La imatge d'aquest home descansant en el Palau Ducal, a Venecia, em va captivar per la seva gran bellesa. La serenitat que em va transmetre, així assegut, enmig del caos dels carrers estrets, les paradetes de souvenirs, les gents vingudes de tot el món, els grups perduts, les mil i una fotos...em va impulsar a fer-li aquesta, mig amagada, com si anés a perturbar aquest moment de tranquilitat, que va buscar per a ubicar-se. Aquest raconet, aquest descans i paciència, aquesta soledat buscada per a trobar-se. Segurament, vaig trobar en ell la imagen de quelcom necessari, moltes vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!