5 de 3

3 vegades amb la seva germana i 2 vegades amb mi. Aquest ha estat el resultat final 'd'estar enfadada amb', d'aquesta tarda, de la meva neboda. Com si es tractés d'un resultat de comptes o l'acumulació de bens, ens anava dient quantes vegades s'havia enfadat amb nosaltres, pels motius més egocentristes que us podeu imaginar, típics d'una nena de 3 anys. No cal dir que ni pel fet de ser la petita, ni pel fet de que sigui tan espavilada i ens sorprengui amb la seva manera d'expressar-se, li deixem passar cap, ja que això seria malcriarla. És tan divertida, que inclús ens anava ensenyant amb els dits de la seva mà, amb un posat molt seriós i segura de si mateixa, primer de les seves emprenyamentes amb la seva germana 'i ara dos dits més' del que s'havia enfadat amb mi.Com si el fet de poder quantificar les vegades que estava enfadada, ho fés més creible, amb més raons. Jo li deia, tot i que es passa el dia comptant, que això ja feia cinc (com si pogués predir els gols que més tard, marcaria Messi), cinc vegades enfadada i que tindria feina, perque se li passés. I no contenta amb això, també sabia la durada exacta de cada vegada que s'havia ofés, que si 8, 6, 4 hores...i tot això desde les 6 de la tarda que és quan he arrivat! No cal dir que sempre se li passa al cap de poc i acabem acomiadant-nos fent-nos mil petons i abraçades. 
Però el més interessant de tot això, és aquesta consciència del seu enuig, de com ho sap identificar i verbalitzar - d'aquesta manera tan divertida, tot s'ha de dir- com si el més important sigui la quantitat i la durada, més que el motiu en sí.