complir-lo i hores en la biblioteca. Les que us recomano la UB, la Pompeu (ei, quins records, eh?. A vegades semblava una reunió d'ex-alumnes del cole) perquè, les de la Diputació, tot i haver inaugurat fa poc noves instal-lacions, pequen de ser massa "biblioteca ludoteca".
Hi ha masses espais oberts i si ets dels que necessiten molt de silenci per a concentrar-te, no ho trobaràs. Em van dir que al poc d' inaugurar-se la Jaume Fuster, la que em queda més a prop, ja hi va haver queixes. I mira que s'han gastat una pasta!, tot per a acontentar als veïns de Lesseps, mentre acaben les obres. Bé, no ens podem queixar. És molt bó que es facin aquest tipus d'equipaments als barris. La veritat és que es fa molta vida social allà i tothom pot trobar el seu espai i la gent està encantada. Ara, silenci, silenci sepulcral, docns no el trobareu. Millor quedar-se a casa.

El dia desprès

Bé, s'ha acabat el dia de Sant Jordi Un altre dia ple d' irrealitats, de les quals us parlaré un dia. Tots necessitem fugir de la realitat en un moment o en una altre de la vida i cadascú ho fa, de la millor manera que sap, pot o vol.Ha estat divertit veure els carrers plens de gent, de roses i de llibres. Per Rambla Catalunya no es podia ni passar. Molt bo el pa de Sant Jordi que donava la Damm al Palau Robert i encara millor el noi i la noia de la campanya "Dóna corda al català". Engrescadors, simpàtics i animant tothom. M'ha agradat trobar-me una col·lega del cole, amb la seva filla Lola de 9 mesos (et felicito altre cop, què maca, quins ulls!!).
Suposo que els mediàtics han fet caixa i que el ram de 20 roses a 50 € que hem vist a Passeig de Gràcia, ha assegurat moments de passió...potser en un hotel proper?.
També m'han agradat les cerveses compartides i les rises, els neguits, els desitjos, la complicitat retrobada. On anirem a parar? tindrem fills aviat?.
Bona lectura, si es que en teniu ganes.

dilluns, 23 d’abril del 2007

SANT JORDI 2007

Felic Sant Jordi a tots i totes i feliçitats als Jordis i Georgines. Aquesta és potser, la festa que més m'agrada, la tradició més bonica. M'agrada passejar per Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya, les Rambles (encara que en per aquests carrers és gairebé impossible fer-ho) i veure tot l'ambient que s'hi respira. Aquelles paradetes de llibres, les roses presentades de moltes maneres, les gimcanes dels autors per a signar els llibres als seus incondicionals (jo vaig fer una llarga cua per a que em signès Quim Monzó, fa uns anys) el sol que sempre acompanya,...per un dia aquesta ciutat té quelcom que oferir genuinament català i els "guiris" no es deixen de sorpendre.Imagineu-vos aterrar en una ciutat on trobeu un munt de gent al carrer, tot i ser laborable, portant una rosa i mirant (i comprant esperem) llibres posats en paradetes al mig del carrer. Pensaria que he trobat la ciutat ideal pels amants de la lectura i que la gent s'estima molt, perque es regala roses.
De llibres, no sé si parlaré, perquè tothom en parla avui. Tampoc us recomanaré, per un dia, cap i deixaré que us sorprenguin. Ja sabeu que com cada any, tv3 farà allò dels rànquings dels més venuts, els mediàtics i els no mediàtics, les milions de roses que s'hauran regalat i el munt de llibres que es deixaran en els prestatges, esperant tenir una estoneta o potser l'estiu, per començar a gaudir-los.
Bona lectura i que regaleu moltes roses!!

Més Sant Jordi:
http://www.eurotales.eril.net/jordia.htm
http://www.cercat.com/cinema/santjordi.htm
http://www.bcn.es/

diumenge, 22 d’abril del 2007

Paris, La France

Eleccions a França.

Bloc

El perquè d'aquest bloc té moltes respostes. Comencen per la gènesi de la idea. Fa un any, celebrant els aniversaris d'una amiga i el meu en una calçotada (nomès faltava que ens portèssin els Alkaselzer, ja, ja, ja) en la qual ens vam "posar les botes", els hi vaig dir als amics que estava pensant crear-me un. Sabent que sempre m'ha agradat escriure, em van animar a fer-ho. I bé, desprès d'un any (he estat molt ocupada aquests darrers 12 mesos,...), aquí el teniu.

El nom, no és ben bé el que havia pensat. De fet, tinc un quants en ment. Ja veurem per quin em decideixo.

Un altre diumenge

D'aquí 20 minuts aniré a dinar a casa de la meva germana, que s'acaba de canviar a un pis del Passeig Bonanova i vol fer un dinar per a "inaugurar-lo" amb part de la família. I què diferents que podem ser l'una i l'altra!. La meva fillola, espera que li porti les "xuxes" de la palma, que com cada any, li va haver de comprar la seva tia, la meva germana gran, perquè jo no és que estigui molt per aquestes qüestions, que diguem. La meva participació com a padrina, consisteix en ajudar-li a fer els deures (en especial els de mates, i anglès), fer-li veure que ha de ser una mica més endreçada, portar-la al cinema, al zoo, amb la resta de nebots, etc. En fí, que en quant a formació cristiana, no molta. Això si, ella és molt agraïda i em regala dibuixos i més dibuixos, i ara comença amb petits relats, molt ingeniosos.

Avui, que fa tant bon temps, com hem tingut durant tota la setmana, és d'aquells dies que una recorda els estius i es pregunta on passarà el proper. Tornaré a Palamós, (no us perdeu el magnífic Museu de la Pesca) o aniré a Escòcia, com fa temps que tinc en projecte?. Sí, ja sé, quins llocs tan dispars, com jo mateixa, suposo.

divendres, 20 d’abril del 2007

Dia de boira

Avui hi ha molta boira a Barcelona. Sembla Londres malgrat que no cal anar fins al Regne Unit per trobar boira. Anant cap a Vic per la N-152 en un dia de molta boira, en el que ni tan sols pots veure el cotxe que tens al davant, et pot donar la sensació de que estàs en les Highlands escocessas. Normalment puc veure la muntanya de Montjuic i el mar, des de la meva habitació, i avui no m'ha estat possible.Tot i això, sabia que encara hi eren. És com quan algú desapareix de la teva vida durant una temporada, ja sigui perquè no està en el seu millor moment, està fora, etc., i tot i això, saps que continua allà. I que tard o d'hora, tornarà a aparèixer.

Hola!

Hola,
Finalment el meu primer bloc. Benvinguts i benvingudes!