A vegades hem d'escollir entre dues opcions, en molt poc temps, i amb
pocs elements que ens puguin assegurar quina és la opció que millor ens anirà. En escollir una, deixem passar les oportunitats que l'altra
opció ens hagués reportat, en el que s'anomena 'el cost d'oportunitat'. Així que donat que ningú em podia assegurar que la meva primera opció
en la llista m'aniria bé, ara que ja no la tinc i que tampoc puc
recuperar la segona, em veig de nou buscant feina. I com la faula
d'Esop, em dic 'Aquesta feina no era per a mi...'. Si, tot i que era una feina!
És dur, això que expliques.
ResponEliminaSí, és dur, gràcies Helena. Tot i que m'ho prenc amb filosofia o si més no, també em dic allò de que el millor està per arribar.
ResponEliminaGràcies per tornar