però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui soc avuí.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,tomba la bala
que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Corren, Gossos.
La tardor ens dirigeix cap a una introspecció més serena, oi?
ResponEliminaAquests dies la mort ha colpejat vora meu. A l'entrada de la tardor homentagem els morts...
Però tu encara tindràs molt temps, tu tindràs els dies radiants que esperes, això segur, un dia com el de la foto teva, a la platja (és a Bilbao, potser?).
SALUT!
Eduard
Ei! que hi ha algú...
ResponEliminaFa dies que no escrius res!!!
Apa salut!
Eduard, tots els meus ànims pel moment que estàs passant.
ResponEliminaÉs veritat que la tardor convida a una vida més interior, si és que un no ho fa ja durant tot l'any.
La foto és a Niza.
Salutacions i gràcies per la visita.
Lo Marc; Hola, és que he estat molt enfeinada...aviat escriurè sobre algunes de les coses que he fet.
ResponEliminaSalutacions!!
Manel: Tots passem èpoques i cadascú les "gestiona" lo millor que sap. El teu escrit o del poeta, ho ignoro, el reservo per la meva intimitat. Gràcies!!
ResponEliminaEl text pertany a Roberto Bolaño (Santiago de Chile, 1953-Barcelona, 2003) del seu recull de poemes "Los perros románticos" (2000).
ResponEliminahttp://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/robertobolano/perros.htm
El poema es diu "Lupe", d'aquí que el posés. Disculpa si era massa atrevit (ara ho veig).
Salutacions.
Manel, ja m'ho pensava que seria d'aquest autor. No passa res.
ResponEliminaSalutacions