dimarts, 25 d’octubre del 2011

L'amabilitat fa moure el món

Ser amable, no costa gens. Un somriure, un gest, una estona de conversa, una abraçada tendra, unes paraules recomfortants, un detall, una trucada,... La tendresa, la suavitat, l'amabilitat, l'amor, mouen el món. I així com les formes suaus són més agradables al tacte, la suavitat en el contacte fa veure la vida com més amable.

divendres, 21 d’octubre del 2011

"M'inspires tendresa..."

Així, de cop, un divendres al migdia, sento aquesta frase, com a resum del que moments abans es volia expressar. Desprès d'uns intents, infructuosos, de treure'm alguna cosa...
Excepte un somriure. Un somriure sincer, desprès de tot...

diumenge, 16 d’octubre del 2011

No hay pan para tanto chorizo

Sobret, perque de pa, molta gent no té ni per a menjar, la necessitat més bàsica de l'ésser humà. Segons la Fundació Banc dels Aliments, cada vegada més families no tenen què menjar. En un país del nomenat 'Primer Món'. I mentres? Els més rics, són cada vegada més rics, i els més pobres...Ja vaig dir, que jo també estic indignada amb les injusticies del sistema i que això no pot durar gaire més, sense que la gent es revolti, però de veritat. Vergonya em dóna pensar en les meves preocupacions, sobre el meu futur laboral, quan tinc un sostre on dormir, un lloc comfortable en el qual viure, feina, formació, una familia, amics que no canvio per res del món, una xarxa social que em pot donar un cop de ma si la necessito...I sí, ho reconec, em preocupa el futur i si aconseguiré assolir el somni que tots ens vam fer.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

200 € pels meus records?!

Cada dia que passava, el veia, allà, esperant-me...Esperant el dia que em decidís a entrar i retrobar-nos, per fí, desprès de tant de temps. Em deia "Algún dia haig d'entrar.Tornar-lo a contemplar, a acariciar, a estar un al costat de l'altre". Una estona, només una estona i ell tornaria a ser meu i jo, d'ell. I tindria un moment de felicitat.
I per fi arriba el dia. Em decideixo i entro. Me'l depositen a les mans i mentre acarono cada part seva, la meva ment viatja en el temps, en l'espai. En aquell espai on tinc tants records i on vaig tenir tants moments de felicitat. Uns records plens d'alegria, gaudint aquelles estones que passaven junts, dia rere dia, gràcies a la seva bellesa, les seves ocurrències, les històries que m'explicava. Són només uns instants...uns instants que no tornaran. I de sobte, em surt la pregunta. I la meva decepció és tan gran com era la meva alegria fa uns instants abans. Mai més tornaré a tenir-te, mai més seràs meu. Els records no es poden pagar. I menys, aquests.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Mereixes Amor!

Hi ha una part, la clau de la qual, està per trobar o tan guardada que s'ha de ser molt hàbil per trobar-la (i aquí hàbil té aquest significat: no és que s'hagi de saber trobar, s'ha de saber extreure la informació i per això, hi ha una paraula clau- la deixo aquí per si hi ha algú interessat- coneixement. I el coneixement, ja se sap, requereix temps, paciència, esforç,…).
Altra part, és la que no va haver de sortir mai de les tenebres. Ni tan sols va haver de ser creada. I encara que d'aquestes es poden albirar dies amb molta llum i aire fresc i renovat, no hi ha dreçeres que portin fins allà, només un camí que haig de fer sola (¿?) o almenys, en part. Potser haig de rectificar i dir: que he fet sola i ara…una mica més acompanyada, que si bé la càrrega és la mateixa, alleugera el pas. I amb el pas lleuger, s'arriba abans (encara que el destí no importi tant, la veritat). Com amb una abraçada, que no fa més que dir-me: tens valor per la teva existència i mereixes viure! mereixes Amor!

dijous, 6 d’octubre del 2011