dilluns, 4 de febrer del 2013

Somia amb mi

Ahir, mentre em dormia, em deia que m'agradaria convidar a entrar en els meus somnis. No diré "a algú", ja que em sembla un terme, vague, impersonal, fred ... 'Algú' pot ser qualsevol i jo, ja ho sabeu, no deixo que qualsevol entri en la meva vida. Molt menys en els meus somnis. Darrerament aquests són el més oposat a la meva situació actual, de manera que admeto que no tinc ganes de sortir d'ells. Si la sensació que flotes, acompanyada per una cosa que no saps explicar, ja és bona, estant somiant és sublim. Ah! el meravellós món oníric ... què seria la consciència sense ell!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!