D'això en diuen Love

Segons el sexòleg A. Bolinches, els elements que fan que una parella funcioni són, l'acoblament sexual, la compatibilitat de caracteres, una escala de valors similars i un projecte de vida en comú.

Jo afegeria aquests.

Seguretat

Llar, estabilitat, arnès, caliu, cinturó, confiança, cadenat, empatia, llar de foc, amarrar, corda, tenacitat, escoltar, fil, abraçar, bressol, llibertat, sostre, extintor, ajudar, parets, proïsme, capsa, estimar, mosquetó, parlar, cultura, comprendre, coixins, comprovar, porta, dialogar, tap, sinceritat, cau, honestedat, brúixola, esperança, familia, cremallera, fidelitat, fre, salvavides, empatia, impermeable, autoestima, paraigua, flexibilitat, escut, autoconeixement, contrasenya, intuició, barret, convicció, fix, religió, relaxació, tapa, lleialtat, nord, moviment, educació, manta, calidesa, fonaments, tendresa, mapa, perdonar, guia, ruta, energia, llegir, Natura, far, paciència, mà, predicció, nansa, coneixement, mànec, mesura, ala, vigilar, sentits, imaginació, alarma, sortida, espai, comunitat, bambú, secret, fertilitat, potes, gaudir, vacuna, sentit de l'humor, escriure,... Seguretat. (Imatge,
National Geographic.)

Canvi de vida

Us deixo l'extracte de la xerrada de Ferrán Ramón-Cortés en la que va presentar el seu llibre "El premio". En ella, Ferrán parla des de la pròpia experiència i diu no tenir una vareta màgica, sinó que, el seu llibre només és fruit de lo que ha experimentat i de les seves reflexions.

Quan decidim que volem caviar de vida, es perquè ens adonem de que estem vivint un guió equivocat, que ens dóna infelicitat.

¿Com sabem que tenim que canviar de vida?. Ferrán ens dóna algunes pistes: per exemple, quan ens llevem al matí, preguntar-nos si estem fent el que ens agrada, el que sempre hem volgut fer. Una altra pista ens la pot donar els que tenim al nostra voltant, si ens diuen que estem de mal humor, si hi ha irritabilitat i conflictes molt sovint, etc.

Ferrán propossa 8 pautes.

1ª) Identificar quin és el nostre somni
Per a fer-ho, observem aquelles activitats que venim fent des de fa temps, no de manera professional, com escriure, cuinar, etc. Han de ser activitats que ens gratifiquen, que ens facin feliços.

Mirar si hi ha alguna persona que faci aquestes activitats professionalment i què podem aprendre d’aquesta.

S’ha de distingir entre somnis i fantasies. Per a això, hemos de buscar una activitat que sapiguem fer, per a la que tinguem aptituds, amb la que ens poguem guanyar la vida i que sigui quelcom que ens faci feliços realitzar.

2ª) Organitzar la nostra vida per a perseguir el nostre objectiu
Pot implicar que haguem de formar-nos i s’ha de donar cabuda a això en la nostra vida vida. Igualment, pensar en lo que és important, davant de lo prioritari.

3ª) Què necessitem per a aquest canvi?
Aprendre a distingir entre necessitats i el que volem (els desitjos).
Per això, mirem quin ús li donarem als diners i si en realitat, volem guanyar més per comprar més. Preguntar-nos què compren sense sentit i reflexionar sobre les possessions i el consum.

4ª) Creure en un mateix
Deixar d’actuar/pensar com els demès volen que actuem/pensem, sinó com un realment vol. No estar pendent de lo que els demès esperen d’un mateix.

5ª) Escollir els companys de viatge
Escollir bé amb qui s'estigui bé i que et faci sentir bé. Que hi hagi un creixement mutu. Dedicar temps i energia a les persones amb qui s’estigui en sintonia. En aquest sentit, ser selectius.
Passar pàgina de ressentiments i conflictes. La rancúnia és energia malbaratada. Veure el costat positiu de la gent.

6ª) Canvi d’actitud
Actitud perceptiva molt oberta. Percebre les oportunitats i fugir de convencionalismes i rutines.

7ª) Vèncer la por
La por és un fre pel canvi. Pactar amb la por, que és necessari per evitar riscos. No obstant, no s’ha de deixar que ens prengui terreny. S’ha d’identificar quant aparegui i “dialogar” amb ella, per parar-li els peus.
“No és que les coses siguin difícils que nos ens atrevim, sinó que les fem difícils perquè no ens atrevim”. Sèneca.

8ª) Passar a l’acció
Després d’haver fet el full de ruta, s’ha de passar a l’acció.

El fracàs és quelcom que s’ha de jutjar per un mateix i el pitjor és la sensació de no haver-ho intentat mai.

“La porta de la felicitat s’obre cap a dintre”. SØren Kierkegaard.

Tres coses que no tornen mai enrere

L'altra dia en la xerrada d'un escriptor, del que parlaré més endavant, aquest va dir el següent proverbi xinès, "Hi ha tres coses que no tornen mai enrere: la fletxa llançada , la paraula pronunciada i l'oportunitat perduda". Dies abans, m'havien enviat un power point realment maco amb imatges del mar i frases semblants, inclosa aquesta. Penso que és un bona frase per encetar l'any (sí, ja sé que estem a 24 de gener!!)

One and one

Bon Cap D'Any!

La dona del dècim de la rentadora...

Si us ha conmogut la dona que ha sortir per la tele, ensenyant el dècim premiat esmicolat, perquè el tenia a la butxaca de la bata i l'havia rentat, que té el fill a l'atur i la seva dona està prenyada,... que sapigueu que és TOT una broma, del programa de Buenafuente.

Imatges del Nadal a Barcelona

El Pessebre dels clicks, des quals són una autèntica fan, de Somoscliks, al centre Cívic Vil·la Florida.

El primer click caganer de la història!!. Quin realisme, aquestes barretines,...

El naixement de la plaça Sant Jaume, abans del robatori del Nen Jesús. Tot això, malgrat haver un vigilant i càmeres...

El Nen Jesús nou. A veure si trobeu les 8 diferències.

El cofoi pastor i el seu ramat de 7 ovelles.

El cofoi pastor i el seu ramat de 6 ovelles. També ell va patir el robatori i van endur-se una d'elles.

Tradició i modernitat a la plaça Sant Jaume. Noves icones per a nous temps.

Llums del Passeig de Gràcia, a falta de neu a Barcelona.

Arbres de Barcelona. El polèmic arbre de la Mayol, no entra en aquesta categoria.

Malbaratament lluminaire a l'interior d'una botiga.

...unes espatlles fortes

"No demanis una càrrega lleugera, demana unes espatlles fortes"

Pont a Ribes de Fresser

Qualsevol camí és bó per gaudir de la tranquil·litat i dels paisatges de la muntanya.
Bonica foto de Núria el passat dissabte 6 de desembre.

Apunt per agafar el cremallera des de Ribes. Enguany es celebren els 100 anys d'esqui a Catalunya.

Moments de tranquil·litat i reflexió.

Pensava que podria ser un paisatge de Suïssa, tot i que, encara, no he estat mai.

Decoració nadalenca dels carrers de Ribes de Fresser.

L'esglèsia de Santa Maria, amb l'únic granòfir que hi ha a Catalunya, al fons.

Música del nou Golf

De la pel·lícula "Persépolis" .

Pobre Plaça Lesseps!

Des de fa gairebé dos anys, que no puc dormir. Tot i decidir-me a dormir amb taps, el soroll de les màquines i els crits dels operaris, em desvetllen a hores intempestives de la matinada, ja sigui laboral o festiu, amb el conseqüent cansament al dia següent. I tot...perquè?. Doncs per unes obres, el resultat (encara parcial) de les quals, s’allunyen molt de lo que els veïns de la Plaça Lesseps pensàvem. Dia a dia, hem anat veient com, el trànsit s’embolica cada dia més, han anant desapareixent les zones verds i ens han posat uns tímids arbres, que d’ombra, trigaran a donar. En comptes d’això, han “plantat” unes estructures de ferro, tremendes, horroroses, que distorsionen el paisatge i que ens han deixat estorats. Quin sentit tenen?. Si és estètic, no hauria de tenir, sent que és una obra pública, funcionalitat alhora?. He llegit que una de les estructures vol simbolitzar el Canal de Suez. Em sembla bé, tenint en compte que el seu arquitecte va ser Ferdinand de Lesseps. Però, no hi havia una altra manera de rendir un homenatge a l’arquitecte francès?. No, no es tractava d’això, sinó de que l’arquitecte artífex de la remodelació, deixés ben palesa la seva dèria per les “places dures” ( amb dir-vos que és el mateix que el de la Plaça dels Països Catalans, no cal dir res més). Us deixo les perles d’aquest bon home que, deixant-se portar per una racionalitat sense sentiment, justifica lo injustificable.
He anat fent fotos de l’evolució de les obres i m’entristeix que evolucionin així.

De veritat calen aquestes estructures que tallen la vista dels Josepets, la Biblioteca Jaume Fuster, els edificis, el cel...?. Creu que és el lloc adient per posar-les?. És que no ha tingut en compte la idiosincràsia d’un barri com Gràcia?.
Veient les presses amb les que estan treballant, no m’estranyaria que el ciment que fan servir, faci que d’aquí poc s’aixequin les rajoles (aquestes sense cap gràcia) o es parteixin amb el continu pas dels cotxes, com passa a molts carrers reformats de Barcelona. Fixeu-vos, a tall d’exemple, el que està passant a Portal de l’Àngel.

Teixint teranyines emocionals

M'aixeco a quarts d'una, desprès d'una nit de cinema i converses que desitgen acabar igual que "el moment camarote" (alguns ja sabeu a què em refereixo, je, je, je). Decideixo anar a Collserola per aprofitar el bon dia que fa. Com cada cap de setmana, està ple de families, parelles, grups en mountainbike, gent sola i les restes que escampen els porcs senglars dels contenidors de brossa. Mentre camino, vaig planificant l'estratègia davant d'un hipotètic atac d'un d'aquests simpàtics animalons, i m'adono que només porto una poma, nous i aigua, en el cas de que tinguin gana. Vaig cap al camí del barri del Rectoret i mentre contemplo la boira llunyana, intento aclarir els meus pensaments. L'escalfor del sol i el paisatge que m'envolta, ajuden a que vagi hilvanant un pensament rera l'altra, fins fer una teranyina fràgil i vulnerable en apariència, però resistent i comfortable.

Quan torno cap a Barna, paro a Sarrià per comprovar els canvis que experimenten els meus nebots. Per milèsim cop, la meva neboda-fillola, m'ensenya els seus àlbums de fotos, que jo comento sorpresa, com si fos el primer cop. Em complau comprovar com la nina de drap que li vaig posar pels seus primers reis, l'acompanya en moltes d'elles i que encara l'aprecia. La seva germana gran, em demana que l'ajudi amb els deures de català, que consisteixen en desxifrar una paraula , escrita amb les lletres desordenades. Considera que és una pèrdua de temps i que no fa res per a ajudar-li a ampliar el seu coneixement del català. Mare meva! només aconsegueixo formar-ne tres.

La propera parada és per visitar a tres fades del bosc, que trobo envoltades de petits éssers amb vida pròpia, que els hi acompanyen nit i dia. Els hi explico el conte de les 7 cabretes i el llop. La fada gran em diu el nom dels contes que coneix en català i en castellà, deixant-me clar que el bilingüisme no és un problema als seus 4 anys. La fada petitona, d'un mes, te dos monitores de cap de setmana, que l'ensenyen els seus contes, joguines,... la vida tal i com elles la veuen.

Torno cap a casa. La boira ja no es veu, la teranyina d'emocions, sentiments, em protegeix.

32è Aplec Excursionista a Montserrat

Us deixo el link amb tota la informació sobre el 32è aplec excursionista del Països Catalans, organitzat pel club Muntanyenc Mollet, que se celebrarà els dies 5 al 8 de desembre.

Viure sense "tele"

Ahir vaig veure a TV3, un reportatge en el que diverses famílies, explicaven com vivien sense tele. Em va agradar molt, veure que en comptes d'estar enganxats a ella, rescatàvem els jocs de taula, lectures, etc. i el que considero més important: la comunicació entre els fills i amb la parella. Què n'és de fàcil encendre-la en comptes de parlar amb els que compartim la vida!. Per no parlar de la televisió en l'habitació, per a mi el final de les nits de passió. (Apart de que recomanen que prop del llit, hi hagi el mínim d'aparells endollats possibles).
Quan era petita, vaig estar molts anys sense tele. Un dia es va espatllar i com que la peça havia de venir d'Alemania, i no és broma, els meus pares van decidir que tampoc era tan important. Si bé ja no la veiem molt (tampoc hi havia la bogeria de canals que hi ha ara), no tenir-la no ens va supossar cap trauma. Recordo haver jugat molt amb els meus germans i sobretot, submergir-me en la lectura, un gran aliat. I quan les meves companyes, a l'hora del pati, comentavem tal o qual sèrie, o pel·licula, observava els arbres del pati de l'escola, i deixava volar la imaginació.

Sempre dic que el dia que visqui en parella i formen una familia (si és que és així), no tindrem tele. No crec que sigui necessària.

Si voleu estar al dia, podeu consultar les notícies en internet o en diaris en paper. Llogar pel·lícules, sèries, documentals, etc. Ara, que tampoc substituiu la tele per Internet...Feu la prova.

Ja estem a Nadal!

O almenys, això és el que ens volen fer creure, per tal de que gastem i gastem. Quan abans comencem a consumir productes "nadalencs", millor. I així, encara no haviem menjat castanyes, que ja ens hem trobat els torrons i demés, a les botigues. Per no parlar de les llums nadalenques, que si bé encara apagades, ja estan penjades en molts carrers de la ciutat ; els articles per decorar la casa, la roba "de festa per a Nadal", etc. que inunden les botigues. És clar, si ja t'ho trobes, és més fàcil que comencis a consumir. És que no hi ha altra manera de celebrar el Nadal que no sigui amb aquest malbaratament esbojarrat?. De veritat cal tanta abundància?. No s'aprofita el que vas fer servir per decorar altres anys?. No hi ha altres maneres de demostrar amor que no sigui material?. I la resta de l'any, es manté "l'esperit nadalenc" o és una frase feta per a vendre il·lusions?. Ens queda, més d'un mes i mig per veure si , de mica en mica i amb petits actes individuals, podem canviar això.

Ferida

Profunda, amagada,
no sagna.

Arrossega el patiment,
no deixa veure les cares.

Doblega consciències,
mata les ganes.

Filla del demà,
del futur que no acaba.

Ressegueix les línies,
de les nits més llargues.

Plora totes les mancanses,
deixa les portes tancades.

No mira als ulls,
no té paraules.

Fragmenta la vida,
no deixa esperança.

No se sent la veu,
del que mai calla.

Ofega l'aire,
talla les ales.

S'emporta la vida,
la vida tan llarga.

Liant la troca

Aquest semestre em venia de gust fer alguna activitat que no fos tan intel•lectual, com les que he fet fins ara, i m’he apuntat a ganxet. Sí, sí, això que feien les nostres àvies i que amb tanta dedicació, tan aviat feien un jersei, com un tapet per la tauleta de nit. D’entrada us diré que a classe som tot dones i que tot i que conec homes capaços, tant d’arreglar un endoll com de fer un jersei per la seva dona, reconec que és una manualitat femenina. Entre d’aquestes, hi ha tres grups. Les més grans i que ja fa molt de temps que en fan i que van allà per perfeccionar o passar la tarda; el grup, entre les que m’incloc, que van fer de petites al cole i que només hem de refrescar i les que no han fet mai (les més joves) i que, volen fer-se algo original per posar-se.
La primera setmana, ja ens van ensenyar alguns fels punts bàsics, la cadeneta i el punt baix, i el cap de setmana, moltes ja hem practicat i fet coses. Jo ja he m’he fet una bufanda verda en degradée, un collaret fet amb anelles de cortina i estic fent un estoig per la meva fillola (sota petició). El collaret (el de la foto), se’m va ocórrer ahir, pensant quins materials dels que tenia per casa (tinc una capsa on vaig posant tota mena d’objectes, susceptibles de fer-los servir per fer manualitats, per quan vinguin els nebots o per quan m’agafa el rampell creatiu i necessito fer quelcom aprofitant el que ja tinc) podia aprofitar per fer quelcom original . I vaig folrar les anelles- tot i que encara no ens han ensenyat a fer-ho, tot és qüestió de fer i desfer moltes, moltes vegades- i la resta un punt de cadeneta. Tot i això, encara són proves i haig de perfeccionar la tècnica. Així que si un dia us trobeu a algú "lluint" algo fet de ganxet una mica estrafolari, no dubteu qui ha estat l'autora...

Confiar en algú

Confiar en alguien, Amaral

Continuïtat dels somnis

I un altre cop, somnis premonitoris, o millor dit, somnis de fets que continuen o ténen relació amb el que després ha passat. I em vaig sorprende, gratament. I em vaig alegrar de que, alguns dels vostres somnis, desitjos, projectes, s'hagin fet realitat o estigueu en bon camí. I amb empenta!. Des d'aquí, guardaré els vostres secrets, les vostres il·lusions,...

Ingredients de l'Amor

PAssió
Sentit del HuMor
COneixença
Respecte

Barrejar bé amb tendresa i servir en la mesura adeqüada.