divendres, 18 de novembre del 2011

Consistència afectiva

Porto setmanes- potser mesos, sinó anys i de manera inconscient- reflexionant sobre la solidesa de les relacions que anem construint al llarg de la nostra vida. Al contari del que el filòsof  Zygmunt Bauman tracta en la seva obra 'Amor líquid', abogo per relacions la base de les quals sigui el coneixement (i ja són tres posts en poc temps) de l'altre, per arribar a construir relacions sòlides, amb veritable afecte, càlides, amb compromís, substancials i que aporti quelcom més que 'companyia'. Que desprès es pugui posar en pràctica, segurament està condicionat per la interacció i lo complicat que pugui arribar a ser cadascú (i aqui, entono el mea culpa) i malgrat això, o millor dit, és gràcies a creure en això, que  s'aconsegueixen relacions de, com dic jo, consistència afectiva. 
(I perdoneu si aquesta explicació pot semblar una mica breu i/o embrollant, seguramente no estic en el meu millor moment creatiu)
Escrit per a
Va de , , ,

2 comentaris:

  1. Eduard19 de novembre del 2011, a les 18:31

    Se t'entén perfectament. Crec que la solidesa, amb tot, és un valor en declivi enfront de la liquidesa, i ho veig arreu. DE tota manera, en el cercle més proper que em moc, d'amistats i de feina, veig que les parelles són bastant més estables que la mitjana.
    Crec que cal un esforç diari per mantenir aquesta estabilitat, i sobretot comprendr eel que tu ja apuntes: que som complicats, tots plegats, i que en conseqüència tenim de tot, amable, desagradable, dolç i amarg, i que cal saber conviure amb tot per acceptar bé l'altre.
    Petons!

    ResponElimina
  2. Lupe20 de novembre del 2011, a les 12:30

    Gràcies per les teves reflexionades,apuntacions. M'agrada molt lo del esforç...
    Petons i bon diumenge

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)