Vinc de casa d'uns amics i he viscut una d'aquelles situaciones de pel·lícula tipus "Això no és el que sembla...", en la que els seus gestos i excuses nervioses, no han fet més que confirmar el que era evident. No us podeu imaginar lo difícil que m'ha estat seguir una conversa normal i fer 'com si res', mentres no donava crèdit al que acabava de veure. Si no fos per com ha continuat la nit, hagués dit que allò era una relliscada (que ens pot passar a tots), tot i que, tenint en compte les darreres converses amb un d'ells, no m'extranya gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!