No em pregunteu com ens ho vam fer, però el pasat dilluns dia 21, una amiga i jo, vam assistir a un casament reial a Santa Maria del Mar. I us direu (o no!), un casament reial? De qui?. No hem sentit a parlar de cap...Si ja és sorprenent, si us dic que era el casament d’uns gegants, la meva fama de que m’agradin les coses atípiques, serà més que merescuda...I és que, commemorant els 300 anys del casament de Carles III (arxiduc d’Austria) i d’Elisabeth-Cistine, de Wolfenbüttel , hi va haver una cerimònia en Santa Maria del Mar, amb autoritats (Jordi Pujol i Marta Ferrusola, el cònsol d’Austria, ...) en lo que es va convertir en un casament multitudinari. Els convidats, eren part dels gegants de Barcelona i també hi va haver castellers, en honor dels contraients. La núvia, va venir acompanyada del seu seguici (els podeu veure en la foto de grup), vestits de l'època. Desprès, va haver un tros de pastís sacher pels tots els assistents i moscatell (anaven a mitges amb les despeses del casament, ja se sap que la crisi afecta a tothom...) i un ambient molt divertit. I per si encara us ho esteu preguntat, sóc una autèntica fanàtica dels gegants, ja des de petita, i si a més era sobre un tema històric i en un entorn com Santa Maria del Mar, no m'ho podia perdre. Aquí teniu la noticia.
Els nuvis i el seu seguici dintre de Santa Maria del Mar. Més aviat, semblaven sortits d'un capítol dels viatges de Gulliver...
La núvia, no va ser la única en patir la calor que hi feia dintre de l'esglèsia. És l'única geganta que hi ha a Alemanya i el seu padrí és el gegant del Pi.
Un cop finalitzada la cerimònia, els nuvis i 'els convidats' vam sortir fora per celebrar-ho.
La comitiva dirigint-se fins a la plaça, on ens esperava l'aperitiu en forma de pastisset sacher i moscatell. El que ja vam veure més complicat, era el tema de la nit de noces...
al meu bloc també hi vaig fer un comentari sobre l'esdeveniment.
ResponEliminahttp://elnendelesoques.blogspot.com/2008/07/elisabeth-christine-i-el-carrasclet.html
Salut!!!
Molt bones
ResponEliminaHe vist el teu article i m'ha fet gràcia, jo també hi vaig ser. I també en vaig parlar amb meu bloc.
http://elnendelesoques.blogspot.com/2008/07/elisabeth-christine-i-el-carrasclet.html
Salut!!!
El passeig d'abans, molt divertit!.
ResponEliminaHe llegit amb molta simpatia aquest bonic escrit (també el del blog del nen de les oques) i estic d´acord: va ser maca la festa i ho va ser gràcies als gegants, a molts col.laboradors i a gent com vosaltres que hi vau anar amb il.lusió. Gràcies. Matilde de la colla de Wolfenbüttel
ResponEliminaMatilde, gracies. Vam gaudir molt vient una geganta forania i que es segueixi la tradicio.
ResponEliminaSalutacions.