Acabo d'arribar de veure tot l'ambient que hi ha hagut per Sant Medir, al carrer Gran de Gràcia. Aquest vespre he anat al gimnàs (aquest cop la relaxació ha estat sense pal) i si ja des dels vestidors se sentia xivarri, quan he sortit al carrer ja ha estat l'apoteosi. Ja vaig comentar lo que m'ha agradat sempre aquesta festa. Aquest any, que ha plogut, no ha estat un impediment per a que, petits i grans hagin sortit al carrer amb la il·lusió de tornar a casa amb les butxaques, bosses i paraigües farcits de caramels. S'ha de valorar l'esforç que han hagut de fer totes les colles per a sortir amb la pluja empipadora que hem tingut avui. I precissament, els paraigües que molts anys han estat un equipament imprescindible pel dia de Sant Medir, aquest any ho han estat més que mai. I és que, en el cartell oficial sorten dibuixats els, ja clàssics, paraigües penjats del revès dels balcons de les cases.
Us deixo algunes fotos. Aviso que no són de molt bona qualitat, que fer fotos de nit, amb pluja, vigilant que no em trenquin el vidre de les ulleres i no em trepitjin els cavalls, és força complicat. I que quan em dediqui al fotoperiodisme, ja buscaré una càmera de les "professionals". Per cert, a veure si veieu a algú conegut en alguna d'aquestes fotos. No es veu gaire bé, però com a pista us diré que està aixoplugat sota un paraigua negre.
Us deixo algunes fotos. Aviso que no són de molt bona qualitat, que fer fotos de nit, amb pluja, vigilant que no em trenquin el vidre de les ulleres i no em trepitjin els cavalls, és força complicat. I que quan em dediqui al fotoperiodisme, ja buscaré una càmera de les "professionals". Per cert, a veure si veieu a algú conegut en alguna d'aquestes fotos. No es veu gaire bé, però com a pista us diré que està aixoplugat sota un paraigua negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!