Terrassetes...què faríem sense elles? Som un país mediterrani, s'ha de notar, i en quant arriba el bon temps, ens llencem de cap a les terrasses. Encara que ben mirat, si no fa molt de fred a l'hivern, com molta gent, gaudeixo igualment d'elles. T'abrigues bé i si fa sol, gairebé no es nota el fred.
Sentir l'aire fresc, el sol, la llum o la foscor de la nit il·luminada per tènues llums, en bona companyia o amb una bona lectura. O simplement gaudint del pas de la gent, de l'observació del que
diem i fem, només amb la nostra mirada, la nostra presència. En un carrer tranquil o millor, en una placeta plena de vida i de gent, vora el mar o en la senyorial Rambla Catalunya. M'agrada seure'm en les terrasses i gaudir del pas de la vida. Una vida que es deixa veure, una vida que s'ha de gaudir.
Cafès amb missatge en el sobre de sucre,cafès amb un caramelet posat estratègicament en la cullereta, cafès amb aire de primavera, cafès....
Jo no prenc cafès, ni sóc de bars, però m'agraden les terrasses!
ResponEliminaDoncs ja saps, a gaudir-les! Gràcies per tornar
ResponElimina