Bones vacances

Espero que tingueu unes bones i merescudes vacances!

I wish I knew you before

Voleu un bon consell?

Voleu un bon consell?. No em doneu cap si no us ho demanen. Si hi ha una cosa que sembla que tots podem repartir, són consells. I la immensa majoria de les vegades, sense que ens els hagin demanat.
Durant tota la meva vida, especialment quan era petita, molta gent no ha parat de donar-me consells. Molts consells. I molts d’ells amb l’única intenció inconscient (o no) de projectar les seves neures sobre mi i no veure, i per tant no poder ajudar, el que realment necessitava. I així, vaig créixer, pensant que jo també havia de donar consells i gairebé sempre, sense que me'ls demanessin. Fins que, amb el temps i a base d’ensopegar diverses vegades, vaig adonar-me de que no s’han de donar consells si no te’ls demanen expressament. Que el que t’explica algú, és sobre l'experiència d’aquella persona i que com a tal, forma part del seu món particular. Ara que ja sóc més conscient, ja sé el que no haig de fer. Encara em queda molt camí per recórrer. I és que no puc evitar, anar al costat del que està passant un moment difícil o del que veig que necessita ajuda i oferir-me.
Sembla que quan algú explica un problema o quan veiem una situació concreta, tenim com una desenfrenada inclinació a anar cap a la persona i donar-li el millor dels nostres consells. I tot això, sense parar-se a pensar en si l’altre vol sentir-ho o necessita altra cosa. I és que, el que realment necessita és que se l’escolti. Que no el jutgis. Que li mostris empatia. Que senti que comprens el que li passa. Que ho puguis arribar a viure com ho està vivint. Que hi hagi coneixença, comprensió, amor.
I desprès, si s’escau i te’l demana, dóna el teu millor consell .

Primavera, temps de floretes

Ja ha arribat la primavera...Doncs sí, malgrat el dia una mica ennuvolat que tenim avui a Barcelona, la primavera arriba, per aquestes latituds, exactament a les 18:32.
La primavera, temps de renéixer, de canvis, d'obertura. De dies llargs i lluminosos, de floretes i d'ocellets anunciant l'amor. De ganes de que el sol acariciï la pell, d'aire fresc i purificador. De passejades sense rumb fixe.

Us deixo, en el meu àlbum de Picasa, algunes fotos de flors que he fet en diverses paradetes i floristeries de Gràcia. Aniré penjant les que em vagin inspirant.

Neva a Barcelona!

Doncs sí, finalment ha nevat a Catalunya, en ple mes de març, per sota de les cotes normals (els Pirineus). Diuen que aquí no nevava així desde gener de 1985. A Barcelona ha començat tímidament (no així a les poblacions properes com Les Planes, Sant Cugat, etc. on ja hi havia un bon gruix de neu) i on més ha quallat ha estat al Tibidabo. Però de mica en mica, ha anat agafant força i a hores d’ara, ja ha quedat tota la ciutat coberta de neu. He parlat amb la meva germana i m’ha dit que, des d’on ella viu, es veia tot Montserrat (amb un gruix de 30 cm. si no més) i pobles dels voltants, blancs, blancs. M’ha fet enveja sana de poder tenir aquests paisatges tan a prop.
I com m’agrada veure nevar!. Té quelcom de màgic sobretot pels que veiem nevar molt rarament. Diguem-ne que si no provoca danys personals i material, talls de carreteres i aïllaments de pobles, és molt bonic. De seguida he pensat en la meva neboda, de 5 anys, que per Nadal li va dir a la seva mare “Mama, jo vull que nevi, sinó no és Nadal. Vull sortir i tirar boles de neu, fer un ninot de neu i posar-li una pastanaga de nas,...”.I així, donat que va a una escola que està prop de Collserola, deu haver estat feliç de la vida de veure la seva anhelada nevada, des de la finestra de la seva classe i segur que s’ha posat a imaginar...I és que veient les imatges típiques de postal que ha deixat el dia, donen ganes de dir "Bon Nadal!". A la que no l’ha fet tanta gràcia la nevadeta, ha estat a la seva mare, que ha patit el desgavell circulatori de la part alta de la ciutat.
Doncs be, aquesta tarda, m’he equipat bé i he sortit per veure com nevava. He anat caminant, pujant pel carrer Balmes fins la Plaça Kennedy, on hi havia una boira que impedia veure més enllà des d’on surt el Tramvia Blau. Hi havia un munt d’estudiants, gent jove, nens amb els seus pares, jugant a tirar-se boles de neu i fent fotos. M’ha fet molta gràcia veure l’alegria que pot donar un fet tan extraordinari i tan poc usual (imagino que d’altre països més acostumats, deuen estar farts de tanta neu). També he vist molts cotxes que patinaven i els hi costava anar carrer amunt perquè no portaven cadenes. I he patir una mica amb ells...I també m’he trobat amb gent amb dificultats que no he dubtat en ajudar: una senyora que necessitava un paraigua per creuar el carrer; una noia que no sabia posar les cadenes i una altra noia i jo l’hem ajudat; una que ha caigut a la plaça Lesseps; acompanyant amb el paraigua un home que portava un avi en una cadira de rodes a un centre de dia. Ha estat un passeig no només per veure la neu en directe i fer un reportatge fotogràfic (que podeu veure en la columna de la dreta en el meu àlbum Picasa), sinó més per comprovar com ens comporten els humans en situacions imprevisibles i quan sortim de la rutina diària. I com la solidaritat és el motor que fa tirar endavant el món, en un fet tan normal con un canvi de meteorologia sobtat (tot i que anunciat).
Malauradament no tothom ha viscut aquest dia d’una manera tan idíl•lica. Es veu que encara no estem preparats per la neu i el tall de carreteres, els problemes en els ferrocarrils, les caigudes d’arbres, els autobusos que no circulen, els problemes amb la cobertura dels mòvils, el col•lapse als carrers, els semàfors que no funcionen, les catenàries que cauen, els cables d’alta tensió caiguts, els túnels de Vallvidrera, la Ronda de Dalt, l'AP-7... i la falta d’informació que ha arribat tard i ha fet emprenyat a molts. Espero que si heu estat d’aquests últims, no recordeu aquest dia com un malson.

Carrer Balmes amb Pàdua
Origen i final del Tramvia Blau a la Plaça Kennedy
Intentant posar unes cadenes en el carrer Balmes

Metro de Lesseps sobre les 16:00 de la tarda
Metro de Lesseps sobre les 18:00 de la tarda
Un carrer quan començava a nevar 14:00 El mateix carrer a les 18:30
Un pati a les 14:00
El mateix pati a les 18:30

Música relaxant per la nit del diumenge 4

Bloc bilingüe

Si és el primer cop que llegeixes el meu bloc, potser t’has adonat que hi ha una pestanya a la columna de la dreta on posa “En Castellano”. Si cliques, et remetrà al meu bloc en castellà, amb el mateix nom “Seny i Rauxa”. Sobre perquè no he traduït el nom és perquè l’origen d’aquest és en català i és molt nostrat (em sento totalment identificada). El disseny d’aquest no s’assembla en res al del català i en tots dos he fet diversos canvis des que els vaig "inaugurar" a l’abril de 2007. Tot i això, el contingut d’ambdós és el mateix, exceptuant algunes entrades que no he traduït al castellà. Així, l’original és el bloc en català.
Deixant de banda el tema del disseny, haig de dir que primer escric en català i després ho tradueixo. La traducció la faig a mà i sobre la marxa, és a dir, que no faig servir cap traductor automàtic. Primer perquè prefereixo fer un esforç per seguir mantenint el meu bilingüisme (el trilingüisme ja és una quimera) i segon perquè les planes on hi ha aquests serveis de traducció, et donen uns textos que semblen instruccions d’electrodomèstics fets a la Xina. Tot i això, ara he descobert que el traductor de la pàgina de la Generalitat està força bé i si no tinc gaire temps, el faig servir, tot i que també s'ha de revisar.
Així que, no us estranyi que de tant en tant, escrigui catalanades i castellanades, que fins posteriors revisions no me’n adono.
I ara ve la gran pregunta, i perquè tinc un bloc bilingüe?. Doncs principalment perquè jo mateixa sóc bilingüe i perquè també vull arribar als castellanoparlants. Perquè miro el mapa de visites i veig que tinc molts lectors de la resta de l’Estat Espanyol i de Sudamèrica.
I perquè si les visites tornen, és que s'hi troben a gust a casa, no?.

Paraigües per Sant Medir

Acabo d'arribar de veure tot l'ambient que hi ha hagut per Sant Medir, al carrer Gran de Gràcia. Aquest vespre he anat al gimnàs (aquest cop la relaxació ha estat sense pal) i si ja des dels vestidors se sentia xivarri, quan he sortit al carrer ja ha estat l'apoteosi. Ja vaig comentar lo que m'ha agradat sempre aquesta festa. Aquest any, que ha plogut, no ha estat un impediment per a que, petits i grans hagin sortit al carrer amb la il·lusió de tornar a casa amb les butxaques, bosses i paraigües farcits de caramels. S'ha de valorar l'esforç que han hagut de fer totes les colles per a sortir amb la pluja empipadora que hem tingut avui. I precissament, els paraigües que molts anys han estat un equipament imprescindible pel dia de Sant Medir, aquest any ho han estat més que mai. I és que, en el cartell oficial sorten dibuixats els, ja clàssics, paraigües penjats del revès dels balcons de les cases.
Us deixo algunes fotos. Aviso que no són de molt bona qualitat, que fer fotos de nit, amb pluja, vigilant que no em trenquin el vidre de les ulleres i no em trepitjin els cavalls, és força complicat. I que quan em dediqui al fotoperiodisme, ja buscaré una càmera de les "professionals". Per cert, a veure si veieu a algú conegut en alguna d'aquestes fotos. No es veu gaire bé, però com a pista us diré que està aixoplugat sota un paraigua negre.

Com fer-se un massatge amb una escombra

Sí, sí, no m'he tornat boja. Ni sigueu malpensats. Tot té la seva explicació. Resulta que tinc un monitor de Pilates que també sap bastant de Shiatsu. Quan vaig a les classes que ell dóna, acabem la sessió de Pilates (que ja us vaig recomanar fins a la sacietat fa temps) amb una tècnica de relaxació bastant peculiar. En comptes de, com fan d'altres, fer 10 minuts amb la respiració conscient o simplement fent estiraments, ell ens proposa agafar-ne una pica (ja sabeu, els pals que hi ha als gimnasos) per a fer els 5-10 minuts de relaxació. I l'explicació que ell dóna és aquesta (amb la seva gràcia, que és per veure'l i escoltar-lo)."Us vaig a ensenyar com donar-vos un massatge segons el Shiatsu. Agafeu una pica, que són aquests pals que teniu al fons. Doncs bé, us estireu i col·loqueu la pica per sota del vostre costat esquerre que, segons el Shiatsu, és el costat vital perquè és el costat on és el cor. Us el col·loqueu desde les cervicals, mirant que passi per les parts toves del cos, entre els omòplats i baixant fins al cul. Al principi notareu una pressió, segons lo fotut (sic) que estigueu. És com si et fessin un massatge de Shiatsu, però t'ho fas tu mateix. El pal substitueix les mans del massatgista, mentre va pressionant els punts d'energia que s'han bloquejat. Anirem respirant, sent conscients de la nostra respiració per ajudar a relaxar-nos...Ara doblegueu la cama per la qual passa el pal per fer més pressió...Molt lentament, canvieu el pal de costat. Si noteu que l'omòplat del costat pel qual passava l'escombra està com més pla, és que el massatge us ha servit, sinó, és que encara esteu malament...Feu lo mateix en l'altre costat i si al final noteu els dos omòplats igual, és que heu aconseguit relaxar-vos. I si ho voleu fer a casa, podeu agafar el pal de l'escombra o del motxo[rialles], sí, sí, i quan entri algú i us pregunti estranyats que què feu li expliqueu que us esteu donant un massatge". Doncs ara ja sabeu la utilitat que se li pot donar a un simple pal d'escombra.