Envasar l'aire de muntanya

Vall de Núria

Ribes de Freser. Vista des de l'habitació

Fa poc he tornat de passar uns dies amb part de la familia, a Ribes de Freser. Només d'arribar, respirar l'aire pur i veure les muntanyes altes, llunyanes, les més properes, les vistes des de l'habitació del hotel i sentir la frescor de la nit, el descans estava assegurat. La petita població de camí cap a Núria, amb el pas a nivell del cremallera despertant-me cap a quarts de vuit, gaudeix d'un seguit de fonts d'aigua que fan honor a la mateixa, envasada. No obstant, aquí la teniem de franc i amb una frescura que feia de les passejades, parada obligada a les fonts. 

A la nit, els dos rius, el Freser i el Segadell, deixaven una remor de silenci en mig de la vila, on només el seu ritmic so, acompanyava la plàcida nit dels qui ténen la sort de dormir vora el riu.

Ribes de Freser. Font del Passeig.

L'arrivada a la Vall de Núria, amb el Balandrau, no era si no, la continuació d'un camí espectacular que, llavors vaig recordar, havia fet caminant fa uns anys, des de Queralbs, el poble de la Marta. Us ho recomano. Si bé Núria s'ha convertit en un parc temàtic, és un bon lloc des d'on sortir per fer altres muntanyes, com el Puigmal. Aquest el vam intentar fer, ja fa anys, amb una colla d'amics, tot i que la falta de temps ens va deixar a mig camí i vam desistir.

El telecabina, que remunta els esquiadors i els qui volen refugi a l'alberg, et porta a la conclusió de que algún dia, envasaran aquest aire pur dels Pirineus i faran pagar per una de les poques coses que encara no ténen preu.  

Monestir de Ripoll

La visita obligada al bressol de Catalunya, es va veure acompanyada per la descoberta de la necropòlis, dintre del Monestir i lo interessant de veure l'evolució de la manera de passar d'aquest món terrenal a un altre que continua essent un misteri.

Tal ha estat el meu descans i desconnexió de la jungla urbana i el soroll, que al dia següent d'arribar, donant un breu passeig, vaig acabar amb un cop de calor, baixada de tensió inclosa, tot un conjunt de mals, d'anyorança de la pau que em dóna sentir-me envoltada de muntanyes.
I l'espectacle meravellós, impagable, que és veure l'ombra dels núvols al cim d'aquelles.

Llum del vespre

Tornar a casa passejant per la Diagonal i veure una d'aquestes meravelles que la llum del vespre ens obsequia en els dies d'estiu. L'ombra projectada d'un dels edificis més singulars d'aquesta zona de Barcelona, la Casa Sayrach. Mostrant com la seva elegancia i sinuositat es rebela davant els edificis tristos i sense formes, sense sentit de l'estètica ni respectant el temps passat. Establint una aliança amb la font més poderosa, el Sol, per lluir inclús més bella, mostrada d'aquesta manera

Converses d'uns intel·lectuals

Aquest matí he estat una estona en la meva terrassa favorita a Rambla Catalunya. Podria haver anat a la biblioteca per tal de seguir estudiant anglès per l'examen que tindré d'aquí deu dies. No obstant això, preferia estar a l'aire lliure, encara que fos estudiant, així que he canviat els plans inicials. Quan he arribat, he vist una taula en un tranquil raconet, que semblava esperar-me, i m'he assegut disposada a repassar. M'he fixat que a la taula del costat hi havia tres homes, en els seus 70, que tenien una animada conversa. A mida que passava el temps i donada la proximitat de la seva taula, no he pogut evitar anar deixant els phrasal verbs i centrar la meva atenció en el que deien. Però quines converses més interessants! Aquests tres homes eren d'una intel·lectualitat tal, que per moments he volgut incloure'm, ni que fos per plantejar qüestions i continuar amb aquest o aquell tema.  Per un moment, m'han recordat les reunions que tenia el meu pare al saló de casa, amb amics de tota mena, conversant sobre religió, politica, art i amb els que s'emblava, anaven a arreglar el món. 

Dissimulant, he continuat més pendent del que deien que dels exercicis. Sé que no està bé fer quelcom així, si bé tampoc no escriuré res rellevant aquí. De totes maneres, si consideressin que parlaven d'algun secret d'Estat, no haguessin escollit una terrassa com aquella. 

Tots tres han estat o encara són, importants intel·lectuals d'aquest país. Un d'ells està preparant un article, així com estudiant un tema de caire internacional, en profunditat, animat i amb les aportacions dels seus dos amics. Anaven repassant, encadenant un tema rere l'altre, qüestions des del més global fins a arrivar a la seva localitat d'estiu, plena de 'manadas de gente', sense ser ells conscients, que les seves aportacions han estat de gran vàlua per la noia que tenien asseguda al seu costat i que semblava tan concentrada en el seu llibre...

Nuvolots a Vallcarca

Trobar plans d'estiu

Havent passat una nit d'insomni, sentint, que inclús podia ser real, com un quadre surrealista de Dalí, que del meu pit i cap brollava aigua, és l'hora de preguntar-se, no si pasaré una altra igual, que pinta que si, sinó, quins plans tinc aquest estiu.

 I només em queda dir, amb l'energia esgotada després d'haver passat tota la tarda acompanyant la meva neboda gran per buscar un vestit per a un cassament, que plans, plans com a tal no en tinc. Ni amb ningú ni enlloc. 

Així doncs, es poden resumir en dues paraules: Buscar plans. És així de senzill, el fet de no tenir plans (el meu somiat viatge a Capri, els Fiords Noruegs o Der Schwarzbald hauràn d'esperar) fa que me'ls hagi de buscar. Així ja tinc alguns en ment, algunes activitats de Museus, llegir un parell de llibres ('L'avi Ninus' de Xavier Baladia i 'La vida no es tan grave' de Beaulieu Baptiste), començar a estudiar hebreu o continuar amb alemany,  per plaer, fer algun tram del camí de ronda, trobar plans per tenir plans l'estiu vinent,...

50 Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell

Encara esteu a temps d'arribar a Calella i trobar, això si que ja us costarà una mica més, un bon lloc des d'on poder veure i escoltar la tradicional cantada d'havaneres de Calella. Aquest any, a més, es celebra el 50 aniversari. Només de veure les fotografies, ja m'arriba el so de la guitarra, les veus de melodies d'amor, de mar, la olor del Mediterrani, les camises de lli blanques, les barquetes, l'estiu,...

Junt amb Beethoven, Mozart, Bach, Tchaikovsky,  cançons tradicionals alemanyes i catalanes, junt amb alguna modernitat, con Julito, Demis Roussos, es pot dir que les havaneres també forman part de la banda sonora de la meva infantesa.

I per fer un tastet, aquest passat dijous vaig anar amb una amiga al Palau Robert, on ens van deleitar amb un bon repertori.

L'OBC a la platja, comença l'estiu!

Hi ha avui, la confluència de tres esdeveniments, el començament de l'estiu, el dia Europeu de la Música i el començament de les vacançes escolars (o l'acabament del col·legi, segons es miri). Tots tres motius d'alegria i de celebració. I per celebrar el dia de la música, l'OBC ens obsequiarà amb peces de Beethoven, Medelssohn, entre d'altres, a la platja de la Barceloneta, a ales 20:30. Mar Mediterrani, bona música i una temperatura ideal.

Agost i la llum

Hi ha, en aquests darrers dies d'agost, una llum especial. Es nota especialment al migdia i al vespre. Per a mi, és una de les èpoques de l'any, en que més intensament noto el canvi.

La llum sense deixar de ser brillant, mostra el seu costat més suau.

Dilluns-nit-agost

Un dels petits plaers de l'estiu, asseguda al balcó,  sentint la fresqueta, amb la llum d'unes espelmes que vibren, de riure com faig jo, amb les ocurrències de Sergi Pàmies i el seu especial 'Turisme' a Rac1.
 

Espelmes. Creació pròpia

31 coses per fer els 31 dies d'Agost

Un altre estiu a Barcelona i ja en van uns quants en aquests últims anys, així que de nou idees pels que no tenim plans fora. Originals o no tant, coses diferents per no avorrir-se massa (encara que l'avorriment és bo en la seva justa mesura!). Algunes són per fer a Barcelona, ​​si bé moltes es poden adaptar a qualsevol ciutat. I el millor ... la majoria són gratis !!
Heus aquí 31 suggeriments pels 31 dies d'agost (i sense que hagi de ser en aquest ordre)

1. Dedicar temps per reflexionar sobre tot allò que encara no funciona en la vostra vida, veure com ho podeu solucionar i passar a l'acció. Pista, no us amonïeu si no veieu resultats immediats. Els canvis requereixen temps. 

2. Fer una ruta per diferents barris per descobrir escultures i / o ornaments arquitectònics temàtics, per exemple, totes els relacionats amb animals. Pista, la Casa Amatller amaga simpàtics secrets a la seva escala. 

3. Fer una ruta per carrers de temàtica diversa. Per exemple, carrers de metges il·lustres, filòsofs, etc. Pista, la zona de Sarrià entre Mandri i Anglí.

4. Seure en un banc, una terrassa o qualsevol altre lloc concorregut i observar escenes de vida quotidiana. 

5. Explotar el vostre costat artístic, sigui el que sigui, i aprofiteu ara que teniu temps lliure per deixar sortir tota la vostra creativitat. Ja no hi ha excusa!

 6. Escoltar música clàssica. Escoltar música indie. Escoltar música jazz. Escoltar música de grups emergents que no són comercials. Escoltar música. Escoltar música és beneficiós en tots els sentits. 

7. Fer fotografies d'edificis reflectits en d'altres. Pista, edificis amb finestres de 'mirall' que reflecteixen boniques cases antigues o modernistes.

 8. Anar a diferents llibreries i veure les novetats que tenen. Pista, la llibreria anglesa Come In té una fantàstica secció infantil. 

9. Visitar, d'una vegada, aquell museu de la ciutat que se us resisteix i donar-li una oportunitat. 

10. Agafar el Bus Turístic. Sí, sí, fer de guiri en la vostra pròpia ciutat! 

11. Aneu fins a l'aeroport i veure passar avions. Pista, al Prat, en el camí cap a la platja, hi ha un lloc habilitat per a això. 

12. Dedicar el vostre temps a aquells amics, coneguts o fins i tot desconeguts que sabeu que necessiten una mica de companyia. Pista, aquell avi veí vostre que sabeu que passa moltes hores sol a casa. 

13. Observar el comportament de les formigues, en qualsevol lloc en el qual les trobeu. Quant podem aprendre encara del comportament animal. 

14. Provar aquella especialitat de la casa / vermut / del bar del barri i que mai us ha cridat l'atenció. Mai se sap si es convertirà en el vostre favorit.

15. Donar una volta per les zones ajardinades de la ciutat i observar la varietat de plantes i flors que hi ha. No serà com en els països centre-nord-europeus encara que també es veu bonic. 

16. Cercar algun racó especial de la ciutat i dibuixar-des de diferents perspectives.

17. Fer una foto cada dia a la mateixa escena i veure com va canviant amb el passar dels dies.

18. Llegir algun llibre sobre la història de la ciutat, visitar els indrets que descriu i veure si han canviat molt. 

19. Asseure en un cafè, observar a la resta de clients, els seus gestos, la seva fesomia i escriure hipotètiques històries d'aquestes persones. 

20. Avançar-vos a ajudar amb alguna adreça als guiris de la vostra ciutat, que veieu perduts. Practicareu idiomes i ells quederan encantats per la vostra amabilitat.

21. Anar al cinema a la primera sessió. La sensació de solitud i buit pot ser fins i tot inquietant... 

22. Passejar mirant balcons i fixar-se què guarden les persones en ells, com si d'un traster es tractés. Ja es triga a fer un estudi.

 23. Passejar mirant terrasses dels àtics i fixar-se en la varietat de plantes i arbres que hi ha en ells. Pista, en Jardinets hi ha un bonic jardí que em té enamorada.
 
24. Descobrir aquells locals que tenen un acollidor pati-jardí interior. Alguns són llocs secrets amb molt d'encant.

 25. Recopilar eslògans publicitaris i pensar quin missatge hi ha darrere d'ells. Ui, ui, aquest subconscient... 

26. Llegir més la premsa que no és de la vostra mateixa sintonia. Conèixer l'enemic és vèncer-ho. 

27. Aprofitar per instaurar o modificar algun hàbit. Necessitareu 66 dies, així que al setembre tindreu la meitat de la feina feta. 

28. Fer neteja de tot això que heu acumulat durant el curs. Segurament direu molt  "I això, per què ho guardo?" 

29. Fer en paper, d'una vegada per totes, totes aquelles fotos que hi ha al vostre Smartphone i que no voleu perdre. 

30. Practicar l'escolta activa amb els vostres éssers estimats. Pista, ja sabeu, sense interrompre, sense evadir la ment en el vostre món, sense pensar en la resposta,... 

31. No fer cap dels suggeriments anteriors.

Un mal dia el té qualsevol

Imatge: Pinterest

Avui he tingut un dia dolent, però dolent, dolent, dels que no volgués recordar tot lo autodestructiu que ha passat pel meu cap des que m'he aixecat fins a més o menys les 19:00 en què el meu 'Pepito Grillo' m'ha dit que em deixés de tonteries i me n'anés a la biblioteca a retocar el post de demà. He de puntualitzar que ja he passat molt mala nit i que a les 3 encara estava amb els ulls com a plats. I això que havia de matinar bastant. Res de matinar. A mig matí he agafat el portàtil i m'he arribat al Bopan de Rambla Catalunya. Tot i que el meu humor no estava encara per alegries, m'he quedat amb el que parlaven els dos nois de la taula del costat. Converses de dos intel·lectuals trentanyers, traductor i periodista, amb els quals no m'hagués importat xerrar. Les seves converses, no he pogut evitar parar l'orella, m'han servit per relativitzar una mica el meu malestar. He acabat algunes lectures pendents i revisat el post. Al migdia, l'autodestrucció cognitiva ha arribat als seus nivells màxims. Conversa amb un amic per whatsapp, que una mica m'ha ajudat, amb la promesa de prendre un cafè demà. No oblideu que el fet que ens escoltin és mitja cura (o sencera). A tot això, cancel·lo la classe d'avui, tot i haver tret material de la biblioteca i pensat ja les activitats. L'espanyol per a estrangers també requereix preparació. Quan ja estava a punt de caure en l'abisme de tristesa pre-vacances-a-barcelona-i-sola, em truca una amiga per propossar-me que li doni classes d'anglès, a nivell conversa. I així, entre una cosa i una altra, aquesta cosa que mai em deixa caure fins al fons- ni mai m'ha deixat- m'ha fet agafar les coses i passar la resta de la tarda acabant de llegir i revisar el que he escrit aquests dies.

En sortir plovia i no portava paraigües. M'he dit, mentre gaudia de la pluja, i ara que entra frequet i la olor de la terra mujada per la finestra, mentre escolto 'No hi som per festes' que un mal dia el pot tenir qualsevol.

Petit accident estiuenc

Guant de gel, Barceloneta. Imatge: Creació pròpia

Ahir vaig experimentar el que podria ser la Llei de Murphy de les vacances (si existeix). Vaig baixar un moment a la platja, per passejar vora el mar, sentir els beneficis de l'aigua de mar i relaxar-me. Tot anava bé, el mar tenia un color molt maco- cosa estranya a la Barceloneta- l'aire era agradable i el contacte del mar a les meves extremitats inferiors, era la millor de les medicines. En arribar a la part de l'hotel Vela vaig seure en una roca per relaxar-me mentre contemplava el mar, sentia les onades a les cames i deixava que em mullés una mica. Quan em dirigia cap al punt de partida, sempre caminant vora el mar, de sobte vaig sentir una cosa pesada que em golpejava el nas. En questions de segons ens van barrejar al meu cap les següents idees: nas o alguna dent trencada, sang sortint d'alguna des les anteriors parts del meu rostre, muntar un espectacle de dolor. El meu instint va ser tocar-me el nas i les dents per comprovar si hi havia sang i mullar-m'ho mentre sentia com un dels nanos que jugaven a palas, li deia a l'altre "L'has fet mal!" (Vull creure que els seus pares estaven distrets) Sentia una barreja de dolor, ganes de plorar i un sentiment de què passa aqui que ni tan sols s'apropen a veure les conseqüencies de jugar a pales amb una pilota tan dura. Així que, vaig seguir caminant fins que no vaig poder més i vaig seure per plorar, mentre notava que el nas em feia cada vegada més mal. Vaig arribar-me fins la Creu Roja perquè em donés gel, en aquest simpàtic format (veure foto). Per sort no ha estat res, encara tinc adolorida la columela, tot i que vaig tenir sort de que no em trenquès cap dent ni el nas. I si voleu la versió Premium d'aquesta història estiuenca, cliceu aquí. Gran Ben Stiller!

Música en viu a Barcelona al juliol

Us deixo tot un seguit d'espais on es toca música en viu.
Com va dir F. Nietzsche, "Sense música, la vida seria un error"

Els vespres dels Juliols UB

Concerts Palau Robert

MACBA a l'estiu

Cruïlla

Juliols Joves Ateneu Barcelonès

Música als Parcs

Moments de felicitat 3

Adonar-se que els nens ens ensenyen que no necessiten necessitem gaire per gaudir de 'moments de felicitat'. Com aquest matí les meves nebodes, jugant a pistoles d'aigua al parc.

Parc Santa Amèlia i guerra d'aigua

Viure sense Facebook

Ara que acabem d'estrenar l'estiuet, molts voldreu compartir fotos, experièncias, emocions del que donaren de si les vacances, fer safareig una mica on (i amb qui) està aquesta o aquest altre i buscar el desitjat Like (que pot pujar o baixar el teu ego en qüestió de segons). Per no parlar de l'estat. I per això, la xarxa social per excel·lència, Facebook, permet connectar a amics (tot s'ha de dir que Facebook ha sobrevalorat la concepció 'd'amic') des de punts llunyans.
Y malgrat és una noticia de fa uns cinc anys, us deixo aquest mapa que no deixa de ser curiòs.

(Per cert, no tinc Facebook)

Facebook Friends connection. Imatge: Paul Butler

Solstici d'estiu 2015

Imatge: Kidspressmagazine.com

Imatge: Theasiasun.com

Últim dia d'estiu

 Al carrer Libreteria m'agradaria agafar un d'aquests globus i viatjar ben lluny...

 Cafè al carrer Ferran, el detall de les floretes em fa oblidar la incomoditat per agafar la tassa

 Si, la figura que combina ratlles i sembla sortir de la safata de pastes sóc jo

Fins i tot plovent i amb apenes públic, l'OBC ha tocat aquest matí

La bellesa de la pluja II

Ara mateix hauria de ser a les Festes de Gràcia, que tot just han començat. Les plujes d'aquest vespre, no obstant, ha fet que cancel·li els plans, cosa que ja em va bé, perquè arrossego cansament d'aquests darrers dies. Mentre tornava de la feina, pujant pel carrer Gran de Gràcia, he vist que estava tot preparat per la cercavila popular. El grup de batucada, els del correfoc, la colla dels gegants de Gràcia- que des d'aquí  animo a que els aneu a veure a l'Ajuntament- inclús els de la brigada de neteja. Però, donat que ja començava a ploure bastant, estaven tots en filera, aixoplugant-se de la pluja sota els balcons, barrejant-se entre les poquíssims families que han volgut desafiar les tempestes d'estiu per veure la cercavila. Tots, inclús els gegants, al costat del seu corresponent seguici, formaven una filera de colors, agrupats per colles, oferint una imatge d'una bellesa tal que m'ha semblat inclús més bonic veurel's així, que no pas desfilant de la manera tradicional.

La felicitat està en saltar onades

Diumenge vaig estar a la platja amb la família d'una de les meves germanes, amb les nebodes petites, perquè la gran ja està de campaments. Vam gaudir d'unes horetes al costat del mar, jugant a fer 'sopa' amb l'aigua i la sorra, així com la gran diversió de l'estiu: jugar a saltar onades. Vam estar a la vora del mar, intentant que les onades-ja els hi vaig explicar que per a 'onades,' el Pacífic-no ens emportessin i elles podien estar hores amb aquesta emoció de veure-les venir, esquivar-les com poguessin i endinsar-nos una mica fins a una distància prudencial. I és que són aquestes petites coses les que ens fan feliços ...

Picnic al Palau Robert

De tant en tant és bó fer quelcom diferent, sortir de la rutina, viure experiències noves, en llocs nous o coneguts. Como avui: picnic, by myself, als bancs del Palau Robert. Fixeu-vos en l'hora de la becaineta que s'adivina, en la gent del fons.