Converses d'uns intel·lectuals

Aquest matí he estat una estona en la meva terrassa favorita a Rambla Catalunya. Podria haver anat a la biblioteca per tal de seguir estudiant anglès per l'examen que tindré d'aquí deu dies. No obstant això, preferia estar a l'aire lliure, encara que fos estudiant, així que he canviat els plans inicials. Quan he arribat, he vist una taula en un tranquil raconet, que semblava esperar-me, i m'he assegut disposada a repassar. M'he fixat que a la taula del costat hi havia tres homes, en els seus 70, que tenien una animada conversa. A mida que passava el temps i donada la proximitat de la seva taula, no he pogut evitar anar deixant els phrasal verbs i centrar la meva atenció en el que deien. Però quines converses més interessants! Aquests tres homes eren d'una intel·lectualitat tal, que per moments he volgut incloure'm, ni que fos per plantejar qüestions i continuar amb aquest o aquell tema.  Per un moment, m'han recordat les reunions que tenia el meu pare al saló de casa, amb amics de tota mena, conversant sobre religió, politica, art i amb els que s'emblava, anaven a arreglar el món. 

Dissimulant, he continuat més pendent del que deien que dels exercicis. Sé que no està bé fer quelcom així, si bé tampoc no escriuré res rellevant aquí. De totes maneres, si consideressin que parlaven d'algun secret d'Estat, no haguessin escollit una terrassa com aquella. 

Tots tres han estat o encara són, importants intel·lectuals d'aquest país. Un d'ells està preparant un article, així com estudiant un tema de caire internacional, en profunditat, animat i amb les aportacions dels seus dos amics. Anaven repassant, encadenant un tema rere l'altre, qüestions des del més global fins a arrivar a la seva localitat d'estiu, plena de 'manadas de gente', sense ser ells conscients, que les seves aportacions han estat de gran vàlua per la noia que tenien asseguda al seu costat i que semblava tan concentrada en el seu llibre...

31 coses per fer els 31 dies d'Agost

Un altre estiu a Barcelona i ja en van uns quants en aquests últims anys, així que de nou idees pels que no tenim plans fora. Originals o no tant, coses diferents per no avorrir-se massa (encara que l'avorriment és bo en la seva justa mesura!). Algunes són per fer a Barcelona, ​​si bé moltes es poden adaptar a qualsevol ciutat. I el millor ... la majoria són gratis !!
Heus aquí 31 suggeriments pels 31 dies d'agost (i sense que hagi de ser en aquest ordre)

1. Dedicar temps per reflexionar sobre tot allò que encara no funciona en la vostra vida, veure com ho podeu solucionar i passar a l'acció. Pista, no us amonïeu si no veieu resultats immediats. Els canvis requereixen temps. 

2. Fer una ruta per diferents barris per descobrir escultures i / o ornaments arquitectònics temàtics, per exemple, totes els relacionats amb animals. Pista, la Casa Amatller amaga simpàtics secrets a la seva escala. 

3. Fer una ruta per carrers de temàtica diversa. Per exemple, carrers de metges il·lustres, filòsofs, etc. Pista, la zona de Sarrià entre Mandri i Anglí.

4. Seure en un banc, una terrassa o qualsevol altre lloc concorregut i observar escenes de vida quotidiana. 

5. Explotar el vostre costat artístic, sigui el que sigui, i aprofiteu ara que teniu temps lliure per deixar sortir tota la vostra creativitat. Ja no hi ha excusa!

 6. Escoltar música clàssica. Escoltar música indie. Escoltar música jazz. Escoltar música de grups emergents que no són comercials. Escoltar música. Escoltar música és beneficiós en tots els sentits. 

7. Fer fotografies d'edificis reflectits en d'altres. Pista, edificis amb finestres de 'mirall' que reflecteixen boniques cases antigues o modernistes.

 8. Anar a diferents llibreries i veure les novetats que tenen. Pista, la llibreria anglesa Come In té una fantàstica secció infantil. 

9. Visitar, d'una vegada, aquell museu de la ciutat que se us resisteix i donar-li una oportunitat. 

10. Agafar el Bus Turístic. Sí, sí, fer de guiri en la vostra pròpia ciutat! 

11. Aneu fins a l'aeroport i veure passar avions. Pista, al Prat, en el camí cap a la platja, hi ha un lloc habilitat per a això. 

12. Dedicar el vostre temps a aquells amics, coneguts o fins i tot desconeguts que sabeu que necessiten una mica de companyia. Pista, aquell avi veí vostre que sabeu que passa moltes hores sol a casa. 

13. Observar el comportament de les formigues, en qualsevol lloc en el qual les trobeu. Quant podem aprendre encara del comportament animal. 

14. Provar aquella especialitat de la casa / vermut / del bar del barri i que mai us ha cridat l'atenció. Mai se sap si es convertirà en el vostre favorit.

15. Donar una volta per les zones ajardinades de la ciutat i observar la varietat de plantes i flors que hi ha. No serà com en els països centre-nord-europeus encara que també es veu bonic. 

16. Cercar algun racó especial de la ciutat i dibuixar-des de diferents perspectives.

17. Fer una foto cada dia a la mateixa escena i veure com va canviant amb el passar dels dies.

18. Llegir algun llibre sobre la història de la ciutat, visitar els indrets que descriu i veure si han canviat molt. 

19. Asseure en un cafè, observar a la resta de clients, els seus gestos, la seva fesomia i escriure hipotètiques històries d'aquestes persones. 

20. Avançar-vos a ajudar amb alguna adreça als guiris de la vostra ciutat, que veieu perduts. Practicareu idiomes i ells quederan encantats per la vostra amabilitat.

21. Anar al cinema a la primera sessió. La sensació de solitud i buit pot ser fins i tot inquietant... 

22. Passejar mirant balcons i fixar-se què guarden les persones en ells, com si d'un traster es tractés. Ja es triga a fer un estudi.

 23. Passejar mirant terrasses dels àtics i fixar-se en la varietat de plantes i arbres que hi ha en ells. Pista, en Jardinets hi ha un bonic jardí que em té enamorada.
 
24. Descobrir aquells locals que tenen un acollidor pati-jardí interior. Alguns són llocs secrets amb molt d'encant.

 25. Recopilar eslògans publicitaris i pensar quin missatge hi ha darrere d'ells. Ui, ui, aquest subconscient... 

26. Llegir més la premsa que no és de la vostra mateixa sintonia. Conèixer l'enemic és vèncer-ho. 

27. Aprofitar per instaurar o modificar algun hàbit. Necessitareu 66 dies, així que al setembre tindreu la meitat de la feina feta. 

28. Fer neteja de tot això que heu acumulat durant el curs. Segurament direu molt  "I això, per què ho guardo?" 

29. Fer en paper, d'una vegada per totes, totes aquelles fotos que hi ha al vostre Smartphone i que no voleu perdre. 

30. Practicar l'escolta activa amb els vostres éssers estimats. Pista, ja sabeu, sense interrompre, sense evadir la ment en el vostre món, sense pensar en la resposta,... 

31. No fer cap dels suggeriments anteriors.

Música en viu a Barcelona al juliol

Us deixo tot un seguit d'espais on es toca música en viu.
Com va dir F. Nietzsche, "Sense música, la vida seria un error"

Els vespres dels Juliols UB

Concerts Palau Robert

MACBA a l'estiu

Cruïlla

Juliols Joves Ateneu Barcelonès

Música als Parcs

Tornar a sortir

Després d'estar un mes sense poder sortir a córrer, fa un parell de setmanes que he tornat a una de les activitats que major benestar em reporten. Tot i que el dolor (molèstia, més aviat) a la planta dels peus segueix, fins que el metge no em digui aquesta setmana, què passa i què cal fer, no puc evitar sortir, ni que sigui dues vegades a la setmana. Això sí, estic substituint la intensitat, que he hagut de disminuir, per nous paratges. I aprofitant el bon temps i que la primavera i gairebé arribada de l'estiu, ens regala dies interminables de llum que fa aflorar els racons més bonics, m'arribo fins a Sarrià i d'aquí, a Pedralbes. No sé si seré jo que estic més perceptiva o realment les flors que hi ha als parterres, són d'una varietat en colorit i forma, que obliga a aturar-se i contemplar-les. Quan passo per Sarrià, en concret aquest matí i el divendres vespre, em fascinen les estampes, que en un exercici d'imaginació, bé podrien ser d'èpoques passades, en blanc i negre i tot. Les famílies que surten de l'església de St. Vicenç després d'una confirmació, les terrassetes plenes, els nens amb els seus patinets i els que segueixen comprant, i que sigui per molt temps, a la Pastisseria Foix. Les paradetes de productes artesanals i d'algunes andròmines (no arriben a antigüitats), que em recorden això que em dic des de fa temps: Ja ho has tingut i per tant viscut. Els sarrianencs de tota la vida, que es troben en el punt de reunió social, la missa i s'estén a la placeta. Vida al cap i a la fi.
Segueixo fins a Pedralbes, i a falta d'una sortida fora de Barcelona amb la qual respirar aire de muntanya o platja, m'entretinc entre les seves pedres, l'olor de l'herba mullada de les finques colindants i la pau que es respira pels seus voltants. Sento les veus d'un cor i encara que sóc conscient que la meva vestimenta de 'runner' no és la més adequada per entrar en una església, no puc evitar sentir la crida de tal regal pels sentits. La composició entre la petita capella, els vitralls acolorits, l'encens i les veus del cor que canta avui, són més que una recompensa per a una caminada de tal abast. Un descans necessari per a l'ànima.

La Filosofia pot curar l'ànima?

Pati CCCB (Creació pròpia)

Començo aquest nou mes de juny, parlant d'un tema que potser serà recurrent a partir d'ara. De fet, crec que en alguna ocasió ja he escrit sobre la necessitat que tinc de buscar respostes en la Filosofia. És una necessitat que m'ha acompanyat tota la vida, tot i que, a mida que han passat els anys, s'ha fet més forta. No deixaré aquí, que ja ho fet prou, els neguits constants i recurrents, que m'acompanyen i no em deixen gaudir com voldria. Quan el passat és una llosa i el futur és plé d'incertesa, l'únic moment és el present. Tot i que fa uns anys que estic treballant en aquests temes, hi ha èpoques en que em costa més mantenir la idea de 'viure el present' (l'únic moment real). Així que, mantenint-me en la línia de cercar respostes fora que em serveixin per madurar les pròpies i a falta d'una figura que em pugui acompanyar a la vida, vaig trobar aquest seminari de 'Filosofia per curar l'ànima' que ha donat al CCCB, el filòsof Josep Maria Esquirol. Us diré que, com moltes coses a la vida, no ha arribat per casualitat. Ben al contrari, arriba en el moment just. És precissament, el que buscava des de feia temps, des que vaig descobrir que l'arrel del meus contants neguits, estava precissament en 'això'. I 'això' potser em porta tota la vida, la resta de la meva vida, guarir-ho. I agafant les idees, amb les quals no hi puc estar més d'acord (fins el punt que semblava que pensava/parlava jo) en la forma senzilles i en el fons d'una profunditat, d'aquella que toca l'ànima, per tal que aquesta es digui a si mateixa: Tots tenim necessitat de contacte, és el contacte el que ens cura i ningú s'aguanta dret sol. Les persones compartim la solitut, uns depenem dels l'altres i la comunitat fa de puntal per aguantar-se. És l'escolta autèntica, la que és terapèutica (moltes vegades més que aplicar una o altra teoria). La paraula pot tenir un efecte curatiu. La Filosofia existeix perquè hi ha intemperie, estem descoberts i a la intemperie ens sentim desvalguts. Hi ha aquesta necessitat d'ampar, de sentir-se aixoplugat. La conversió, entesa com a mirada cap a una altra banda, és el que cura i es necesita concentració i atenció. No ens salven les cuirasses, ens salven els altres, la companyia. La Medicina i la Filosofia, són maneres de curar i curar-nos. El que cura és el que toca la vida mateixa.
La Filosofía per curar l'ànima és l'únic camí.

La Cursa de RAC1

Malgrat l'entrenament que havia fet, les meves bambes (Asics) noves, la il·lusió amb la que vaig anar a buscar el dorsal, samarreta i demès i les ganes que tenia de compartir aquesta aficció amb els oients de RAC1, per celebrar els 15 anys de l'emissora, finalment el repòs que encara em demana el peu, m'ha obligat a quedar-me en casa. Gaudint, això si, d'altre manera, amb la retransmissió, divertidíssima per cert, de Raul Llimós, narrant minut a minut el que passava, anècdotes, els membres de RAC1, etc. I si us l'heu perdut, la podeu tornar a escoltar en el podcast aquí, així com seguir els documents gràfics a les xarxes socials.

Imatges Sant Jordi 2015

Collage Barcelona i Sant Jordi

Viure a la Biblioteca

Edifici històric, UB. Creació pròpia

Durant les darreres setmanes es pot dir que he estat, i segueixo, vivint a la Biblioteca. Així, amb majúscules. Perquè quan es troba una biblioteca en la qual es pot llegir, escriure, treballar, estudiar, amb un silenci sepulcral, hom hi va, encara que quedi a mitja hora llarga, caminant, de casa. És axí. Estic envoltada de biblioteques de la Diputació i on trobo més silenci i on m'hi trobo més a gust, és a les biblioteques universitàries. I si hagués d'afinar encara més, diria que de les millors, les de Filologia i Matemàtiques, al edifici Històric de la UB (de una fotogenia sense fi). De l'edifici de les Aigües de la Pompeu, crec que ja vaig parlar un dia. No només s'ha d'arribar una hora abans en època d'examens per tenir lloc, és que el seu silenci i la seva inquietant quietut, fa que sigui una de les que més recomano quan em preguntan, on anar, ja siguin investigadors, universitaris, opositors...

Neva a Barcelona!

Després de tot el que ja s'ha vist i retratat, dit i emocionat,sobre el dia d'avui i la neu caiguda a Catalunya, situada al Mediterrani -dada important, no ho oblidem- aquest time lapse, cortesia dels drons de Hemav, de la poquíssima, i no per això menys il·lusionant, neu caiguda al Tibidabo.

 

Masriera, més que una joia

Joieria Bagués-Masriera, Passeig de Gràcia, Barcelona

Hi pot haver una joia millor que una obra d'art? Si, que aquesta es converteixi en joia.

Sol energitzant

Aquest matí he tornat a sortir a córrer. Aquests últims mesos no he sortit res i vaig tornar a agafar el ritme fa un parell de setmanes. Pensava pujar per Balmes, fer una volta i ja està i al final m'he embolicat i he pujat fins al Tibidabo i ha pagat la pena! El sol i el contacte amb la natura, els colors de la tardor que es comencen a entreveure, entre aquestes meravelloses 'torres' que encara es poden veure per aquella zona, m'han recarregat d'energia. I com a recompensa, les vistes des del Mirablau (he tret el nas) i trobar pinyons per un caminet

Redescobrir Barcelona

Barcelona, Barcelona,...encara no he conegut ningú que no hagi estat mai a Barcelona. Un dia de passada cap a altre destinació, un cap de setmana, una llarga temporada, el que es va enamorar de la ciutat i s'ha quedat a viure. De fet, és el primer que pregunto quan rebo als turistes, si és el primer cop que visiten la ciutat i si em diuen que si, llavors comencen el panegíric sobre la ciutat. Aquests darrers mesos, m'han servit per veure la meva pròpia ciutat des d'una altra perspectiva, una òptica nova, del que s'il·lusiona per un indret nou que vol descobrir.

I és que, com moltes altres coses, quan un s'acostuma pot arribar inclús a l'avorriment d'allò si no es va fent un exercici de redescobrir o deixar que et sorprengui. D'anar cercant els indrets mai explorats abans i de adoptar una altra perspectiva.

Últim dia d'estiu

 Al carrer Libreteria m'agradaria agafar un d'aquests globus i viatjar ben lluny...

 Cafè al carrer Ferran, el detall de les floretes em fa oblidar la incomoditat per agafar la tassa

 Si, la figura que combina ratlles i sembla sortir de la safata de pastes sóc jo

Fins i tot plovent i amb apenes públic, l'OBC ha tocat aquest matí

La bellesa de la pluja II

Ara mateix hauria de ser a les Festes de Gràcia, que tot just han començat. Les plujes d'aquest vespre, no obstant, ha fet que cancel·li els plans, cosa que ja em va bé, perquè arrossego cansament d'aquests darrers dies. Mentre tornava de la feina, pujant pel carrer Gran de Gràcia, he vist que estava tot preparat per la cercavila popular. El grup de batucada, els del correfoc, la colla dels gegants de Gràcia- que des d'aquí  animo a que els aneu a veure a l'Ajuntament- inclús els de la brigada de neteja. Però, donat que ja començava a ploure bastant, estaven tots en filera, aixoplugant-se de la pluja sota els balcons, barrejant-se entre les poquíssims families que han volgut desafiar les tempestes d'estiu per veure la cercavila. Tots, inclús els gegants, al costat del seu corresponent seguici, formaven una filera de colors, agrupats per colles, oferint una imatge d'una bellesa tal que m'ha semblat inclús més bonic veurel's així, que no pas desfilant de la manera tradicional.

Music heals my soul

Music heals my soul. Aquest podria ser el resum del que sempre ha obrat en mi la música. I si he de ser més específica, la música en directe és el més sublim que pot haver-hi. La vibració que es produeix i va travessant capa porus de la meva pell fins arribar al centre del meu propi ésser i fa que tot, el ritme, la melodia, les lletres, s'ajuntin en una sola cosa. Anant cap a ella sempre que l'ocasió es presenta. 

 Així ahir, tot i el dia o precisament per buscar una activitat que el contrarestès, em vaig acostar a la presentació del disc de la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra i els vaig trobar, com en altres ocasions, fabulosos. Una mica cansats, fins i tot diria que desganats, camisa negra ells, estiuenc vestit blanc ella i l'escenari una mica fred - malgrat la calor-potser tampoc acompanyava. Així i tot, van estar impecables i ho van donar tot en 35 'de concert. Són realment, més que recomanables. 

 I si voleu una mica més guiri, hi ha unes sessions de jazz a la terrassa de la Pedrera, com el de demà amb Arnau Obiols-Projecte Pirene, per 28 € copeta de cava inclosa.

La vida continua essent bella

El dilluns al vespre estava per la zona d'Aribau amb Diagonal, quan em vaig parar un moment a observar aquest edifici. I no era només l'edici, també la llum del vespre que l'il·luminava d'una manera especial, el feia encara més bonic, elegantment imponent en mig d'aquesta avinguda de Barcelona, que ni les obres actuals desllueixen. Tot i que en un primer moment, vaig voler fer-li una foto, vaig pensar que no feia falta, que era una ximpleria, que aquella llum la podria trobar altre dia, en un altre edifici si calgués. De sobte, vaig veure una noia cega que anava a creuar el carrer i em va fer canviar d'opiniö. Vaig adonar-me de l'instant de vida que estava gaudint. Que els instants bonics de la vida s'haurien de copsar, de buscar, de fer que quedessin en la nostra retina per sempre més, doncs no sabem si els tornarem a tenir al davant, d'una manera o d'una altra. Que no em podia oblidar, ni en el moments més foscos, de que la vida continua essent bella.

14 Juillet Fête nationale

 

El Palau Robert és un dels meus racons preferits de la ciutat i hi vaig sovint. De tant en tant, se celebren tota mena d'actes, des d'una desfilada de moda fins a concerts gratuits al juliols, passant per la festa de Sant Jordi de RAC1. Aquesta tarda he passat camí cap a un encàrrec i he vist que estava tancat per un 'acte privat', ni més ni menys que la cel·lebració de la fête nationale du 14 Juillet, imagino que per part de la població francesa afincada a la nostra ciutat.

Placetes de Gràcia

Ahir al matí, mentre estava asseguda en un banc de la plaça Vila de Gràcia, fent un descans de la biblioteca, se'm va apropar un grup de cinc nois, d'uns 11 anys que em van preguntar, molt educadament, si em podien fer una entrevista. Els hi vaig dir que si, que de què es tractava i em van explicar que estaven fent el treball de síntesis a l'escola i havien escollit el barri de Gràcia (eren del Sagrat Cor de Sarrià). Va ser una entrevista curta, d'unes 6 preguntes i la primera va ser:  'Què és el que més l'agrada de Gràcia?' i no m'ho vaig pensar dos cops, responent de seguida, 'Les placetes'. I és que és així. M'agrada l'estructura que encara conserva de la Gràcia d'abans i les placetes es veuen acollidores, aixoplugades per edificis no molt alts i carrerons estrets i plens de vida.

Plans per fer entre setmana

Què fer un dia entre setmana al juny després de la feina? Doncs si teniu una mica de temps lliure i viviu en una ciutat gran, com Barcelona, l'oferta cultural és variada. Molts de vosaltres ja coneixeu els centres cívics, l'Ateneu Barcelonès, l'Institut Goethe, l'Institut Americà, l'Institut Francès, les biblioteques públiques, etc, que ofereixen activitats gratuïtes obertes al públic en general. Un bon pla seria anar a presentacions de llibres en llibreries o centres culturals. Com el d'aquesta tarda a les 19 a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya, en la qual es presentarà el nou llibre d'Ignacio Morgado, catedràtic de psicobiologia a l'Institut de Neurociència de la UAB,  'Aprender, recordar y olvidar'

Love me al Palau Robert

Aquest migdia m'he arribat fins al Palau Robert i he vist una exposició de fotografies altament recomanable. El fotògraf Zed Nelson retrata, en un sentit literal i metafòric, el que supossa l'obsesisó per la bellesa i la joventut, en qualsevol part del món, en elles, en ells. Una sèrie de fotografíes que no us deixaran indiferent, junt a un text que -en ocasions- produeix un efecte major que la propia imatge. Com a curiositat dir que el títol de la mostra és 'Love me', fa falta dir res més?