Fins i tot entre les muntanyes més altes hi ha valls pels quals passejar tranquil·lament. I poder gaudir dels canvis del paisatge, dels camins foscos i misteriosos del bosc i del reflex de la llum del sol entre les fulles.
Fins i tot entre el més brau onatge hi ha moments de calma en què remar tranquil·lament. I poder sentir la brisa acariciant els meus pensaments, deixar-me embolcallar pel suau onatge i gaudir de la llum brillant del sol guiant el meu camí.
Un poema en prosa excel·lent.
ResponEliminaMoltes gràcies Helena!
Elimina