dimecres, 6 de març de 2013

París mon amour

Ni París, ni de bon tros mon amour. La qüestió és que mai he viatjat a París (si he estat a la meravellosa Côte d'Azur) i crec que ja seria hora, no? Fa anys que intento anar i sempre s'han anat els plans en orris. En part, perquè és una ciutat que no vull descobrir sola i, per un motiu o un altre, la possibilitat d'anar amb amics al final es truncava. 
Encara que crec que viatjar acompanyat és sempre millor, no és que m'importi gaire viatjar sola- de vegades és inclús més enriquidor-com he fet en alguna ocasió. Tanmateix, tinc aquesta idea que a París 's'ha d'anar' acompanyat, que és molt millor visitar-la amb amics, amb el teu millor amic o amiga o en parella. Si bé reconec que puc estar influenciada per la imatge que ens han volgut vendre com a destinació, és veritat que m'agradaria anar com un viatge romàntic. I si és sorpresa, què més podria demanar? 
Que li diguin la Ville lumière, no és només pels seus enlluernadors edificis, els museus d'art i la seva rica vida cultural. Ni per poder contemplar els seus edificis il·luminats, mentre es gaudeix de la tranquil·litat de la nit. Ni tan sols pels seus deliciosos cafès en terrasses, els seus antiquaris plens de vida ... Ni pel glamour que desprèn l'alta costura. És per la llum del seu cel. Fa uns mesos, el meu germà va ser amb un bon amic i em va enviar unes fotos des d'allà. Quan vaig veure aquell meravellós capvespre, aquells contrastos de llum, aquells núvols esquinçant el cel, li vaig dir que havia de veure-ho en directe. Que havia de contemplar per mi mateixa, aquestes pinzellades coronant els edificis, aquests núvols capritxoses ... el cel de París! I ja han passat els mesos i segueixo sense haver estat en una de les ciutats més boniques i visitades del món. I donat que m'he proposat com a data límit, el mes d'abril, molt em temo que hauré de visitar-la  par moi-même ....

2 comentaris:

  1. Sense paraules, tu ho has dit quasi tot: i no oblidem una cosa tan simple com caminar sense rumb pels seus carrers ("flâner"), pel barri llatí, per la plaça des Vosges...
    "París bé val una missa" (Enric IV, s. XVI), senzillament cal anar-hi!
    Ara, i a la tardor, és una bona època.
    Com cantava Joséphine Baker i més recentment Madeleine Peyroux:

    "On dit qu'au delà des mers
    Là-bas sous le ciel clair
    Il existe une cité
    Au séjour enchanté
    Et sous les grands arbres noirs
    Chaque soir
    Vers elle s'en va tout mon espoir

    J'ai deux amours
    Mon pays et Paris
    Par eux toujours
    Mon cœur est ravi
    Ma savane est belle
    Mais à quoi bon le nier
    Ce qui m'ensorcelle
    C'est Paris, Paris tout entier
    Le voir un jour
    C'est mon rêve joli
    J'ai deux amours
    Mon pays et Paris

    Quand sur la rive parfois
    Au lointain j'aperçois
    Un paquebot qui s'en va
    Vers lui je tends les bras
    Et le cœur battant d'émoi
    A mi-voix
    Doucement je dis "emporte-moi !"

    J'ai deux amours.... "

    Ja saps...



    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la teva aportació! Em donen ganes d'anar-hi aquest matí radiant de sol i flâner, com tu ben dius i transportar-me en el temps.

      Elimina

Gràcies pel teu comentari!