diumenge, 17 de juliol del 2016

Llum del vespre

Tornar a casa passejant per la Diagonal i veure una d'aquestes meravelles que la llum del vespre ens obsequia en els dies d'estiu. L'ombra projectada d'un dels edificis més singulars d'aquesta zona de Barcelona, la Casa Sayrach. Mostrant com la seva elegancia i sinuositat es rebela davant els edificis tristos i sense formes, sense sentit de l'estètica ni respectant el temps passat. Establint una aliança amb la font més poderosa, el Sol, per lluir inclús més bella, mostrada d'aquesta manera

dissabte, 16 de juliol del 2016

Converses d'uns intel·lectuals

Aquest matí he estat una estona en la meva terrassa favorita a Rambla Catalunya. Podria haver anat a la biblioteca per tal de seguir estudiant anglès per l'examen que tindré d'aquí deu dies. No obstant això, preferia estar a l'aire lliure, encara que fos estudiant, així que he canviat els plans inicials. Quan he arribat, he vist una taula en un tranquil raconet, que semblava esperar-me, i m'he assegut disposada a repassar. M'he fixat que a la taula del costat hi havia tres homes, en els seus 70, que tenien una animada conversa. A mida que passava el temps i donada la proximitat de la seva taula, no he pogut evitar anar deixant els phrasal verbs i centrar la meva atenció en el que deien. Però quines converses més interessants! Aquests tres homes eren d'una intel·lectualitat tal, que per moments he volgut incloure'm, ni que fos per plantejar qüestions i continuar amb aquest o aquell tema.  Per un moment, m'han recordat les reunions que tenia el meu pare al saló de casa, amb amics de tota mena, conversant sobre religió, politica, art i amb els que s'emblava, anaven a arreglar el món. 
Dissimulant, he continuat més pendent del que deien que dels exercicis. Sé que no està bé fer quelcom així, si bé tampoc no escriuré res rellevant aquí. De totes maneres, si consideressin que parlaven d'algun secret d'Estat, no haguessin escollit una terrassa com aquella. 
Tots tres han estat o encara són, importants intel·lectuals d'aquest país. Un d'ells està preparant un article, així com estudiant un tema de caire internacional, en profunditat, animat i amb les aportacions dels seus dos amics. Anaven repassant, encadenant un tema rere l'altre, qüestions des del més global fins a arrivar a la seva localitat d'estiu, plena de 'manadas de gente', sense ser ells conscients, que les seves aportacions han estat de gran vàlua per la noia que tenien asseguda al seu costat i que semblava tan concentrada en el seu llibre...

dilluns, 11 de juliol del 2016

Trobar plans d'estiu

Havent passat una nit d'insomni, sentint, que inclús podia ser real, com un quadre surrealista de Dalí, que del meu pit i cap brollava aigua, és l'hora de preguntar-se, no si pasaré una altra igual, que pinta que si, sinó, quins plans tinc aquest estiu.
 I només em queda dir, amb l'energia esgotada després d'haver passat tota la tarda acompanyant la meva neboda gran per buscar un vestit per a un cassament, que plans, plans com a tal no en tinc. Ni amb ningú ni enlloc. 
Així doncs, es poden resumir en dues paraules: Buscar plans. És així de senzill, el fet de no tenir plans (el meu somiat viatge a Capri, els Fiords Noruegs o Der Schwarzbald hauràn d'esperar) fa que me'ls hagi de buscar. Així ja tinc alguns en ment, algunes activitats de Museus, llegir un parell de llibres ('L'avi Ninus' de Xavier Baladia i 'La vida no es tan grave' de Beaulieu Baptiste), començar a estudiar hebreu o continuar amb alemany,  per plaer, fer algun tram del camí de ronda, trobar plans per tenir plans l'estiu vinent,...

dissabte, 2 de juliol del 2016

50 Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell

Encara esteu a temps d'arribar a Calella i trobar, això si que ja us costarà una mica més, un bon lloc des d'on poder veure i escoltar la tradicional cantada d'havaneres de Calella. Aquest any, a més, es celebra el 50 aniversari. Només de veure les fotografies, ja m'arriba el so de la guitarra, les veus de melodies d'amor, de mar, la olor del Mediterrani, les camises de lli blanques, les barquetes, l'estiu,...
Junt amb Beethoven, Mozart, Bach, Tchaikovsky,  cançons tradicionals alemanyes i catalanes, junt amb alguna modernitat, con Julito, Demis Roussos, es pot dir que les havaneres també forman part de la banda sonora de la meva infantesa.
I per fer un tastet, aquest passat dijous vaig anar amb una amiga al Palau Robert, on ens van deleitar amb un bon repertori.