Profunda, amagada,
no sagna.
Arrossega el patiment,
no deixa veure les cares.
Doblega consciències,
mata les ganes.
Filla del demà,
del futur que no acaba.
Ressegueix les línies,
de les nits més llargues.
Plora totes les mancanses,
deixa les portes tancades.
No mira als ulls,
no té paraules.
Fragmenta la vida,
no deixa esperança.
No se sent la veu,
del que mai calla.
Ofega l'aire,
talla les ales.
S'emporta la vida,
la vida tan llarga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!