4 mesos de 2013

La llum del sol de les 7.30 arriba fins al meu llit i em diu que avui torna a fer un d'aquells dies lluminosos i clars de maig. Busco a la pàgina timeanddate com s'allarguen els dies i en el d'avui, el sol ha sortit a les 6.49 i es posarà a les 20.49. Tot i que no hi ha res que m'ompli més d'energia com la llum i l'escalfor de l'astre rei (apart de la felicitat que hi ha d'estar enamorada i ser corresposta) em quedo al llit gairebé dues hores més . Una cosa inusual si no he sortit, ja que m'agrada aprofitar el dia, encara que no tingui l'obligació de llevar-me aviat per anar a treballar. I és que hi ha dies que em pot el desànim, ho haig d'admetre. No sóc una màquina (fins  aquestes es curtcircuiten, en ocasions) que pugui mantenir l'ànim sempre amunt. Ja han passat 4 mesos des que va començar l'any, que jo vaig desitjar ple d'esperança, de moments d'alegria i felicitat, que és veritat que hi ha hagut. Com també segueixo sentint que necessito alguna realització més tangible dels dos projectes vitals més importants en una persona: el treball i l'amor. I si bé és veritat que tinc els meus recursos pel dia a dia, també és veritat que una mica d'estabilitat d'una vegada per totes en aquests àmbits, M'aniria d'allò més bé.

Speeding around the World in under 5'

Treball, treball, treball!!

Una mica d'humor per a tots els que esteu (m'incloc) buscant feina i a vegades sentiu desesperació al no trobar, els que voldríeu canviar i no en trobeu quelcom millor, els que heu hagut de marxar fora del país en busca de noves oportunitats, els que treballeu tant que la feina us absorbeix la vida, els que ja heu deixat de treballar i ara gaudiu la vida sense obligacions i els que...us permeteu el luxe de poder viure 'sense treballar'. 

Sobren les paraules (i la feina)

Aquest cartell parla per si sol

Un lloc adient on parlar de feina

Bars 'de fregit'

Qui no ha sortit mai d'algun restaurant, ja sigui un de 'disseny' o el típic 'bar de cigaló' de barri, amb un sospitós olor de 'fregit'? Això tan típicament espanyol, encara que també pot trobar-se en d'altres cuines. Doncs el bloc d'El Pais 'El Comidista' ha fet un recull dels establiments en què trobar aquest inconvenient, que per cert, en ocasions també afecta les nostres artèries. No us perdeu els hilarants comentaris dels lectors, el que acaba de donar-li el toc a l'assumpte!

Ell mai no enganya!

Aquest homenet no enganya! així que des de fa dies, es ell el que surt d'aquesta Wetterhäuschen Almhütte, que vaig trobar en una botiga de segona ma de Gràcia.

Frases per reflexionar 28

Tinc la meva pròpia versiò de l'optimisme. Si no puc creuar una porta, creuaré una altra o faré altra porta. Quelcom meravellós vindrà, no importa l'obscur que estigui el presente.  

Rabindranath Tagore

Plans de present

Sembla que el més sensat és tenir projectes importants a mitjà i llarg termini, que a curt es planegen més aviat coses del dia a dia, o sense tanta importància vital (si bé jo crec que cada pas que donem és important, ja que va construint el nostre present i futur). I també dóna la sensació que l'època actual, especialment al nostre país, no ens ho està posant fàcil per fer grans plans, per la manca d'oportunitats i les retallades pressupostàries. "Jo ja només faig projectes a 2-3 mesos" em deia aquesta setmana un amic, "i si no em surten bé, passo a una altra cosa". M'explicava que fer plans de futur li semblava frustrant i que si la situació continuava així, en dos anys pensava en agafar la seva dona i fill i anar-se'n del país. Tot i la sensació que em va transmetre, confio i tinc l'esperança que, per una via o per una altra, vinguin bones oportunitats per a tots. Necessito creure que és així, per no desanimar-me!

Sortir per sortir?

Sortir per sortir? doncs millor que no, la veritat. I no em refereixo al fet de dating, que també, sinó a sortir a la nit, de festa, de gresca, de marxa de com ho vulgueu dir. Això és una cosa que amb el temps i els anys (s'entén, el conèixer-se millor un mateix) he anat aprenent. Diguem que, esquematitzant, tinc tres estadis. Un, aquell en què tinc moltes ganes, estic de molt bon humor, pletòrica. Dos, aquell en què, tot i tenir ganes, sé que estaré més tranquil·la i callada. I tres, aquell en el que el meu estat d'ànim no és l'adequat per interaccionar amb la gent i és millor quedar-se a casa. Que en realitat, li faig un favor als altres, perquè no hi seré, encara que estigui físicament, i potser fins i tot els hi doni el dia (la nit). Així que, tot i la insistència d'alguns amics en aquest sentit, i de grans promeses tipus "T'ho passaràs molt bé!"-cosa que no dubto-de vegades és millor dir No! I en aquestes ocasions-no sempre, és veritat-quan dic no, és no.

Un migdia que no torna

Miro detingudament la successió d'imatges d'un anunci de cervesa sense alcohol, que darrerament està en tots els mitjans i la primera idea amb la que em quedo és la de passar el temps del migdia a l'aire lliure i si és un dia assolellat, molt millor . D'aprofitar aquest temps, siguin quinze minuts o dues hores, per a tot tipus d'activitats plaenteres. Sol o millor en companyia, amb "temps per a tu". I aquesta frase lapidària "Cada migdia que perds, és un migdia que no torna", fa reflexionar sobre el pas del temps, què fem amb ell i el més important amb qui ho vam passar. El temps com a eix sobre el qual gira la nostra vida i que si som capaços de "Per continuar, atura't", com diu l'eslògan, com si en tenir temps per a nosaltres i no donant-lo a les "obligacions", aquest es detingués. El temps que s'escapa.

Benvingudes les biblioteques!

Vaig començar aficionar-me a anar a les biblioteques, especialment quan una de les meves germanes estudiava Filologia a la UB i em portava allà, per a que mentre ella estudiava i escrivia (he de dir que molt bé) jo estudiés el COU per entrar a la universitat. Ja abans havia estat en alguna que d'altra a prop de casa, però aquell temple del saber, amb aquelles taules de fusta, els quadres i les interminables prestatgeries plenes de llibres, em van captivar per sempre. L'edifici i el jardí romàntic em van acabar de seduir. Si bé és cert que el que estudiava podia ser més o menys motivador, fer-ho en un entorn com aquell, m'ajudava a que ho fos.

 I des de llavors, he estat en ja ni me'n recordo quantes en la meva vida i he anat apreciant les que conviden a quedar-s'hi, abstraient-me amb la lectura, les sorolloses (la Jaume Fuster estaria en el numero un d'aquesta categoria), las universitàries (El Dipòsit de les Aigües de la Pompeu, la millor). Ien  cada ciutat que visito, m'agrada apropar-me a alguna, veure com són, quins llibres tenen (inclús fer-me el carnet si és necessari, per uns dies) apreciar les diferències entre unes i d'altres. Ara que torno a estar sense feina (que no parada) m'obligo a venir, no només perquè haig de treballar en un projecte, sinó perquè m'obliga a sortir de casa, a tafanejar alguna novetat, a relacionar-me amb gent. I des que vaig començar a tenir nebots, també els he anat inculcant la meva passió per les biblioteques i pel plaer de la lectura, de voler descobrir la possibilitat de móns què hi ha dintre dàllò tan apasionante nomenat llibres.

Frases boniques per Sant Jordi 2013

Així com l'amor roman entre les fulles del llibre
també les paraules s'omplen de passió en la rosa

Així com el llibre necessita les paraules del silenci
també una lletra s'enllaça a l'altra dient-te el que no vaig gosar

Així com cada gota vermella que vesso en agafar la rosa
també el teu amor es deixa sentir en cada paraula que hi ha escrita i que diu...t'estimo!

El biaix de negativitat

Segons les investigacions, per la ment humana el que és dolent és més fort que el que és bo i és per això que es posa més atenció en les experiències negatives que en les positives, en el que es coneix com a 'biaix de negativitat'. Els estímuls negatius són més forts i dominants, i les respostes a les amenaces i fets desagradables són més ràpides que les que tenim al que ens dóna plaer i és agradable. És per això que fan falta cinc comentaris (u accions) amables per compensar una recriminació, per a que el nostre cervell compensi aquesta atenció que ha posat en el que és negatiu.

6 anys de blog!

  

6 anys ja, 6 anys d'escriptura en el blog i espero que molts més! O almenys, que no deixi mai la meva gran passió, escriure.

...t'espero tota la vida

Si no trigues molt, t'espero tota la vida.

Oscar Wilde

Lectura per Sant Jordi

Sí,  ja s'apropa Sant Jordi i molts de vosaltres esteu pensant quin llibre regalar, d'entre la immensa oferta que hi ha a les llibreries. Personalment, ja tinc el llibre, regal d'una amiga nordamericana, que ha tornat durant una bona temporada a l'altre part del món. Un petit tast de la literatura del seu país, perque conegui una mica més de NYC, ja que vol que algun dia vagi a visitar-la, a ella i al seu xicot. Així que em va regalar The New York Trilogy de Paul Auster, un dels seus escriptors favorits. 

La (veritable) magnitud de la tragèdia

Queda una setmana pel dia de Sant Jordi!

Tenir il·lusions

Al gener de fa dos anys vaig escriure la frase "Les il.lusions ens mantenen surant en el mar de la vida" i disculpeu que no sàpiga ara mateix a qui pertany la frase que, per altre banda, m'evoca una imatge amb la que no puc estar més d'acord. Tots necessitem tenir alguna il·lusió, quelcom que ens motivi en el dia a dia. Llevar-nos cada matí sabent que tenim un projecte, amb nosaltres mateixos, amb algú més, sobre un fet concret,... Precisament el dijous que vaig anar amb la meva neboda a la platja, amb un dia gairebé d'estiu, m'adonava, en veure amb quina il·lusió ella havia estat preparant el nostre plan, que moltes vegades només són petites cosetes les que ens il·lusionen. I que són, justament, les que ens mantenen "surant" dintre de les vicissituds de la vida. I vosaltres, teniu il·lusions....?

El cost d'oportunitat

A vegades hem d'escollir entre dues opcions, en molt poc temps, i amb pocs elements que ens puguin assegurar quina és la opció que millor ens anirà. En escollir una, deixem passar les oportunitats que l'altra opció ens hagués reportat, en el que s'anomena 'el cost d'oportunitat'. Així que donat que ningú em podia assegurar que la meva primera opció en la llista m'aniria bé, ara que ja no la tinc i que tampoc puc recuperar la segona, em veig de nou buscant feina. I com la faula d'Esop, em dic 'Aquesta feina no era per a mi...'. Si, tot i que era una feina! 

The best is yet to come

Temperatures primaverals

La veritat, no m'estranya que siguem el destí turístic preferit entre els europeus àvids dels càlids raigs de sol i que molts estrangers vulguin quedar-se a viure a Espanya ( malgrat tot...). Comparo les temperatures que estem tenint actualment a Barcelona, amb altres indrets d'Europa i no puc més que pensar que la llum i l'escalfor del sol, anima a qualsevol a sortir de casa i poder gaudir al llarg del dia. Tant és així que una de les meves nebodes porta dies demanant-me que, aprofitant que aquesta setmana no te classe, anem a un dia a la platja. I no us podeu imaginar la il·lusió que li fa, sobretot veient tota la preparació i els plans que farem i que comentem cada dia. Esperem que l'astre rei, es deixi veure aquell dia!

Música relaxant per la nit del diumenge 18

La meva paraula, la meva vida

Fa unes setmanes us convidava a reflexionar sobre quina paraula podria definir la vostra vida. De ben segur que teniu una o esteu en el camí de trobar-la. Personalment, i com si d'un torrent que sempre torna al mateix camí, tot i que trobi obstacles que li impedeixen seguir el seu curs, amb el pas del temps, sempre m'ha envoltat la mateixa paraula. Que m'ha acompanyat sempre, quan ni tan sols n'era conscient. Que ha definit cadascuna de les meves passes, dels meus assoliments. Que ha estat el pilar sobre el que  m'he construït i deconstruït. Que és la força, i en ocasions el patiment, que empeny la meva vida. Que dirigeix les meves accions i em frena d'altres. Que fa que pugui treure lo millor de mi mateixa. Que em manté viva. 

8 hores a Paris

Tour Eiffel

Voleu una definició del luxe? Us deixo aquesta. Passar un dia com el d'ahir, a París. Dinant al sol primaveral d'un dia sense pluja, en una terrasseta- amb les seves corresponents flors en les taules- amb un bon vi, Côtes-du-Rhône i en la millor de les companyies que podria, en la Rue Lepic, en Montmartre. Visitant alguns dels imprescindibles, Notre Dame, Montmartre, Sacré Coeur i Tour Eiffel. Les 8 hores millor aprofitades, amb els moments parisins més hilarants i amb un timing que donava fins i tot per un speech, per part meva, sobre l'etern debat 'nature-culture' i la magnífica integració dels arbres, encara sense fulles, entre el ferro de l'obra de Gustave Eiffel,... i amb el cel de Paris, que es va deixar veure en tot el seu esplendor primaveral, essent testimoni d'aquests moments de felicitat. I es que fer-me feliç, costa tan poquet a vegades...

Notre Dame

Sacré Coeur

Casa de Theo Van Gogh, on va viure Vincent de 1886-1888

Terrassetes!!

Terrassetes...què faríem sense elles? Som un país mediterrani, s'ha de notar, i en quant arriba el bon temps, ens llencem de cap a les terrasses. Encara que ben mirat, si no fa molt de fred a l'hivern, com molta gent, gaudeixo igualment d'elles. T'abrigues bé i si fa sol, gairebé no es nota el fred.

Sentir l'aire fresc, el sol, la llum o la foscor de la nit il·luminada per tènues llums, en bona companyia o amb una bona lectura. O simplement gaudint del pas de la gent, de l'observació del que 

diem i fem, només amb la nostra mirada, la nostra presència.  En un carrer tranquil o millor, en una placeta plena de vida i de gent, vora el mar o en la senyorial Rambla Catalunya. M'agrada seure'm en les terrasses i gaudir del pas de la vida. Una vida que es deixa veure, una vida que s'ha de gaudir. 

Cafès amb missatge en el sobre de sucre,cafès amb un caramelet posat estratègicament en la cullereta, cafès amb aire de primavera, cafès....

Bones intencions

Moltes vegades les nostres intencions van en una direcció i els efectes d'aquestes, són completament diferents. I llavors hem de revisar la nostra conducta i veure que és el que hem de modificar d'aquesta, perquè realment arribi el missatge que volíem, la nostra intenció. Les intencions les pressuposem i només podem inferir-les dels efectes de la conducta. 

Això ho parlava amb una bona amiga que està passant per un moment bastant dur en la seva vida. En plena felicitat amb la seva parella, amb dos nens que són l'alegria de la seva vida i realitzada en la seva feina, ha d'afrontar una malaltia que, si bé els avenços en medicina han fet que ja no tingui la gravetat de fa uns anys, no deixa de ser un motiu de preocupació i merma del seu estat de salut (i des d'aquí li envio la més forta de les meves abraçades). Doncs bé, m'explicava que des que ho ha dit, molta gent li envia missatges oferint-li tot tipus de coses. Em confessava que no és que no ho agraeixi, sinó que el molesta que persones amb les que ha tingut poca relació al llarg de la seva vida, amb les que amb prou feines té afinitat, ara es recordin d'ella. El que realment li va bé, em va dir, és el suport i ajuda dels que som els seus amics íntims. Però el que més li està afectant realment de tot això, és el missatge que li arriba: Estàs molt molt malament. I és que, tot i que les intencions són bones, l'efecte que estan tenint-hi, és tot el contrari.Aquí escrius el contingut.

Primavera en un jardí

Ja ha arribat la primavera!! Dinar cada dia en un entorn així, recarrega d'energía a qualsevol.

Aconseguir una feina

M'imagino que he de donar bots d'alegria. Una feina. Després de tanta recerca-activa-ja tinc feina! Vaig trobar l'oferta a través d'un contacte (que és el que més funciona) quan ja estava decidida a agafar les maletes i anar-me'n. Les felicitacions dels meus amics i família, han estat d'una magnitud tal, que m'han semblat com si d'un fet vital més important es tractés, fet que no deixa de ser curiós. I és que, "amb la que està passant 'em puc sentir afortunada, encara que només sigui durant uns mesos. Des d'aquí us vull tornar a agrair els missatges afectuosos que em van arribar minuts abans de començar el primer dia, i al llarg d'ell, i que em mostren que l'amistat és un dels més grans tresors. 

 I si no volia brou, dues tasses (que per aquest capritxós temps preprimaveral, no aniria gens malament). També m'han concedit una beca, la sol·licitud de la qual vaig fer l'última setmana de termini, i que era la segona vegada que demanava. I encara que tots coneixem les condicions d'aquestes, és com si tot tornés a posar-se al seu lloc.

 A tot això, se li suma el fet d'estar en un projecte treball intel· lectual que també esperava amb veritable il·lusió, al que hauré de dedicar el poc temps que em quedarà durant aquest temps,  i que si tot va com ha d'anar, suposarà un altre assoliment del que em sentiré més que orgullosa.

Frases per reflexionar 27

La porta de la felicitat s'obre cap a dins, cal retirar-se una mica per obrir-la: si un l'empeny, la tanca cada vegada més

SØren Kierkegaard

París mon amour

Ni París, ni de bon tros mon amour. La qüestió és que mai he viatjat a París (si he estat a la meravellosa Côte d'Azur) i crec que ja seria hora, no? Fa anys que intento anar i sempre s'han anat els plans en orris. En part, perquè és una ciutat que no vull descobrir sola i, per un motiu o un altre, la possibilitat d'anar amb amics al final es truncava. 

Encara que crec que viatjar acompanyat és sempre millor, no és que m'importi gaire viatjar sola- de vegades és inclús més enriquidor-com he fet en alguna ocasió. Tanmateix, tinc aquesta idea que a París 's'ha d'anar' acompanyat, que és molt millor visitar-la amb amics, amb el teu millor amic o amiga o en parella. Si bé reconec que puc estar influenciada per la imatge que ens han volgut vendre com a destinació, és veritat que m'agradaria anar com un viatge romàntic. I si és sorpresa, què més podria demanar? 

Que li diguin la Ville lumière, no és només pels seus enlluernadors edificis, els museus d'art i la seva rica vida cultural. Ni per poder contemplar els seus edificis il·luminats, mentre es gaudeix de la tranquil·litat de la nit. Ni tan sols pels seus deliciosos cafès en terrasses, els seus antiquaris plens de vida ... Ni pel glamour que desprèn l'alta costura. És per la llum del seu cel. Fa uns mesos, el meu germà va ser amb un bon amic i em va enviar unes fotos des d'allà. Quan vaig veure aquell meravellós capvespre, aquells contrastos de llum, aquells núvols esquinçant el cel, li vaig dir que havia de veure-ho en directe. Que havia de contemplar per mi mateixa, aquestes pinzellades coronant els edificis, aquests núvols capritxoses ... el cel de París! I ja han passat els mesos i segueixo sense haver estat en una de les ciutats més boniques i visitades del món. I donat que m'he proposat com a data límit, el mes d'abril, molt em temo que hauré de visitar-la  par moi-même ....

El sol es retira (a vegades)

Dies grisos ... Aquesta setmana tindrem aquest temps, plujós, amb cel tapat, amb aquest to en el cel que sembla que hagi de desplomar-se d'un moment a un altre. Dies així netegen l'ambient, els carrers i deixen aquest fresquet que tant m'agrada sentir. També són necessaris per apreciar els dies en què el sol es deixa veure en tot el seu esplendor, t'acompanya durant la jornada. Dies així busco coses que em recordin el que em transmet, en punts concrets de llum, en els colors, en alguna cosa que em faci somriure, l'humor, una lectura edificant...Que no brilli, no vol dir que no hagi de tornar a enlluernar. I és que fins i tot, el sol més resplendent, necessita retirar-se a vegades...

El guateque, un clàssic del humor

El guateque  (The Party) (1968) amb Peter Sellers, una de les pel·licules més divertides de la historia del cinema i una de les meves favorites. La succesió de bestieses, amb la ja mitica escena de la piscina i de l'elefant, han quedat per a la posteritat. Veure-la us donarà moments de bon humor!

Compartir el pas dels dies

Aquest mes de març ha començat amb uns dies esplèndids de lluu i temperatures més agradables, que anuncien la imminent arribada de la primavera. Es pot experimentar quelcom més bonic que observar els canvis de llum, amb els seus múltiples matisos, quelcom gairebé imperceptible però que es va transformant de mica en mica? Segurament sí. Segurament, poder compartir-ho amb algú que també ho aprecie. I així, em quedo observant, esperant poder compartir-ho. Compartir el pas dels dies.

La vida en una paraula

Si us diguessin que escolliu una paraula per definir la vostra vida, quina seria? Tan se val si és un verb, un adjectiu, un nom,...segur que hi ha alguna paraula (i segur que més d'una, també) que encaixa amb la vostra vida. 

Somiar i veure passar

Llegeixo el sobre del sucre del cafè 'amb filosofia' i diu així: 'Un cafè curt o llarg sense mirar el rellotge. Reciclar idees. Mirar cap a dins. Cap enfora. Estalviar energies, somiar..." i em dic que em va com anell al dit. Efectivament, m'estic prenent un cafè curt, sense mirar el rellotge i mirant cap a dintre. I deixo que el sol em faci estalviar energia. I quan miro cap enfora, aixeco la vista, passen els Mishima i me'ls quedo mirant i penso que, quina casualitat!, precisament aquesta nit m'han fet somiar. Que les darreres paraules que vaig escoltar abans d'endinsar-me en els meus somnis van ser "...tornaràs a sentir, tornaràs a plorar, tornaràs a beure, tornaràs a viure..."

Frases per reflexionar 26

Només podem respectar als altres quan ens respectem a nosaltres mateixos. Només podem donar, quan ens donem a nosaltres mateixos. Només podem estimar quan ens estimem a nosaltres mateixos

Abraham Maslow

Compartir, qüestió de confiança?

Les meves nebodes estan contínuament recordant-se les unes a les altres allò de 'no comparteixes'. Precisament ahir, que vaig estar amb elles, vaig observar més detingudament aquest fet. La petita volia que la mitjana compartís però aquella al seu torn, no podia fer-ho amb la gran. Això em va fer reflexionar sobre la necessitat de compartir, del desig que tots tenim de fer-ho. Però no només les coses materials, que al capdavall és veritat que és una mica més infantil, sinó allò que ens remou per dins, el que no es veu. Compartir és una necessitat que tots tenim, si bé no tothom la té amb la mateixa intensitat, ni comparteix el mateix amb tothom. Compartir és el que ens guardem per nosaltres. Els nostres pensaments, emocions, desitjos, il·lusions, somnis, aquella ferida que ens ha deixat empremta, la nostra visió de la vida, el que esperem d'ella. En això torno a ser 'sibarita', fet que m'ha criticat ... Segurament perquè no totes les persones que tinc al meu voltant, m' inspiren la mateixa confiança. I perquè, és veritat, m'acostumo a quedar el que de veritat m'importa per a qui jo considero que realment es mereix aquesta part de mi. Per molt pedant que pugui sonar, és així. Tanmateix, també s'elogia aquesta mateixa capacitat, que té una contrapartida: Es confia més en mi. I és que la confiança, per compartir alguna cosa més que una nit de rialles i copes, és fonamental si un vol construir alguna cosa sòlida en la seva vida.

Et comprenc!

A vegades les paraules dels altres ens poden suposar una injecció d'energia, d'optimisme i de comprensió. Simplement en sentir-les, ja ens reconforten. I d'altres, en canvi, ens poden desanimar...
Així que sempre és d'agrair sentir allò de "Et comprenc perfectament!"
(gràcies Gemma!)

L'honrat gremi del robatori

Me'n assabento que una banda de lladres, disfressats de policies, van robar del aeroport de Brussel·les diamants valorats en milions de dòlars. Això em recorda una pel·lícula que vaig veure fa poc, "El honrado gremio del robo" protagonitzada per Peter Sellers, en la que policies disfressats, roben a altra banda de lladres. Poden ser uns lladres honrats?

Sou maximitzadors o satisfactors?

Us considereu maximitzadors o per contra sou del grup dels satisfactors? Alguna vegada us heu penedit de no haver triat aquella altra opció? Us turmenta pensar on va quedar aquella oportunitat perduda? Us passeu el temps comparant? El psicòleg Barry Schwartz ha recollit en el seu llibre "Per què més és menys" Ed Taurus, no només com ens costa triar en la societat de la superabundància, sinó com podem aprendre a reduir l'estrès i l'ansietat en la presa de decisions , així com gestionar-la d'una manera més eficient. I és que, segur que en algun moment haureu experimentat una mica d'angoixa davant la mar de possibilitats, i per tant d'eleccions, que se'ns presenta en el dia a dia. En qüestions diàries i en qüestions vitals, com l'elecció d'una feina, de parella, de casa. I que mentre hi ha persones que busquen maximitzar els seus resultats, altres simplement aspiren a "lo bo" i a llò que els satisfaci prou.
Aquí podeu veure el vídeo del programa Redes.

És aquesta una mirada d'amor?

Què veieu en aquest quadre? Una obra del pintor modernista català Santiago Rusiñol, una estampa de la burgesia catalana de principis de segle XIX, una dona tocant el piano i un home dret al seu costat... No veieu alguna cosa més? No, no em refereixo als detalls de l'escena, si no al que es deixa entreveure, a la subtilesa del moment, a la màgia que hi ha... a la mirada d'ell. La seva embadalida mirada, és per la romança que toca la dona? o és la mirada d'un enamorat? Hi ha potser un altre motiu pel qual tingui aquesta misteriosa mirada? Això és el que discutíem unes amigues i jo en visitar el MNAC i aturar-nos davant d'aquesta obra. I és que cada espectador posa en la realitat que observa, una mirada diferent.

On és el sol que m'il·lumina?

Aaai! Com trobo a faltar la calidesa del sol, la seva escalfor, sentir que m'il·lumina amb cadascun dels seus raigs, com si em somrigués,...
I encara que segui una estoneta al sol, doncs no, no és el mateix....

Ordre-caos

El divendres passat vaig anar a la Filmoteca a veure 'El loco del pelo rojo' sobre la vida de Vincent Van Gogh, dirigida por Vincente Minelli. És un pintor que des de sempre m'ha fascinat (per motius familiars, segurament...) i a mida que he anat coneixent més sobre la seva vida, més m'he adonat de la importància, per molts artistes, del suport de persones significatives per a ells. La bonica relació que va tenir amb el seu germà Theo- les seves cartes en són testimoni- és una bona prova d'això.
Hi ha molts moments de la pel·lícula que en van fer reflexionar especialment; la sensibilitat de l'artista, la terrible soledat que pateix, els intents del seu germà per què estigués be,...Quan Paul Gauguin visita al seu amic en el seu refugi d'Arles, l'habitació del qual va decorar amb els seus famosos gira-sols, el primer que fa és posar ordre en la caòtica casa de la provença francesa. Això deixa una mica estorat a Van Gogh i el seu amic li diu que no pot viure així. Que ell (Gauguin, magníficament interpretat per Anthony Quinn) ja té prou caos intern i que per això necessita ordre exterior. Em vaig quedar amb aquesta idea, que de fet sempre m'ha obsessionat: ordre-caos, ordre extern-ordre intern? I no, no necessàriament. Tot i que pot donar una idea de com s'organitzen les idees, no vol dir que aquestes siguin ni millor ni que la persona estigui millor. Ni molt menys....He conegut persones obsessionades amb l'ordre, que no era si no una manera de poder controlar 'quelcom', de fet, l'única cosa controlable a les seves vides. I caos que donen molt de si... Tot amb mesura, per suposat.

Esmorzar amb esperança

Diuen que l'esperança és un bon esmorzar... Necessari, diria jo, especialment en aquests temps. Llegeixo això cada matí i li dedico a tots els que, d'una manera o d'una altra, en algun àmbit de la seva vida o en un altra, la necesitan. 

Frases per reflexionar 25

People are always blaming their circumstances for what they are. I don't believe in circumstances. The people who get on in the world are the people who get up and look for the circumstances they want, and if they can't find them, make them.

G. Bernard Shaw

Somia amb mi

Ahir, mentre em dormia, em deia que m'agradaria convidar a entrar en els meus somnis. No diré "a algú", ja que em sembla un terme, vague, impersonal, fred ... 'Algú' pot ser qualsevol i jo, ja ho sabeu, no deixo que qualsevol entri en la meva vida. Molt menys en els meus somnis. Darrerament aquests són el més oposat a la meva situació actual, de manera que admeto que no tinc ganes de sortir d'ells. Si la sensació que flotes, acompanyada per una cosa que no saps explicar, ja és bona, estant somiant és sublim. Ah! el meravellós món oníric ... què seria la consciència sense ell!

Quants minuts de llum hi ha al febrer?

Segurament haureu notat que els dies tenen més hores de llum (o com m'agrada dir a mi, els dies s'allarguen, entenent 'dies' com a sinònim de temps de llum). Tot i que encara estiguem a l'hivern, de que hàgim tingut uns dies a Barcelona amb unes temperatures gairebé primaverals que no han durat gaire, es nota cada vegada més, que els dies s'allarguen. Concretament, avui el dia tindrà una durada de 10h 9'27''.

Present Continuous vs Past (im)perfect

Ho faig el millor que puc, que sé. Vaig aprenent com millorar-ho.
 
Tant de bo no m'haguessin pressionat per ser "perfecta" (quan ni tan sols ells podien)
Tant de bo m'haguessin acceptat i respectat tal i com era.

Make my day

De vegades, li alegrem el dia a algú i ni ens adonem. Altres, ens hauríem de proposar fer-lo més sovint, especialment amb els que tenim a prop. Ja vaig escriure sobre alguna cosa semblant, sobre l'amabilitat i els seus efectes, fa ja temps. Ahir em va venir a la memòria, després d'estar amb una amiga tota la tarda.  
Vam dinar al jardí de la UB aprofitant la bona temperatura a Barcelona. Després, li vaig ficar una mica de pressa per pujar a la biblioteca i que corregís una carta de presentació, d'una amiga en comú. Fa temps que li demana que la miri, ja que la vol enviar a un centre educatiu en el qual està molt interessada en què la contractin. Com no està molt segura que el seu estil sigui l'adequat, ha anat confiant en els seus amics perquè l'ajudem a donar-li el toc final. Tot i que teníem pressa, es va posar a corregir el document, mentre jo li anava fent, també, algun comentari. Tot això, gràcies a l'amabilitat de la bibliotecària, ja que en no ser estudiants, no teníem accés al wifi amb els nostres portàtils. En explicar-li que era només baixar un document, corregir-lo i enviar-lo, va accedir a donar-nos la clau. Jo vaig insistir en tancar l'assumpte de la carta aquesta mateixa tarda, ja que com més temps passa, més nerviosa es posa en no saber si podrà treballar en alguna cosa que l'il·lusiona fa molt de temps. Va ser trepitjar Ronda Universitat i ja tenia un whatsapp de la nostra amiga agraint-nos haver corregit la carta. 
 Després ens vam anar a fer una neteja de cutis en un centre en el que després t'intenten vendre cremes i potingues diversos. En acabar la meva amiga va comprar un netejador facial. Segurament la noia que ens va fer la demostració, va quedar contenta del seu poder de persuasió (he de dir que amb mi cal treballar-s'ho més o ... fer-ho més original). En sortir, ens vam anar a prendre un cafè, amb la nostra pell fresca, il·luminada i més llisa que mai (noteu la ironia). Allà vam parlar del diví, de l'humà (i tan humà ...) i que ambdues experimentem, alguna vegada, aquests 'discursos interns' al que de vegades se'ls ha de dir 'STOP!' Si bé jo sóc molt més tancada amb les meves qüestions, tot i així, crec que alguna cosa vaig ajudar amb la conversa, ni que fos a sentir-se més acompanyada. 
En dirigir-nos cap els ferrocarrils li vaig fer aquesta observació: "Te'n adones que li hem alegrat el dia a dues persones? Si més no a una, segur ..." Un cop allà, ella va voler immortalitzar el nostre pas per les cremes 'miracle', per ensenyar-li a un amic amb el qual 'es deixa estimar' (lo de parella està per veure, però ... a qui no li agraden les moixaines? ). Van ser aquests moments, divertits pels nostres comentaris, per l'amabilitat del noi que teníem davant i que es va oferir a fer-nos una, que al baixar a Gràcia, em vaig dir que de vegades algú ens alegra el dia o l'alegrem el dia a algú. Que precisament avui que no tenia precisament el dia, tot això ... make my day!

Take a smile

La meva neboda em va enviar aquesta imatge, imitant aquests cartells on s'ofereixen tota mena de coses. He pensat en penjar-ho, a veure quan triguen en desaparèixer...Hi ha millor manera  d'alegrar-li el dia a algú que oferint-li un somriure?

Busco parella

Busco parella. En sentit literal. I un altre tipus de parella, parella de disfressa. D'alguna cosa molt concreta, d'una determinada temàtica. Fa anys que ho vaig dient "Aquest any per carnaval em vull disfressar d'això" i mai ho aconsegueixo. Tampoc és que m'agradi especialment carnaval, tot sigui dit. Però la idea de pensar en els personatges i la caracterització, em sedueixen com a procés creatiu. Em ronda pel cap agafar a personatges literaris, però no els clàssics que pogués reconèixer tothom. Alguns més desconeguts, intensos, profunds. Aquells que només qui hagi llegit molt i variat, pogués identificar (i aquí entraria en joc la meva capacitat per aconseguir-ho, és clar). Què tal madame Bovary i Rodolphe? Sé que no seria fàcil, encara que precisament per aquest motiu, el repte és més gran. D'altra banda, personatges de quadres, aquests que tantes vegades he vist i estudiat o els que d'un sol cop d'ull, m'han seduït. O 'El matrimoni Arnolfini' de Jan Van Eyck? És un quadre ple de simbologia, on cada detall parla de l'època, el moment i la situació socioeconòmica de la parella. Us els imagineu per Barcelona?

Cantar alegra l'ànima

Cantar ... feia anys que volia tornar a cantar! Des dels meus temps en el cor del col·legi, en el qual entre altres, cantava cançons tradicionals alemanyes, sempre he volgut tornar a fer-ho. Els records de plenitud i felicitat que experimentava, han fet que fos un dels meus propòsit per aquest nou any. Crec que un dels sons més bonics que hi ha és el d'un cor, amb diferents veus, cantant en harmonia. I a més, cantar té beneficis físics i emocionals, què més es pot demanar? Així que he començat un curset d'iniciació al cant en què poder expressar tot el que sento.

El reflexe del sol entre les fulles

Fins i tot entre les muntanyes més altes hi ha valls pels quals passejar tranquil·lament. I poder gaudir dels canvis del paisatge, dels camins foscos i misteriosos del bosc i del reflex de la llum del sol entre les fulles.

Fins i tot entre el més brau onatge hi ha moments de calma en què remar tranquil·lament. I poder sentir la brisa acariciant els meus pensaments, deixar-me embolcallar pel suau onatge i gaudir de la llum brillant del sol guiant el meu camí.

Komm nach Deutschland, Pep!

Com la mítica pel·licula "Vente a Alemania Pepe", Pep Guardiola també se'n va cap a terres germàniques com a entrenador del FC Bayern München

Què us va enamorar de la vostra parella?

Què és el que us va atraure de la vostra parella? Perquè la vau escollir? Quin paper juga l'olfacte? Quanta importància té realment l'aparença física? Doncs si voleu contestar a aquesta i a moltes més preguntes, us deixo aquest link del documental "La ciencia del sex appeal"  en el que trobareu interessants explicacions de l'apassionant i complexe món de l'atracció i l'elecció de parella.

Frases per reflexionar 24

L'alegria de la vida consisteix en tenir quelcom a fer, algú a qui estimar i alguna cosa què esperar

Thomas Chalmers

En comú, debats al CCCB

El proper dilluns comencen una serie de debats al CCCB sobre diversos temes amb conferenciants com Ulrich Beck, Zygmunt Bauman i Michela Marzano, entre d'altres. Aquesta és la programació.

El que comença malament...

El que comença no molt bé...no sempre continua de la mateixa manera. Pot evolucionar inclús a millor. Ni que sigui pel meu nom!

Si no me comprendes, no me conoces

Bon any nou 2013!

Per un any ple d'amor, d'esperança i moments d'alegria i felicitat. Per a que els vostres desitjos i il·lusions es compleixen, Bon any nou 2013!!

La vie est belle

No perquè ho digui l'anunci del perfum, amb el mateix nom, d'una coneguda marca francesa de perfums. Ni per la pel·lícula, un clàssic ja del Nadal. La vie est belle, perquè sí.

Però no puc evitar buscar a la pàgina web del perfum, com ho han desenvolupat i si, tal i com imaginava, trobo tota una explicació, des de l'eslògan escollit fins com es va rodar l'anunci. He de reconèixer que el que més m'agrada, és el nom del perfum i els fils de strass (cristals de Swarovski potser?) amb els que els assistents a la festa semblen lligats a un guió preestablert. La veritat és que es un anuncio ple de simbologia i digne de ser estudiat fins l' últim detall. Per exemple, tots els assistents a la festa van vestits de negre (el negre és l'absència de color, és un color sense color), mentre la protagonista i la que decideix trencar amb aquests convencionalismes, porta un bonic vestit blanc. El blanc és la suma de tots els colors, és el color de la llum, s'associa amb el bé, la veritat, el que és nou,... I el que es deixa entreveure en aquesta festa és, precisamente que cadascú és lliure d'escollir el camí de la seva pròpia vida, de la seva pròpia vida bella.

Una imatge de tendresa 5

La meva neboda de 4 anys, portant-li una diadema "amb un osset pel que el vegi" per posar-li a un gat que, de tant en tant tenim com a convidat. I no només això, sinó que ella porta la mateixa, "per anar iguals". Hi ha res més tendre?

Bon Nadal

Que no s'acaba el món!

Si s'acostuma a dir la frase "Que no s'acaba el món!" per treure ferro a un problema, em sembla que avui amb més motiu (tot i que encara queda dia...). I aqui el que ha donat de sí, sempre amb l'humor necessari, l'assumpte.

Regala'm el que més m'agrada

Regala'm temps. Regala'm una abraçada. Això m'ha vingut al cap, de manera automàtica, mentre pensava en el pròxim post que volia escriure, relacionat amb els regals de Nadal. Vaig pensar en escriure sobre això quan, estant amb una amiga que m'explicava els regals que havia de fer a la seva família, especialment als nens, li vaig preguntar què li agradaria que li regalessin. Em va dir que tenia de tot! I vaig pensar que és veritat, que realment, del material, tenim fins i tot de més. I així, durant aquest temps he estat elaborant tota una llista de 'coses' per regalar, totes elles intangibles o si més no, el seu efecte en l'ànim, és més intens que el que produeix un objecte, és més perdurable a nivell emocional que el físic. Tot i que he d'admetre que m'agrada molt que em sorprenguin amb algun detall i que darrere d'un regal s'acostuma a invertir temps en pensar què seria especial per aquesta persona (o això és el desitjable!), què li podria fer il·lusió, què li agrada especialment , per no parlar de diners (tot i que no sempre el més car aconsegueix enlluernar ...), també és veritat que m'agraden els detalls del dia a dia, que són com un regal. Allò que més que desembolicar, ens embolcalla en rebre'l. El que ens fa la vida més alegre, més feliços,... Que em regalin el que més m'agrada. 
I el millor regal que podem rebre, és allò que sabem que a l'altre més li costa donar-nos, la seva paciència, la seva escolta, el seu temps, ... aquests petits actes d'amor que demostren que un 'surt' de si mateix.

Looshaus und Glühwein

Després de dos dies al llit per un fort refredat- la combinació de tardor-sol-terrassa-cafè, pot portar aquestes conseqüències- avui necessitava sortir, ni que fos a l'hora del sol. M' he arribat fins la Pedrera per veure l'exposició Les altres Pedreras, en la que es poden veure els plànols, maquetes i objectes de sis edificis coetanis del de Gaudí, realitzades per grans figures de l'arquitectura europea de principis del segle XX. De tots els edificis, m'ha fet especial il·lusió veure el de l'austríac Adolf Loos, la sasteria Goldman & Salatsch o "Looshaus" a la Michaelerplatz, a Viena. Per un moment, al veure la fotografia de l'edificio, he vist aquella paradeta de Glühwein que vaig trobar precisamente allà mateix, fa 4 anys. Era un dia clar, amb temperatures sota cero i em dirigia cap als meravellosos Weihnachtsmärkte. I en voler treure'm el fred que sentia, em vaig comprar un per recomfortar-me. I ja ho crec que ho va fer! Llavors vaig entendre com els vienesos podien aguantar passejant amb aquelles temperatures, gaudint de la orquestra que tocava una bonica música, dels putxinel·lis pels menuts, de l'ambient nadalenc, no importava si començava a nevar...i llavors em va semblar que estava dintre d'un conte de Nadal....

Només n'hi ha una

Vols passar la resta de la teva vida fent quelcom que no t'agrada?
Invertint el teu temps, diners, esforç en estar amb persones que no t'aporta res?
En fer coses que no t'omplen?
En no ser fidel a tu mateix?
En simplement passar per aqui?
En no experimentar intensament tot el que conlleva viure?
En no sentir-ho?
Només hi ha una.
Només hi ha una vida.

12-12-12, Una data especial?

Per a molts, dates com la d'avui, adquireixen un significat especial. Casualitats o no, avui 12-12-12 i esperant desde feia dies rebre una resposta, mirar el correu, m'ha omplert d'alegria (i en aquets moments d'alegria, es quan més m'hagués agradat tenir a algú al costat amb qui compartir-ho). Una simple paraula en un email (acadèmic) que, confio, significarà bastant en la meva carrera i que ha dibuixat un somriure, que feia temps que em costava perfilar, durant tot el dia. I casualitats o no, m'he adonat de que eren les 12:12, quan ho he llegit..

Pensant només en mí: neurobiologia, filosofia i la idea del "yo"

Un calendari d'advent dels germans Grimm

Recordeu els calendaris d'advent de la nostra infància? Quan esperàvem per obrir les finestretes i veure quina sorpresa s'amagava darrera de cadascuna? Doncs el Goethe Institut, en un projecte germano-italià i amb motiu del 200º aniversari dels contes dels germans Grimm, ha creat aquest original calendari. Cada finestreta conté un curt amb la reinterpretació d'alguns dels contes dels famosos germans. Per saber què hi ha darrera de casacuna, haureu d'anar  a la pàgina del Goethe Institut.

Color Pantone 2013 Verd Maragda

Per l'any 2013 que estem a punt d'estrenar, la casa Pantone ha escollit el color Verd Maragda , en concret el seu to Pantone 17-5641. Tinc sort, perquè el verd és un del meus colors favorits, desprès del vermell, com ja vaig deixar caure, i concretament el to 'verd maragda' em sembla d'una intensitat, elegància i luminositat increible. Potser l'han escollit per donar un toc d'esperança en aquest any que, sembla, encara sen's farà costa amunt.

Espanyols 'especialitzats' en...atur?

Ahir vaig trobar aquesta noticia en el Huffington Post, en la que la xarxa de feina LinkedIn, va analitzar com els empleats descrivien les seves característiques laborals, en diferents països del món. La paraula més utilitzada va ser 'creatiu' i en el nostre país, 'especialitzats'. Una noticia si més no curiosa tenint en compte que, ara mateix, estem 'especialitzats' en arribar als gairebé 6M d'aturats...

Sankt Nikolaus

Avui, dia en què va morir l'any 342, se celebra Sant Nicolau de Myra (la actual Turquía) en molts països del centre d'Europa, on cadascú li dóna un nom difrent. A la meva escola seguíem la tradició, com fan a Alemanya, i el 6 de desembre Sankt Nikolaus ens deixava mandarines, nous i galetes mentre cantàvem "Lustig, lustig, traleralera...". I malgrat tenir molts records gens grats d'aquella fèrria disciplina, seguir les tradicions alemanyes, amb les seves cançons, van ser moments d'alegría que sempre han quedat en la meva memòria.  

"Un juego moderno" l'origen dels grans magatzems

Ara que ja estem ficats de ple en la voràgine consumista pre-nadalenca, que no és incompatible amb buscar un regal amb carinyo e il·lusió pels nostres éssers estimats, us enllaço aquest interessant documental de TV2, "Un juego moderno". Explica l'origen dels grans magatzems i com van canviar els costums a l'hora de comprar i d'apropar al consumidor a una, creixent, oferta de productes, fins els nostres dies.

Música relaxant per la nit de diumenge 17

Vull moixaines

Vull moixaines. Amoixar i que em facin moixaines. I què es? És això. Segurament implica això i quelcom més....

Dies freds, cels clars

Em desperto a les 6.20 pel soroll dels veïns. Intento seguir dormint fins les 8 que és la meva hora habitual per despertar-me, però ja no puc, així que com considero que ja he descansat prou, em llevo. Tanco el balcó i noto que fa més fred que ahir. Miro per la finestra i veig que per l'única cosa que pagaria la pena obrir els ulls aquestes hores, seria per veure aquest espectacle del joc de llums que es van donant en l'horitzó. Em fascina aquesta gamma cromàtica tan harmoniosa i em dic que ni tan sols l'ull humà, amb les seves imperfeccions dins d'aquesta màquina perfecta, és capaç de captar aquests instants de bellesa canviant.  
I encara que al llarg del dia el sol no sempre llueix, em fixo que els dies freds, hi ha cels clars.

No m'agrada anar a Ikea

No m'agrada anar a Ikea. Hi ha quelcom que em neguiteja. Tot i això, he comprat coses per la casa, sí...Com avui, una llum pel saló amb una petita per llegir incorporada, que substitueix a una altra que s'ha trencat. I tot i que les poques vegades que he anat, m'he endut només el que anava a buscar, no m'he pogut estar en veure uns bonics llums del cristall del gel. Aquests sí, aquests sempre m'han agradat. De fet, un nadal vaig fer uns de ganxet que vaig penjar del sostre, amb unes pinyes petites (m'agrada veure coses penjades del sostre) i quedava molt original. Aquests van amb piles i els he posat a la finestra de la meva habitació i amb la cortina taronja, es crea una combinació freda i càlida, molt bonica.

La millor de les caricies

Cuando las palabras son la mejor de las caricias

Cuando oirlas son el mejor de los bálsamos

Cuando hacen que luzca la mejor de tus sonrisas...Se echan de menos...

The Shopping Night Barcelona

Ahir a la tarda, després de la inauguració de l'exposició del MNAC, El museum explora. Obres d'art a examen, vaig anar amb una amiga a la Shopping Night Barcelona. Un bany de frivolitat, d'evasió, de tenir una experiència diferent, en aquests temps de crisi, coincidint amb l'encesa de les llums de Nadal. Per descomptat, va ser canviar d'ambient completament. I si bé en el primer esdeveniment es tractava de conèixer, com si fos el CSI de les obres d'art, tot el que no es veu d'elles, en el segon, era tot el contrari. L'aparença i millor cara de no només les botigues, sinó també dels assistents a la festa (festa del shopping importada de NYC), era el més important. Si en el primer es podia saber el que pot revelar la restauració d'una obra, com saber si es tracta d'una falsificació, la manera de fer escultures, l'aprofitament d'un llenç per part de l'artista, entre moltes curiositats, en el segon no hi havia lloc ni espai (literalment, doncs estava a vessar de gent) per res que no fos mostrar la millor cara. En aquest cas, es tractava de mostrar una imatge cuidada tots els detalls, per tal de mostrar una bellesa, que tot i ser efímera i frívola, no deixava de ser aquesta part de bellesa que a tots ens agrada contemplar. I si a les obres d'art, roman la bellesa que l'artista va voler plasmar i és l'espectador el que descobreix el que havia més enllà, a la festa la bellesa és efímera i el que veritablement importa, és el rerefons de la persona. Encara que una nit a l'any, tingui el desig, com en l'obra d'Oscar Wilde, que la seva bellesa i joventut sigui immortal.

Invitacions

Dissabte a la nit vaig anar a la festa d'aniversari de l'amiga d'una amiga i l'amfitriona, que coneixia només d'una vegada, va ser tan amable que va deixar que els seus convidats portessin, al seu torn, a altres persones. Això em recorda una frase que m'ha dit sempre la meva mare "Quan et convidin, has d'anar sempre", que si bé estic d'acord amb ella, la matisaria i diria que no sempre s'ha d'anar... Tanmateix, amb el temps m'he adonat, que no hi ha res que agradi més que ens convidin i he tingut la fortuna d'haver estat convidada a moltes coses al llarg de la meva vida (i sempre he anat amb molt de gust). Això de convidar, sempre ha estat una cosa que agrada tant a l'amfitrió com als convidats. I precisament d'això va parlar el periodista Lluís Permanyer a la Casa Elizalde, entre moltes coses molt interessants sobre la burgesia de principis de segle XX. De com les famílies bugesas que vivien a l'Eixample, tenien un dia concret per rebre convidats.

 Ara un pot ser convidat qualsevol dia, per a qualsevol esdeveniment, sense, potser tants formalismes. Com aquesta tarda que m'han convidat a la inauguració d'una exposició, fet que m'ha fet molta 

il·lusió (l'exposició en si, això ... ja seria un altre tema de què parlar). De tant en tant, també veig la frustració que pot provocar entre els nens això de no ser convidat a les festes d'aniversari. Com poden alegrar o entristir amb sol rebre, o no, aquestes targetes decorades amb motius infantils i escrites per ells mateixos. I és quan s'adonen que un es vol veure envoltat de les persones amb les que se sent a gust i que no es pot (ni és possible) agradar a tothom. 

Sigui com sigui, m'encanta que em segueixin convidant! i sobretot, rebre les mostres d'agraïment de l'amfitrió / a, per la companyia i els bons moments passats.

Compliments gratuïts

Avui necessitava un moment (o dos, o tres, ....uns quants, per no dir que tot el dia, tots els dies) d'alegria i ves per on, quan m'he ficat en el blog de la cosina d'una amiga i entre les seves manualitats, fetes amb molt d'amor i dedicació cap a la seva familia, he trobat un post amb aquest oferiment de compliments gratuïts, ha aconseguit que somrigués. Us ho deixo, a veure què us sembla, crec que és una molt bona idea!  

Andrés Madariaga a La Casa Elizalde

Si hi ha un centre cívic a Barcelona que té una bona programació en general i de música (gratuita) en particular, aquest és la Casa Elizalde. I si hi ha una cosa que és d'agraïr, és que portin joves talents, com el pianista Néstor Bayona, el març passat, que va interpretar, amb la seva profunda sensibilitat, peçes de Liszt i Schumann, entre d'altres. Aquesta vespre he pogut gaudir d'una altra jove promesa, el guitarrista xilè Andrés Madariaga. Un jove talent que ha guanyat diversos premis arreu del món i el Premi Llobet de Guitarra 2011.
Una mica de música per gaudir amb tots els sentits (o gairebé) i sortir amb un somriure (i ell no només és un virtuòs de la guitarra, també en té un, de bonic somriure). Tan de bó poguès tornar a casa cada dia amb les sensacions de pau que dóna la música.

Esforç i constància

Ahir vaig compartir l'alegria de graduar-se d'una amiga, després d'uns anys d'esforç i treball constant i en especial, l'últim any per circumstàncies bastant doloroses per a ella. Així que, el seu xicot i jo, la vam acompanyar en el que va ser una ceremonia molt maca. La padrina Mònica Terribas, en el seu dicurs, va fer esment a la constància i l'esforç, que supossen uns estudis on-line. I que no s'ha d'abandonar mai en allò que un mateix s'ha propossat, malgrat els obstacles o el panorama actual, que és com per preguntar-se on anirem a parar... (això darrer ja és meu). També va fer esment  a la tornada de l'esforç, que dubtar és saludable i que també s'han de qüestionarse els encerts. De moment, haver arribat fins al final, tot i el futur incert, (la certesa ja no existeix) supossa un gran encert!

What does it feel like to fly over planet Earth?

Avui volia escriure, però estic cansada... així que de moment, deixo aquest video que potser reflexa com en segueixo sentint a vegades. Veient-lo tot des d'una perspectiva molt allunyada (del planeta) i alhora, havent de tornar, amb tot el que he vist i sentit.
Per sort, aquestes diminutes llums que es veuen desde l'espai, em recorden que, malgrat tot, pot ser un lloc càlid i acollidor en el que viure.

On són els bancs bons?

Aquest matí he trobat a una amiga, per casualitat, mentre esmorzava en una cafeteria. Hem passejat per Gràcia, fins a una placeta i hem buscat un banc per continuar xerrant. Donat que els que hi havia, no els hi tocava el sol, ens hem assegut en una mena de barana que hi havia sota d'un arbre. Al cap de mitja hora han vinguts dos noies i un noi i ens han demanat si ens podien fer unes preguntes. Els hem dit que sí i ens han explicat que eren estudiants d'una escola de disseny, que hi ha aprop. Les preguntes estaven relacionades amb el disseny a Barcelona, etc i quan ens han dit que diguéssim quelcom que ens agradés, de seguida l'he dit que els bancs, els meravellosos bancs al sol. Aquests bancs que tan agrada seure i aprofitar els rajos de sol, com el que ens il·lumina avui, encara que faci fred. I l'he explicat a la meva amiga, que uns bancs en els quals m'agrada molt seure i observar la gent, són els que hi havia als Jardinets i que no sé per què, han desaparegut. Amb lo a gust que s'hi estava, a l'estiu, a la primavera, a la tardor, a l'hivern, tot l'any! perquè hi ha uns que estan orientats al sud i són mot agradables. I jo em pregunto, on són aquests bancs bons??

Die Goldberg-Variationen, J.S. Bach

Dintre de la programació d'activitats que fan a CaixaForum, estan les de Música, amb una serie de concerts, per aquest mes de novembre i desembre. I per obrir la temporada, les Variacions Goldberg de J.S. Bach (avís! les entrades estan exhaurides).
Tanqueu els ulls i deixeu-vos endur.... hi ha res millor que uns minuts de música clàssica al dia?

 

El sol torna a brillar

Literalment...de moment!