Equilibri entre la necessitat i el desig

Ja fa uns anys, escrivia sobre l'equilibri que constantment he anat buscant, entre l'emoció i la raó. Sé que és un trajecte vital en el que hauré d'anar caminant constament, que és una necessitat, com respirar, menjar o dormir. Ja forma part de les (meves) necessitats bàsiques, d'allò imprescindible. Tot i que aquesta 'necessitat' en ocasions es pot veure imbrincada en altres qüestions, com el desig. I posar-ho en una balança intelectual, no sempre serveix... Només serveix, podria dir, momentàniament. És un esforç constant, i darrerament, dolorós inclús, per a que la balança no deixi de moure's.

Per sort, sempre puc apaivagar aquesta angoixa deleitant-me amb el nou disc de Blaumut...precisament es diu 'Equilibri'. Que oportú, per altra part,...

Willpower

Frases per reflexionar 41

Aquesta frase, que vaig trobar al compte d'Instagram d'un humorista català i que vaig 'retocar', no podia ser més encertada. Molts dels malestars que intentem guarir amb medicaments, en realitat es podrien apaivagar amb més moixaines, petons, converses que ens omplin, el contacte amb els nostres i sentir-nos escoltats.

Tot, per a què?

En el meu últim post parlava d'un fet força dolorós de la meva vida. De fet, si vaig obrir aquest blog va ser per, entre d'altres, poder treure'l per mitjà de l'escriptura. Ja al 2007 vaig escriure un post amb el títol de 'Per què?', sense saber que 9 anys després, començaria a agafar sentit tot allò i canviaria la pregunta per 'Per a què?'. Així, he anat trobant, inconscientment, el sentit últim del patiment que va ser i que en aquests anys d'aprofundiment intern i desperta externa, ha esdevenit quelcom. 

I si parlem de donar sentit al patiment, una obra imprescindible de la que he parlat en diverses ocasions, és la del psiquiatra Viktor E. Frankl, 'L'home en la recerca de sentit'.

La parella no és per fer-te feliç

La parella no és per fer-te feliç. Aquesta frase tan curta, tan breu, tan sencilla, comporta una gran veritat. Esperar que l’altre ens doni la felicitat, crec que és un error ja que aquesta ha de venir d’un treball propi i personal. I és més, posar en l’altre aquest ‘pes’ és massa responsabilitat. Això no treu aquest anhel de que busquem l’altre, el seu carinyo, el sentiment de pertinença, la intimitat, la construcción d’un projecte comú, el sexe amb amor. Inclús la confrontació, tan necessària per crèixer com a éssers i donar la nostra millor versió. I que un pugui sentir-se feliç (inclús molt feliç) compartint la vida en parella. Jo afegiria que si bé la parella no ens dóna la felicitat, no compartir la vida amb algú significatiu per nosaltres, pot donar certa  infelicitat. Al cap i a la fi, tots volem una vida més pena en trobar un company de camí. Us deixo l’enllaç del darrer programa de l’Ofici de Viure, on els psicòlegs Joan Garriga i Marta Centelles, parlen d’aquest tema d’una manera molt entendora. 

Frases per reflexionar 40

El millor propòsit d'any nou

Amb el començament d'un any nou, la visió de 366 dies per davant -estem en un any de traspàs- ens dóna la força per encarar-ho amb nous (o repetits) propòsits. No sé si heu aconseguit complir alguns dels que tenieu l'any passat. Personalment, algún he aconseguit instaurar en la meva vida i d'altres, encara em queda recorregut. Així que aquest any, m'he propossat només un que podría resumir o iniciar els altres: Deixar de procrastinar. Aquesta paraula tan poc elegant tant gràficament com sonorament, vull que deixi de ser la 'instigadora' de: contestar emails dos dies després, deixar que se m'acumuli feina per l'últim moment amb el consegüent estrès, pensar en escriure sobre quelcom més que no pas fer-ho. I així, decisions més o menys importants, que en fan dir-me a mi mateixa, però per què no ho fas ara que pots?  I la resposta està en altre paraula màgica: Decisió
Per cert, no hi cap estudi que demostri que començar a fer dieta / fer exercici el dilluns vagi millor, així que avui dissabte és un bon dia per començar :)

Balanç de l'any

Demà s'acaba l'any i des de fa unes setmanes, estic fent balanç del que ha deixat bo i no tant bo. És un exercici que faig  ja fa molts anys i que m'ajuda a que començi l'any amb esperança, energia per canviar el que es pugui i acceptar allò que no estigui en les meves mans. Us convido a que feu el mateix, ni que sigui una estoneta.

Ser amable no costa res i aporta molts beneficis

Font: Moonarea.net

L'amabilitat fa moure el món, ja us ho deia fa un temps...I segueixo pensant, que són els petits gestos, els que fan que la nostra existència, sigui una mica més plàcida, més amable. És quelcom que intento mostrar sempre que puc i que aprecio en els altres. 

Ahir dissabte, sense anar més lluny, em vaig arribar fins el Museu d'Història de Catalunya per veure la exposició 'Fugint de l'Holocaust' donat que s'acabava avui diumenge. En arribar, li vaig comentar al venedor d'entrades, que havia vist a la web que pels aturats, l'entrada era gratuita. (Si bé és cert que ara dono classes particulars d'espanyol a nens, la meva economia és com el temps d'entretemps, molt variable). En demanar-me algún paper que ho acredités, regirant el bolso, em vaig adonar que, en canviar-me aquest i agafar un petit moneder en comptes de la cartera, no el portava. Ell de seguida i amb un gran somriure, em va dir que no em preocupés, que ja s'ho creia i que em feia el ticket gratuït.  Malgrat la cruesa de la exposició, vaig marxar contenta per la compassió d'aquell home.

A l'estiu, m'havia de fer una radiografia als peus per esbrinar què em passava. El metge es va equivocar i només va demanar de fer-la completa en un peu (precissament el que tenia menys dolor). Quan vaig arribar a la sala de raigs X , l'auxiliar de radiologia em va preguntar què em passava. Li vaig explicar i deixar caure que si me la feia dels dos peus, ja estaria i no hauria de passar per tot el procés altre cop. Va dir-me que els protocols eren molt estrictes i que no es podien saltar per res del món. Després de fer-me-la en un peu, va venir molt amable i em digué 'Vinga! et faré també l'altre perquè no hagis de tornar i ja diré que vaig ser jo que em vaig equivocar en el paper'. Podria assegurar que la resta d'aquell dia no vaig sentir dolor...

Una altra anècdota d'aquest estiu passat. Vaig haver de fer una gincana molt divertida, en un dels dies més calurosos que vam tenir. Estava disposada a passar la tarda escrivint en el Buenas Migas de Jardinets, quan em truca una amiga per si podia fer-li un favor. M'explica que anava de viatge amb el marit i dos fills, a Cerdenya, que s'han deixat en carnet de conduir a casa i que són camí cap a Girona per agafar l'avió. Havia d'anar a casa de la seva germana, a 30 minuts d'on era, agafar el carnet i fer-lis arribar, encara no sabien com. Ficada ja al metro en direcció cap a l'Estació de Sants i després de moltes trucades, em diu que vagi a l'estació del Nord i que li doni a un conductor d'autobús. A tot això, jo corrent amunt i avall al metro per si no arrivava a temps. Arribo a l'estació del Nord, compro un sobre, fico a dintre el carnet i a esperar l'autobús que va cap a l'aeroport de Girona. Després d'un ensurt en veure marxar un i pensar que havia perdut l'últim dintre d'aquell horari, veig arribar un altre, EL bus! Veient que el conductor era un mica reticent a portar res i que anava per feina, molt decidida, li dic que si us plau, ell només ha de donar aquest sobre a unes persones que l'esperaran en arribar. Que estava salvant les vacances a una familia! El meu somiure de satisfacció quan vaig rebre un audio de whatsapp amb uns crits d'alegria de tots quatre, junt amb una foto, no té preu. (També em el seu detall en forma de pulsereta i un llapis per la meva col·lecció).

Dia internacional del somriure

No em cansaré de dir-vos el beneficiós que és somriure, per nosaltres mateixos i pels altres. Tots amb un somriure!

Posar-se un somriure

Hi ha dones que es pinten els llavis cada matí, d'un vermell fort, viu, alegre, poderós, lluminós. Jo em maquillo els ulls i em poso un somriure. El somriure és un dels millors complements que ningú pugui posar-se cada matí. Perquè amb un somriure obres portes, derrotes enemics, suavitzes mals humors, alegres ànimes, reparteixes alegria. I el més important, si somrius per fora, acabes somrient per dins, dient-te que cada dia pot ser un bon dia per somriure. Tot i no sempre tenir ganes, val la pena posar-se un somriure.

Frases per reflexionar 39

The person born with a talent they are meant to use will find their greatest happiness in using it

Johann Wolfgang Von Goethe

Frases per reflexionar 38

Barceloneta. Creació propia

'El mar és una bellesa i Déu ens ho ha donat per consolar la nostra ànima'

Giuseppe Moscati (Doctor i científic)

Què és ser una persona altament sensible?

Fa anys, no va ser casulitat que coincidís amb el començament d'un procés de canvi personal arran de l'enfrontament d'un fet més que dolorós, cabdal en la meva vida- el que podria ser 'la quadratura del meu cercle vital'-vaig assebentar-me que sóc una persona altament sensible (PAS).

Després d'anys de patir molta incomprensió (fet que encara perdura) i de no entendre moltes de les reaccions que tenia: una autoconsciència personal així com aliena força elevada, empatia i emotivitat desmesurada, la captació d'ambients i estats d'ànims, una profunda intuició, una especie de 'timidesa' essent extrovertida, sentir-se agobiada en haver de fer moltes coses alhora, necessitat d'aïllament per revenir-me de tan estimulant món i d'estar a soles amb el meu complexe món interior i entendre'l (no cal afegir que de molt de patiment també...) la lectura de l'obra d'Elaine Aron 'Highly Sensitive Person', em va donar la resposta a tal particular manera de copsar el món, en tota la seva amplitut. Ja Carl G. Jung va parlar d'una 'sensibilitat innnata'.

Estudis recents han mostrat diferències en l'activació de certes zones del cervell, relacionades amb l'empatia, la consciència i la integració de la informació sensorial. I per donar més llum (el tema de la llum mai no ha estat perquè si) a aquest tret en el nostre país, el passat dijous Crónicas de TV2, va emitir el documental Sensibilidad al traslúz.

Sabent com portar-ho, hi ha moltes més avantatges que incovenients i permet gaudir amb molta més intensitat de tot el que ofereix la vida: el contacte amb els altres, el món dels afectes autèntics, l'autoconeixement, la profunditat dels sentiments, la necessitat d'anar més enllà en qüestions existencials, la comprensió última, el gaudi de la Natura, l'Art, la creativitat..

Això si, sabent aixoplugar-se d'un món que no sempre comprén o esta preparat...

Frases per reflexionar 37

Practicar, practicar i practicar

Practicar, practicar i practicar. Aquesta és la clau. Li repeteixo a la meva neboda cada vegada que es fa el ronsa davant els deures d'anglès. Que se'n adoni com cada setmana, va millorant de mica de mica, gràcies al l'esforç que fa, a no defallir en l'intent i a la pràctica constant que fa fins que li surt. Aquesta és la clau!

 

L'autocompassió

A vegades, és molt millor estimar-se des del punt de vista de l'autocompassió que no pas des d'una elevada autoestima, en el sentit més negatiu que aquesta pot supossar (creure's millor que els altres, narcissisme, ensimismament, etc). Segons la investigadora Kristin Neff del grup de recerca Greater Good Science Center el fet d'autocriticar-se no només no ens fa millor ni dóna cap resultat beneficiós. Ans al contrari, aquesta sensació de ser insuficient, aquesta inseguretat i frustració es pot treure fora de la manera menys adequada, fent que ho paguin els que tenim més a prop. Ella propossa, en aquest video 'The three componets of Self-compassion' l'autocompassió i els tres elements que la composen: Ser amable amb un mateix, essent suau i comprensiu en comptes de jutjar-nos de manera dura i devastadora. El reconeixement de la nostra humanitat en comú, sentim-nos connectats amb els altres en l'experiència de la vida, en comptes de sentir-nos aïllats i alienats perl nostre patiment. I per últim, el mindfulness, amb una consciència de l'autoconeixement equilibrada, en comptes d'ignorar el nostre dolor o exagerar-lo. 

Així, a diferència de l'autoestima exagerada, els bons sentiments de l'autocompassió no depenen de ser o sentir-se especial a la mitjana, la comparació sense fin o en l'acompliment de metes ideals. Prové de cuidar de nosaltres mateixos, reconeixent que som magnífics no importa lo fràgil i imperfectes que siguem. 

Estils d'afecció i l'amor

Crec recordar que alguna vegada ja he escrit sobre la Teoria de l'afecció de John Bowlby. Si no és així, us faig un petit resum, amb l'ajuda de la pàgina del grup d'investigacion de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, The Greater Good Science Center. Diu Bowlby que, segons com fos la relació d'intimitat i seguretat que mantinguessin els nostres pares o cuidadors quan érem petits, així ens sentirem segurs o insegurs i ho reproduirem en les nostres relacions de parella. D'aquesta manera es poden donar quatre diferents estils, sent el primer segur i els tres restants insegurs.

Segur: "Estar a prop és fàcil!"  

Ansiós-ambivalent: "Vull estar emocionalment a prop de la gent, però ells no volen estar amb mi"
Evitatiu-desdenyós: "Prefereixo no dependre dels altres o que altres depenguin de mi"  

Evitatiu-temerós: "Vull estar a prop però i si surto ferit?"

D'aquesta manera, segons la combinació d'un o altre en una relació de parella, les coses aniran bé, més o menys o sempre hi haurà problemes. No obstant això, si sou dels de 'estil d'afecció insegur' hi ha dues bones notícies: Això no té perquè ser sempre així, no determina per sempre la vida. I d'altra banda, és possible canviar-ho. Requereix, al meu entendre, un treball d'introspecció i anàlisi així com una transformació d'aquesta 'ferida' per la falta, l'excés o l'ambivalència d'atenció dels pares en la infància. A vegades caldrà recórrer a un psicoterapeuta perquè ens ajudi. Una altra manera de canviar és trobar una parella amb estil d'afecció segur, que aporti l'equilibri i l'estabilitat per sentir-se recolzat i segur dins de la relació.

Vida exterior

Les fulles al terra que anuncien la tardor inminent, m'han fet reflexionar sobre la vida exterior i la vida interior. De fet, veure com deixen una catifa daurada, m'evoca la comfortabilitat d'estar dintre de casa, els espais acollidors i en els quals, una es podria quedar hores i hores. I també m'evoquen la necessitat que sento de copsar la bellesa de la vida exterior. Com les estacions, la meva vida va portar-me cap a etapes on tenia més necessitat de vida interior que d'exterior. No és que no tingués vida exterior, més aviat que m'adonava que havia de fer un treball intern per tenir una veritable vida exterior, de qualitat, amb substància. No obstant, al contrari que les fulles que deixen un bonic paissatge, el que hi havia s'havia de polir abans no sortís el millor de mi mateixa. A vegades, el que vivim pot deixar una petjada que necessita d'un temps d'instrospecció, fins que ens deixi veure que encara hi ha espai per la llum del sol. 

Ara el resultat d'aquell temps i especialment dels darrers anys, fan que tingui més necessitat de vida exterior, sense deixar de banda la vida interior.

Frases per a reflexionar 35

'Know all the theories, master all the techniques, but as you touch a human soul be just another human soul'

   Carl Gustav Jung