Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de març del 2010

Com fer-se un massatge amb una escombra

Sí, sí, no m'he tornat boja. Ni sigueu malpensats. Tot té la seva explicació. Resulta que tinc un monitor de Pilates que també sap bastant de Shiatsu. Quan vaig a les classes que ell dóna, acabem la sessió de Pilates (que ja us vaig recomanar fins a la sacietat fa temps) amb una tècnica de relaxació bastant peculiar. En comptes de, com fan d'altres, fer 10 minuts amb la respiració conscient o simplement fent estiraments, ell ens proposa agafar-ne una pica (ja sabeu, els pals que hi ha als gimnasos) per a fer els 5-10 minuts de relaxació. I l'explicació que ell dóna és aquesta (amb la seva gràcia, que és per veure'l i escoltar-lo)."Us vaig a ensenyar com donar-vos un massatge segons el Shiatsu. Agafeu una pica, que són aquests pals que teniu al fons. Doncs bé, us estireu i col·loqueu la pica per sota del vostre costat esquerre que, segons el Shiatsu, és el costat vital perquè és el costat on és el cor. Us el col·loqueu desde les cervicals, mirant que passi per les parts toves del cos, entre els omòplats i baixant fins al cul. Al principi notareu una pressió, segons lo fotut (sic) que estigueu. És com si et fessin un massatge de Shiatsu, però t'ho fas tu mateix. El pal substitueix les mans del massatgista, mentre va pressionant els punts d'energia que s'han bloquejat. Anirem respirant, sent conscients de la nostra respiració per ajudar a relaxar-nos...Ara doblegueu la cama per la qual passa el pal per fer més pressió...Molt lentament, canvieu el pal de costat. Si noteu que l'omòplat del costat pel qual passava l'escombra està com més pla, és que el massatge us ha servit, sinó, és que encara esteu malament...Feu lo mateix en l'altre costat i si al final noteu els dos omòplats igual, és que heu aconseguit relaxar-vos. I si ho voleu fer a casa, podeu agafar el pal de l'escombra o del motxo[rialles], sí, sí, i quan entri algú i us pregunti estranyats que què feu li expliqueu que us esteu donant un massatge". Doncs ara ja sabeu la utilitat que se li pot donar a un simple pal d'escombra.

dijous, 26 de febrer del 2009

No tinc temps d'anar al gimnàs

Fa uns dies van sortir les conclusions sobre un estudi de la Fundació La Caixa, sobre Esport, salut i qualitat de vida . Segons aquest, a Espanya només fa esport regularment, un 36% de la població i el grup que més esport i/o exercici físic practica està entre els 16 a 34 anys. Com a excusa per a no fer-ho, la majoria de les raons són "la falta de temps", "la feina" i les "càrregues familiars". Considerant la pràctica d'esport o d'exercici físic, una de les tres potes per un benestar integral (junt amb una alimentació variada i saludable i una actitud vital positiva. No em canso de dir-ho), crec que hi ha moltes maneres de practicar-ho.
Als que em diuen que no ténen temps per anar al gimnàs, els hi dic que moltes vegades, es perd en altres activitats gens productives, com escarxofar-se al sofà veient la tele. La majoria dels gimnasos ténen obert des de bon matí, fins a la nit i els caps de setmana i les quotes són assequibles (excepte la d'un conegut gimnàs, que sembla que vagi una liposucció inclosa en el preu ). Si realment no hi ha temps d'anar al gimnàs o d'agafar la bici i fer un tomb per la muntanya, sempre hi ha petits gestos que ajudin a mantenir-se en forma: caminar una mica cada dia, pujar les escales en comptes d'agafar l'ascensor, baixar unes parades abans del bus o metro i caminar, etc. Respecte a còrrer per la ciutat, hi ha estudis que diuen que a la llarga, pot causar problemes respiratoris per la contaminació que hi ha a les ciutats. I bé, sempre queda l'exercici físic per excel·lència, aquell en que no cal haver-se d'equipar...
Però anem al tema. Ja vaig parlar de la importància de fer esport o exercici fisic regularment i parlo amb coneixement de causa, que es nota molt. Diguem-ne que enganxa, perquè desprès de fer exercici et trobes molt bé, tonificat. Tot això, sense arribar a la vigorexia. Hi ha molt tipus d'exercicis, en les classes dirigides (la sala de màquines no le trepitjada mai). Ioga, pilates, gac, aerodance, etc. El pilates mereix un capítol apart, doncs és una combinació de la lentitut dels moviments del ioga i la tonificació de gac. S'exerceix la flexibilitat, la força, l'equilibri, la respiració, la concentració,...sense deixar de tonificar el cos.
I ara, apageu l'ordinador i feu un pensament!.

divendres, 9 de novembre del 2007

Què es pot fer un cap de setmana

Tot i que no acostumo a escriure del que faig, com si fos un diari (ja en tinc prou amb el "personal") encara que crec que és la raó de ser d'un blog, de tant en tant faig excepcions. Com avui, com aquesta nit. Malgrat tenir moltes ganes de sortir, molts caps de setmana, i aquest és un d'ells, tinc altres, diguem-ne obligacions, que fan que m'hagi de quedar i fer més vida "inside" que no fora (i no per falta de ganes, doncs sempre hi ha un munt de coses que vull fer).Haig de començar a estudiar perquè desprès al gener,venen les lamentacions; el dilluns tinc un examen d'anglès; i d'anglès també tinc feina, doncs m'he compromès a traduir un article de 15 pàgines pels companys. Apart, estic pintant el passadís i l'entrada i és una feinada, tot i que aquestes coses del bricolatge m'encanten i, modestia apart, sóc molt manetes. Ho vull enllestir, quan abans millor. Però bueno, que si t'organitzes bé el temps, pot donar per fer una mica de vida social i demà he quedat una estona i el diumenge vull anar a la Barcelona World Race , per veure com marxen els vaixells.
Tot i que, hauria de tenir "el pla de la meva vida" per sortir ara de festa, doncs aquesta tarda he anat al gimnàs i ha vingut una monitora suplent que ens ha donat una canya increïble. No sé què havia berenat, però ens ha deixat fets pols. Bon cap de setmana, o com diem per aquí " finde".

dimarts, 10 de juliol del 2007

"Dansa del Michelín"

Ahir vaig començar un curs intensiu de Dansa del ventre, amb una companya de feina i vaig adonar-me que, més aviat s’hauria de dir la Dansa del Michelin, perquè, tal i com va dir la profe, si es te una mica de panxa, millor per a fer segons quins moviments. I a més, queda realment més maco. O sigui, que trobo que és una bona manera de que les dones estiguin contentes amb les seves corbes i en especial, amb la corba de la felicitat. Bromes apart, al ser un curs de tan sols tres dies, però molt intensos, la profe no pretén que quan sortim, podem treure’ns un sobresou en algun restaurant àrab, ni molt menys. Ni que sorprenem a la parella amb aquesta mena de balls, encara que mai se sap... Així que va dir que bàsicament, estàvem allà per a “fer unes rises”. I d’aquestes hi va haver, i tant!. D’entrada, ja l’escalfament, va provocar més d’una rialla. Semblava més aviat, la preparació al part i com que érem tot noies, doncs... Desprès les diferents passes, també tenen el seu què. Per no parlar del momentazo “mocador de monedes”, que no falti per això. Només ho portaven quatre noies, però va ser suficient, com per a que segons quins moments, semblés que estaven en la piscina de monedes del Tio Gilito. Això si, tot plegat, molt divertit.

dijous, 28 de juny del 2007

Aprimar-se amb seny

Ara que ja ha passat Sant Joan, amb tots els seus excessos i que fins les vacances no hi ha més festes, excepte aquelles que cadascú tingui a títol personal, pot ser que molts de vosaltres us heu dit: “A partir d’ara bondat fins que arribi el moment d’anar a la platja (piscina)”. Doncs bé, tot i que voler aprimar-se i veure’s bé és molt bo, crec que aquest afany per a voler aprimar-se amb pressa, no deu ser molt saludable. Això tan escoltat darrerament de “operació bikini” (que per cert, un dels professors del meu gimnàs, ja ho deia allà al gener...) i tota la agressiva publicitat en tots els mitjans de comunicació per a poder lluir “un cos d’escàndol”, i perles semblants, provoca que molta gent vulgui fer la feina de tot un any en gairebé dos mesos. I així, es posen amb dietes “miracle” que generalment no funcionen, doncs els quilos es tornen a agafar de seguida i amb l’angoixa per a poder lluir un cos “sense greixines i sense complexes”- com diu que et deixa un aparell de massatges. Doncs bé, personalment sóc més partidària de la prevenció i d’uns hàbits de vida saludables, com menjar bé i fer alguna activitat física. D’excuses per a no fer alguna mena d’activitat física, n’hi ha moltes: Si em dieu que no teniu temps per a anar al gimnàs, sempre podeu tornar caminat de la feina, llogar una bici o fer-vos del bicing, o pujar per les escales.. Però si us decidiu per apuntar-vos al gimnàs més proper de casa vostra, de seguida notareu els beneficiosos efectes que té. Potser us podria convèncer dient-vos que la pràctica regular d’exercici, fa que alliberem endorfines, que produeixen eufòria, plaer i disminueixi el dolor, junt amb l’adrenalina, serotonina i dopamina. A mi m’agrada molt l’Aquagym, que pel fet de ser gimnàstica a l’aigua, fa que hi hagi menys risc de lesions i els efectes es noten més i bé, és una sensació molt agradable. Ara, procureu no perdre la concentració amb el que neda al carril del costat. Això passa a vegades.Però si tot i això, no us acabeu de decidir, feu una ullada aquí, a veure si ara sí. Ah! i lo de aprimar-se amb rauxa doncs, cadascú...