dimecres, 3 d’octubre de 2012

Evadir-me

A vegades necessito evadir-me. Evadir-me de tot, encara que implicitament, en aquest cas, estigui més inmersa que mai. Paradoxes del meu estat d'ànim. I m'en vaig.O potser, torno.  Avui he tornat a Can Ferraiuolo, on estic a gust, està a prop de casa i em permet veure la realitat des d'un altre punt de vista. Encara que sigui recolçada en aquells cartells que hi ha fora i que em recorden que les paraules poden tenir tanta força com els fets més importants.

3 comentaris:

  1. El pensament contra l'acció. Jo el prefereixo.

    ResponElimina
  2. Amb raó diuen que vigilis les paraules, ja que poden esdevenir fets.
    Ah, i que vigilis els teus pensaments, ja que poden esdevenir paraules.
    Una abarçada amb paraules (que equivalen a fets:-)

    ResponElimina
  3. Jo busco l'equilibri, Helena, l'equilibri necessari.

    Pensaments-emocions-accions-pensaments-... Eduard,una abraçada també!

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!