Sortir per sortir?

Sortir per sortir? doncs millor que no, la veritat. I no em refereixo al fet de dating, que també, sinó a sortir a la nit, de festa, de gresca, de marxa de com ho vulgueu dir. Això és una cosa que amb el temps i els anys (s'entén, el conèixer-se millor un mateix) he anat aprenent. Diguem que, esquematitzant, tinc tres estadis. Un, aquell en què tinc moltes ganes, estic de molt bon humor, pletòrica. Dos, aquell en què, tot i tenir ganes, sé que estaré més tranquil·la i callada. I tres, aquell en el que el meu estat d'ànim no és l'adequat per interaccionar amb la gent i és millor quedar-se a casa. Que en realitat, li faig un favor als altres, perquè no hi seré, encara que estigui físicament, i potser fins i tot els hi doni el dia (la nit). Així que, tot i la insistència d'alguns amics en aquest sentit, i de grans promeses tipus "T'ho passaràs molt bé!"-cosa que no dubto-de vegades és millor dir No! I en aquestes ocasions-no sempre, és veritat-quan dic no, és no.