Plans de present

Sembla que el més sensat és tenir projectes importants a mitjà i llarg termini, que a curt es planegen més aviat coses del dia a dia, o sense tanta importància vital (si bé jo crec que cada pas que donem és important, ja que va construint el nostre present i futur). I també dóna la sensació que l'època actual, especialment al nostre país, no ens ho està posant fàcil per fer grans plans, per la manca d'oportunitats i les retallades pressupostàries. "Jo ja només faig projectes a 2-3 mesos" em deia aquesta setmana un amic, "i si no em surten bé, passo a una altra cosa". M'explicava que fer plans de futur li semblava frustrant i que si la situació continuava així, en dos anys pensava en agafar la seva dona i fill i anar-se'n del país. Tot i la sensació que em va transmetre, confio i tinc l'esperança que, per una via o per una altra, vinguin bones oportunitats per a tots. Necessito creure que és així, per no desanimar-me!