París mon amour

Ni París, ni de bon tros mon amour. La qüestió és que mai he viatjat a París (si he estat a la meravellosa Côte d'Azur) i crec que ja seria hora, no? Fa anys que intento anar i sempre s'han anat els plans en orris. En part, perquè és una ciutat que no vull descobrir sola i, per un motiu o un altre, la possibilitat d'anar amb amics al final es truncava. 

Encara que crec que viatjar acompanyat és sempre millor, no és que m'importi gaire viatjar sola- de vegades és inclús més enriquidor-com he fet en alguna ocasió. Tanmateix, tinc aquesta idea que a París 's'ha d'anar' acompanyat, que és molt millor visitar-la amb amics, amb el teu millor amic o amiga o en parella. Si bé reconec que puc estar influenciada per la imatge que ens han volgut vendre com a destinació, és veritat que m'agradaria anar com un viatge romàntic. I si és sorpresa, què més podria demanar? 

Que li diguin la Ville lumière, no és només pels seus enlluernadors edificis, els museus d'art i la seva rica vida cultural. Ni per poder contemplar els seus edificis il·luminats, mentre es gaudeix de la tranquil·litat de la nit. Ni tan sols pels seus deliciosos cafès en terrasses, els seus antiquaris plens de vida ... Ni pel glamour que desprèn l'alta costura. És per la llum del seu cel. Fa uns mesos, el meu germà va ser amb un bon amic i em va enviar unes fotos des d'allà. Quan vaig veure aquell meravellós capvespre, aquells contrastos de llum, aquells núvols esquinçant el cel, li vaig dir que havia de veure-ho en directe. Que havia de contemplar per mi mateixa, aquestes pinzellades coronant els edificis, aquests núvols capritxoses ... el cel de París! I ja han passat els mesos i segueixo sense haver estat en una de les ciutats més boniques i visitades del món. I donat que m'he proposat com a data límit, el mes d'abril, molt em temo que hauré de visitar-la  par moi-même ....