Bankiarrota

Per si la cosa no estigués prou remoguda en el nostre país, ara el desastre financer de Bankia. Donat que un al final es mareja amb tanta dada, us deixo un mini monogràfic que hi ha avui a El Pais, sobre Bankia, com va començar tot i  el que es trobraran els estalviadors a partir d'ara, entre d'altres articles. 

Qui hi ha en les llistes electorals?

Ara que tenim eleccions al Parlament de Catalunya, els soferts ciutadans d'aquesta part del món (passo ara de polèmiques nacionalistes) tenim la bústia de casa plena de propaganda electoral. Els principals partits amb representació parlamentària o que hi opten, ens envien la llista i un ultra resum del seu programa, al costat del sobre corresponent perquè el portem així, preparadet, el proper diumenge 28. Molta gent, no solament ni se'ls llegeixen, és que ja, ni els obren. De fet, dissabte vaig estar sopant a casa d'una amiga i vam parlar del tema i en baixar, efectivament, vaig veure que cap veí es molestava a recollir la propaganda electoral.
Doncs bé, jo sóc de les que sempre els ha obert, ha fet un cop d'ull en diagonal en el programa i, això sí, detingudament he llegit la llista dels candidats. I és que sempre em trobo algú conegut! Aquest any, a un antic company del col·legi del meu germà, al qual per casualitat em vaig trobar diumenge i en una altra, que la veritat, no esperava, encara que no m'ha sorprès, un amic, a qui ara avui mateix demanaré alguna explicació...

C de Cordura

C de Cabdal, C de Cabòria, C de Cabreig, C de Cadira, C de Caigut, C de Càlcul, C de Calés, C de Calma, C de Cap, C de Cara, C de Carpetada, C de Carril, C de Cement, C de Cens, C de Cert, C de Cinglar, C de Ciutadania, C de Clar, C de Clau, C de Coaccionar, C de Cobrament, C de Colom, C de Comerç, C de Comptes, C de Complicat, C de Comptabilitat C de Concòrdia, C de Conduir, C de Confirmar, C de Confús, C de Congruent, C de Conservar, C de Consens, C de Consol, C de Consulta, C de Conte, C de Contestar, C de Contraordre, C de Contraproduent, C de Contrariar, C de Contuberni, C de Corroborar,C de Cost, C de Cotxes, C de Criticable, C de Cullerada, C de sentit Comú.

Berlusconi, no ha anat mai de campaments

Dubto molt que Berlusconi hagi anat mai de camping, menys de campaments. Si el que volia era treure ferro a la situació, crec que, un altra cop, ha ficat la pota.

Estimada plaça Lesseps,...

Avui t'han inaugurat, desprès de tans anys de fer i desfer. De polèmiques, que si zones verds, que si grises, que si ferros aqui, que si al·legoria d'un vaixell allà, que si desnivell,... I tan soroll, per a no res. Bé, dir no res potser no seria just. Deixo que les imatges facin cinc cèntims del que ha estat la gran festa de la plaça, d'avui.
Els publicistes, s'han lluït amb aquest cartell. D'aquesta xistera, podria sortir més seny i menys arquitectura sense cap ni peus?.

Ser agraït és de bona educació. El títol, però, porta a confusió: la teva festa?, fer meva la plaça?, alguna proposició indecent?.

Aquestes plantetes, que regalaven els de Parcs i Jardins ( i que són les mateixes any rere any), són tot el verd que mai tindrem en la plaça. Quan apreti la calor de veritat, comencarem a caure fregits, per la falta d'ombra i pel paviment.

La geganta de Sarrià-Sant Gervasi, Laieta, arribant a peu, a la gran trobada del dia.

Un moment d'intimidat, abans de ficar-se de ple en la disbauxa.

Animant als veïns (i veïnes) amb el Ball de Gegants i el grup de percussió. Bent mirat, deu ser una descàrrega d'adrenalina considerable..

La Laieta, buscant pis per la zona?. Millor tornar a la seva torre de tota la vida, de Sarrià. El nyap dels nous fanals, desentona amb els arbres i flors del darrera.

Els Gegants, contemplen la festa. Potser enyorant altres temps...

Trobada entre els Gegants de Sarrià-Sant Gervasi, el Gervasi i la Laieta, i els de Gràcia, en Pau i la Llibertat els més macos de tota les colles geganteres, que hagi vist fins ara (i n'he vist bastants).

Aquestes curioses fulles a l'arbre, són el resultat del "confeti" que han llençat. S'ha quedat tot enganxat en aquest arbre. Una mica més d'ombra si que donarà així, perquè el que és la (inexistent) resta...

Els de l'Esplai Josepets, han profitat per treure's uns calerons (pels campaments), venent rams de llorer a 1 €.

Feia temps que no veia tanta gent en l'esglèsia, i més en Diumenge de Rams. Alguns iaios comentàven que el capellà estaria content...

Panoràmica de la festa d'inauguració de la plaça. Xocolatada (els melindros eren pels matiners), gegants, trabucaires, tallers de pintura per nanos, espectacles infantils, fonts posades en marxa, contenidors que ja funcionen, ascensor en el metro després de mooooolts anys, etc.

L'arribada triomfal de l'alcalde Hereu, rebut de diferents maneres . Hi havia tres o quatre que portaven unes pancartes demanant més verd i menys plaça dura (una mica cutres i poc vistoses, tot s'ha de dir) i com que una té vena de periodista els he preguntat qui eren. Un d'ells m'ha dit que de les joventuts de Convergència i ha comencat a dir-me que no els agradava la plaça, tan grisa i sense verd...ells, que no eren ni del barri!!. En broma, l'he dit que tot era fer politica, oi?. En el discurs, també hi ha hagut xivarri, però no eren gaires.

Votar o dipositar el vot?

Deixant de banda que els resultats electorals siguin, o no, del meu grat, hi ha hagut una cosa que m'ha cridat l'atenció. Quan he anat a votar, en el moment de depositar els sobres en les urnes, la presidenta de la taula ha fet el gest d'agafar-los. Llavors l'he dit si no els podia introduir jo, doncs era jo la que votava. I m'ha dit que no, que l'havia de fer la presidenta de la taula. Bé, que el procediment electoral sigui aquest, ho respecto. El que no entenc és perquè quan ens ensenyen com han anat a votar els polítics, molts introdueixin ells mateixos el sobre i no el/la president/a. M'he estat fixant i han introduit els sobres: Carme Chacón, Dolors Nadal, Joan Herrera, José Montilla, Artur Mas i Daniel Cirera (si m'he equivocat amb algú, que em disculpi). A veure, no és "la festa de la democràcia"?. Doncs tinguem-la en pau i que siguin els primers que donin exemple. I sí, ho fan per la foto, però podrien fer el gest i que ho acabès el/la president/a. I ara el moment de rauxa: quina fulla la del Senat!. En arribar al col·legi , he vist un munt de gent intentant plegar aquesta macro-fulla de color sépia. Més que una elecció, semblava un taller de papiroflexia. I després, de lo malament que s'ha plegat, no cabia per la ranura de la urna.

Bicentenari del naixement de Garibaldi

Aquest any 2007, ha estat l’any del bicentenari del naixement de Giuseppe Garibaldi ( 4 de juliol de 1807) i s’ha celebrat amb tot un seguit d’actes (els podeu consultar en la pàgina oficial del bicentenari). Pels que coneixeu una mica la història d’Europa, sabreu que Garibaldi va ser l’artífex de la unitat de Itàlia i se’l coneix com “el pare de Itàlia”. Home d’incansable lluita pels seus ideals, acèrrim defensor de la llibertat i anticlerical, va recorre Llatinoamèrica i d’altres països, portant a terme lluites a favor de la independència i llibertat. No em vull estendre en quant la seva figura i les gestes que va aconseguir, doncs no ho faria amb el rigor i el coneixement que es mereix, ni tindria prou espai. S’estigui d’acord o no amb els seus ideals, no és pot negar que és una figura mítica.

Per casualitats de la vida, una companya de la meva ex-feina, Lidia, va conèixer a una rebesnéta de Garibaldi, Nadia, de Perú, descendent de la família de la filla de Garibaldi, Teresa Garibaldi casada amb Stefano Canzio. Sabent que havia estudiat Història, li va proposar que l’ajudés a organitzar algun acte pel bicentenari, a Barcelona, fent una recerca en quant la relació de Garibaldi amb Espanya. A aquest engrescador projecte, se’ls hi va afegir un altre company (felicitats pels pòsters Marc), apassionat de la Història i estudiant d’aquesta, i així van començar a dedicar-hi moltes hores, esforços i il·lusió, inclús un viatge de tots tres a Roma, per recopilar més informació. El resultat d’aquests intensos mesos, es va materialitzar els passats 29 i 30 de novembre, a la Casa Degli Italiani, (podeu veure aquí la crònica). La Casa Degli Italiani, al passatge Méndez Vigo 8, va tenir la amabilitat de posar tots els recursos per a que l’acte fos, en merescut reconeixement per l’esforç, igual que l’oportunitat de que dos descendents del general, s'hagin conegut, doncs va comptart, igualment, amb la presència d’Annita Garibaldi Jallet, besnéta del mateix.Les intervencions van donar una idea global de la vida i obra de Garibaldi, plena de curiositats i amb l’oportunitat de conèixer, si no de primera mà gairebé, molt de prop la seva figura més humana i familiar.
Desprès de l’acte, els més joves (encara que tots tenim una edat ja, eh?), ens vam anar a la part de “rauxa” de les jornades. I això va ser: unes copes en el bar Orange Café Claris (Pau Clarís 143), amb una il·luminació que convida a aquells sopars íntims i de confidències i unes frankfurts (ep!, encara us dura la broma??) on vam estar fins que ens vam fer fora cap a les dues. I quin eren els temes de la “jornada oficiosa”?, ui!, això,.. ja ni me’n recordo...

"Cal utilitzar també el català, ok?"

Aquesta ha estat la resposta de José Montilla a la sessió d'avui del Parlament, en el debat de política general, quan es dirigia a Daniel Sirera. Montilla estava parlant sobre si el castellà estava perseguit i ha dit "Cal utilitzar també el català, ok?" i tot el Parlament ha començat a riure, mentre ell intentava mantenir el componiment. Jo també m’he fet un tip de riure. Ah!, i si voleu veure el tall, ho podeu recuperar aquí (Plens, 27/09/07, el nº 17 i els minuts 0:06:03.781), d'acord?.

El Tibidabo es trasllada?

No sé si sabeu que Jordi Portabella ha proposat el trasllat del Parc del Tibidabo al recinte del Fòrum. Per si algú s'ho està preguntant, no preten que es traslladi ni la Noria, ni l'Atalaia, ni l'avió ni el Museu d'autòmates, que ell considera atraccions emblemàtiques, fet que em sembla bé, doncs crec que aquestes atraccions no tindrien sentit en una altra ubicació que no permeti contemplar la ciutat des d'aquella alçada. El que no puc entendre és aquesta dèria de voler encolomar qualsevol esdeveniment al Fòrum, quan és un dels llocs més inhòspits que he trepitjat mai. Es nota que l'han d'amortitzar i no saben com. Al Fòrum hi vaig anar (amb invitacions) un dia abans de que acabés tot aquell "festival", del que encara estic esperant que algú m'expliqui en què consistia. Distàncies quilomètriques per tal de veure alguna cosa "decent", que quan arribaves, et decebia. Mirant-lo des de d'alt, era com si algú hagués buidat un calaix ple de coses vàries i les hagués escampat. Hi havia de tot, però no hi havia res. Bé, faré una excepció a l'apartat dels jocs. Ingeni i creativitat, que falta fan.

Eleccions i blocs

Sabieu que una persona del segle VXI tenia durant tota la seva vida, la quantitat d'informació que rep una persona en un sol dia, en els temps que ens ha tocat viure?. De fet, ja hi deu existir alguna mena de trastorn, per a no poder gestionar tota aquesta informació, potser la intoxicació informativa, (infoxicació?).

Doncs bé, resulta que el Col.legi de Periodistes de Catalunya, s'ha queixat pel sistema de blocs dels diferents partits , per a donar a conèixer la informació política. Personalment, crec que el es demana ara és la informació fàcil de llegir, assolible per a tothom, encara que això comporti perdre contingut. El que importa és el continent, ja ho sabeu. El que no entenc és com es queixen els periodistes, si són precisament els propis periòdics els que fan servir el sistema "bloc". Notícia amb poc pes crític, i vinga!, afegir comentari. I allà tothom pot dir la seva i hi ha que les diu molt grosses.