A vegades necessito evadir-me.
Evadir-me de tot, encara que implicitament, en aquest cas, estigui més
inmersa que mai. Paradoxes del meu estat d'ànim. I m'en vaig.O potser,
torno. Avui he tornat a Can Ferraiuolo, on estic a gust, està a prop de
casa i em permet veure la realitat des d'un altre punt de vista. Encara
que sigui recolçada en aquells cartells que hi ha fora i que em
recorden que les paraules poden tenir tanta força com els fets més
importants.
El pensament contra l'acció. Jo el prefereixo.
ResponEliminaAmb raó diuen que vigilis les paraules, ja que poden esdevenir fets.
ResponEliminaAh, i que vigilis els teus pensaments, ja que poden esdevenir paraules.
Una abarçada amb paraules (que equivalen a fets:-)
Jo busco l'equilibri, Helena, l'equilibri necessari.
ResponEliminaPensaments-emocions-accions-pensaments-... Eduard,una abraçada també!