Què veieu en aquest quadre? Una obra del pintor modernista català Santiago Rusiñol, una estampa de la burgesia catalana de principis de segle XIX, una dona tocant el piano i un home dret al seu costat... No veieu alguna cosa més? No, no em refereixo als detalls de l'escena, si no al que es deixa entreveure, a la subtilesa del moment, a la màgia que hi ha... a la mirada d'ell. La seva embadalida mirada, és per la romança que toca la dona? o és la mirada d'un enamorat? Hi ha potser un altre motiu pel qual tingui aquesta misteriosa mirada? Això és el que discutíem unes amigues i jo en visitar el MNAC i aturar-nos davant d'aquesta obra. I és que cada espectador posa en la realitat que observa, una mirada diferent.
M'embadaleix aquesta mirada embadalida.
ResponEliminaPotser la seva mirada va cap a qui la contempli...
ResponEliminaGràcies pel comentari
És una mirada ambigua, potser ambivalent, i, si no m'enganya la reproducció, té diferents plans d'observació, com si fos lleugerament estràbica. Jo hi veig fascinació, en la mirada, i en mi que admira l'art del pintor per reflectir-la tan subtilment.
ResponEliminaSi, és una mica ambigua i potser és per això que em va agradar tant. Hi ha misteri i tot.
EliminaGràcies pel teu comentari, petons