divendres, 22 de juliol de 2011

El gallec del carrer del Call

Encara que la meva economia no m'ho permet fer-ho cada dia, de tan en tant, m'agrada seure'm i esmorzar com una reina. Els dies que no ho faig, passejo pel centre, ple de guiris que es deixen ensarronar per les botigues de souvenirs, el mal gust de les quals em fa preguntar què hem fet per merèixer això.
Avui m'he arribat fins a la meva ex feina, que tans bons records em porta-no obstant, gairebé tot més bonic que la meva actual- i m'he enrecordat del galleg. Un lloc autèntic, amb molt encant, en el qual algun cop haviem fet unes cerveces amb els de la feina. No és tan cool com el que tinc al costat de la meva oficina (treballo a escassos metres de la meva anterior feina. Tot sempre tan a prop i tan lluny alhora, ostres!) i pel mateix esmorzar, 0.75€ més. Ara, no té ni punt de comparació. Dues tauletes i quatre cadires, en l'estret carrer del Call, molt més acollidor que la placeta en la que podria estar. Hi ha dies que ve de gust el bullici de la gent i altres que necessites sentir-te més recollit, veient tú la gent passar i no tant que et vegin. Darrerament, em decanto més per aquesta segona opció. Permet reflexionar millor. I darrerament, necessito reflexionar molt...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!