Hi ha una part, la clau de la qual, està per trobar o tan guardada que s'ha de ser molt hàbil per trobar-la (i aquí hàbil té aquest significat: no és que s'hagi de saber trobar, s'ha de saber extreure la informació i per això, hi ha una paraula clau- la deixo aquí per si hi ha algú interessat- coneixement. I el coneixement, ja se sap, requereix temps, paciència, esforç,…).
Altra part, és la que no va haver de sortir mai de les tenebres. Ni tan sols va haver de ser creada. I encara que d'aquestes es poden albirar dies amb molta llum i aire fresc i renovat, no hi ha dreçeres que portin fins allà, només un camí que haig de fer sola (¿?) o almenys, en part. Potser haig de rectificar i dir: que he fet sola i ara…una mica més acompanyada, que si bé la càrrega és la mateixa, alleugera el pas. I amb el pas lleuger, s'arriba abans (encara que el destí no importi tant, la veritat). Com amb una abraçada, que no fa més que dir-me: tens valor per la teva existència i mereixes viure! mereixes Amor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!