Se'm dóna bé fer amanides amb molts ingredients. Les preparo en un moment i puc aprofitar qualsevol cosa que hi hagi per la nevera.
El que ja no se'm dóna tan bé, és canalitzar el desig. Però això és com quan preparo les amanides. Només cal veure quins ingredients van els uns amb els altres.
El que ja no se'm dóna tan bé, és canalitzar el desig. Però això és com quan preparo les amanides. Només cal veure quins ingredients van els uns amb els altres.
La filosofia vedanta, hinduïsta si volem dir-ho així, basa la felicitat, o potser millor la pau interior, en la supressió del desig. Però a mi em sembla assenyat el teu comentari. El desig, cal canalitzar-lo. I la millor forma, l'única per no ser desgraciat, és fer-ho cap als elements que tenim a l'abast. És a dir, allò tan repetit de no vulguis estimar el que no tens, sinó aprèn a estimar el que tens.
ResponEliminaPerò, és clar, cadascú fa l'amanida a la seva manera...
En les meves, no falten mai les olives...
ResponEliminaGràcies pel comentari.