Doncs sí, finalment ha nevat a Catalunya, en ple mes de març, per sota de les cotes normals (els Pirineus). Diuen que aquí no nevava així desde gener de 1985. A Barcelona ha començat tímidament (no així a les poblacions properes com Les Planes, Sant Cugat, etc. on ja hi havia un bon gruix de neu) i on més ha quallat ha estat al Tibidabo. Però de mica en mica, ha anat agafant força i a hores d’ara, ja ha quedat tota la ciutat coberta de neu. He parlat amb la meva germana i m’ha dit que, des d’on ella viu, es veia tot Montserrat (amb un gruix de 30 cm. si no més) i pobles dels voltants, blancs, blancs. M’ha fet enveja sana de poder tenir aquests paisatges tan a prop.
I com m’agrada veure nevar!. Té quelcom de màgic sobretot pels que veiem nevar molt rarament. Diguem-ne que si no provoca danys personals i material, talls de carreteres i aïllaments de pobles, és molt bonic. De seguida he pensat en la meva neboda, de 5 anys, que per Nadal li va dir a la seva mare “Mama, jo vull que nevi, sinó no és Nadal. Vull sortir i tirar boles de neu, fer un ninot de neu i posar-li una pastanaga de nas,...”.I així, donat que va a una escola que està prop de Collserola, deu haver estat feliç de la vida de veure la seva anhelada nevada, des de la finestra de la seva classe i segur que s’ha posat a imaginar...I és que veient les imatges típiques de postal que ha deixat el dia, donen ganes de dir "Bon Nadal!". A la que no l’ha fet tanta gràcia la nevadeta, ha estat a la seva mare, que ha patit el desgavell circulatori de la part alta de la ciutat.
Doncs be, aquesta tarda, m’he equipat bé i he sortit per veure com nevava. He anat caminant, pujant pel carrer Balmes fins la Plaça Kennedy, on hi havia una boira que impedia veure més enllà des d’on surt el Tramvia Blau. Hi havia un munt d’estudiants, gent jove, nens amb els seus pares, jugant a tirar-se boles de neu i fent fotos. M’ha fet molta gràcia veure l’alegria que pot donar un fet tan extraordinari i tan poc usual (imagino que d’altre països més acostumats, deuen estar farts de tanta neu). També he vist molts cotxes que patinaven i els hi costava anar carrer amunt perquè no portaven cadenes. I he patir una mica amb ells...I també m’he trobat amb gent amb dificultats que no he dubtat en ajudar: una senyora que necessitava un paraigua per creuar el carrer; una noia que no sabia posar les cadenes i una altra noia i jo l’hem ajudat; una que ha caigut a la plaça Lesseps; acompanyant amb el paraigua un home que portava un avi en una cadira de rodes a un centre de dia. Ha estat un passeig no només per veure la neu en directe i fer un reportatge fotogràfic (que podeu veure en la columna de la dreta en el meu àlbum Picasa), sinó més per comprovar com ens comporten els humans en situacions imprevisibles i quan sortim de la rutina diària. I com la solidaritat és el motor que fa tirar endavant el món, en un fet tan normal con un canvi de meteorologia sobtat (tot i que anunciat).
Malauradament no tothom ha viscut aquest dia d’una manera tan idíl•lica. Es veu que encara no estem preparats per la neu i el tall de carreteres, els problemes en els ferrocarrils, les caigudes d’arbres, els autobusos que no circulen, els problemes amb la cobertura dels mòvils, el col•lapse als carrers, els semàfors que no funcionen, les catenàries que cauen, els cables d’alta tensió caiguts, els túnels de Vallvidrera, la Ronda de Dalt, l'AP-7... i la falta d’informació que ha arribat tard i ha fet emprenyat a molts. Espero que si heu estat d’aquests últims, no recordeu aquest dia com un malson.
I com m’agrada veure nevar!. Té quelcom de màgic sobretot pels que veiem nevar molt rarament. Diguem-ne que si no provoca danys personals i material, talls de carreteres i aïllaments de pobles, és molt bonic. De seguida he pensat en la meva neboda, de 5 anys, que per Nadal li va dir a la seva mare “Mama, jo vull que nevi, sinó no és Nadal. Vull sortir i tirar boles de neu, fer un ninot de neu i posar-li una pastanaga de nas,...”.I així, donat que va a una escola que està prop de Collserola, deu haver estat feliç de la vida de veure la seva anhelada nevada, des de la finestra de la seva classe i segur que s’ha posat a imaginar...I és que veient les imatges típiques de postal que ha deixat el dia, donen ganes de dir "Bon Nadal!". A la que no l’ha fet tanta gràcia la nevadeta, ha estat a la seva mare, que ha patit el desgavell circulatori de la part alta de la ciutat.
Doncs be, aquesta tarda, m’he equipat bé i he sortit per veure com nevava. He anat caminant, pujant pel carrer Balmes fins la Plaça Kennedy, on hi havia una boira que impedia veure més enllà des d’on surt el Tramvia Blau. Hi havia un munt d’estudiants, gent jove, nens amb els seus pares, jugant a tirar-se boles de neu i fent fotos. M’ha fet molta gràcia veure l’alegria que pot donar un fet tan extraordinari i tan poc usual (imagino que d’altre països més acostumats, deuen estar farts de tanta neu). També he vist molts cotxes que patinaven i els hi costava anar carrer amunt perquè no portaven cadenes. I he patir una mica amb ells...I també m’he trobat amb gent amb dificultats que no he dubtat en ajudar: una senyora que necessitava un paraigua per creuar el carrer; una noia que no sabia posar les cadenes i una altra noia i jo l’hem ajudat; una que ha caigut a la plaça Lesseps; acompanyant amb el paraigua un home que portava un avi en una cadira de rodes a un centre de dia. Ha estat un passeig no només per veure la neu en directe i fer un reportatge fotogràfic (que podeu veure en la columna de la dreta en el meu àlbum Picasa), sinó més per comprovar com ens comporten els humans en situacions imprevisibles i quan sortim de la rutina diària. I com la solidaritat és el motor que fa tirar endavant el món, en un fet tan normal con un canvi de meteorologia sobtat (tot i que anunciat).
Malauradament no tothom ha viscut aquest dia d’una manera tan idíl•lica. Es veu que encara no estem preparats per la neu i el tall de carreteres, els problemes en els ferrocarrils, les caigudes d’arbres, els autobusos que no circulen, els problemes amb la cobertura dels mòvils, el col•lapse als carrers, els semàfors que no funcionen, les catenàries que cauen, els cables d’alta tensió caiguts, els túnels de Vallvidrera, la Ronda de Dalt, l'AP-7... i la falta d’informació que ha arribat tard i ha fet emprenyat a molts. Espero que si heu estat d’aquests últims, no recordeu aquest dia com un malson.
Carrer Balmes amb Pàdua
Origen i final del Tramvia Blau a la Plaça Kennedy
Intentant posar unes cadenes en el carrer Balmes
Metro de Lesseps sobre les 16:00 de la tarda
Metro de Lesseps sobre les 18:00 de la tarda
Un carrer quan començava a nevar 14:00 
El mateix carrer a les 18:30
Un pati a les 14:00
El mateix pati a les 18:30
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!