Just around the corner

El sofà Chester

Aquelles hores de lectura passades al sofà. Com aquest,...amb unes pretatgeries semblants, envoltada de quadres, d'art,...

Encara convalescent...

No, encara no estic bé. Ni tres hores ha durat el meu temps fora. Necessito descansar, estar estirada. Ho sento pel pobre Bach i la seva meravellosa musica. Perdoneu pel format Twitter dels posts d'aquest mes. Malgrat que el cap bull d'idees, no tinc temps d'escriure més extensament

Bach o com curar-se amb música

Avui m'he despertat trobant-me malament i m'he quedat a casa. He estat tot el dia al sofà. Dormir i descansar em revifa. O almenys, és el que necessito, doncs no m'agrada gens estar malalta. La ràdio, llegir blogs, notícies, alguna trucada, uns emails, el primer capítol de Sherlock (gràcies filòsof! has fet que el meu  aclaparament existencial fos menys) fer i desfer el Rubik,...tot amb molta menys energia de la que estic acostumada. 

He hagut de provar el so del meu netbook i he escollit, així a l'atzar, aquesta peça de Bach. Sublim...  

Demà haig d'estar millor..Estaré millor.

Frases per reflexionar 1

Começo una nova secció, com la de 'Música relaxant per la nit de diumenge', amb frases que fan reflexionar o si més no, són reflexions fetes per altres. Aquesta és d'una porta del bar de la facultad de Filosofia, Geografia i Història, UB, Barcelona.Tenint en compte el que 's'estudia' (o almenys, el que 'ensenyen') dóna què pensar...

It's complicated

Si estic en aquesta situació és perquè abans estava en una altra. Que precedia a la que estic ara, encara que amb matissos. It's complicated....

Un altre dia bonic...

Un altre dia bonic, lluminós, fred, dels que ve de gust passejar prop del mar... Aquesta nit serà molt freda. Freda després d'un dia bonic i lluminós.

Sempre he volgut volar...

L'alegria i l'amor són dos ales per a les grans accions 

W.J. von Goethe

En un dia així

És fa difícil concentrar-se.

Música relaxant per la nit de diumenge 11

Què són les il·lusions?

Les il·lusions ens mantenen surant en el mar de la vida

I la llum...la llum ho és tot!

Amb aquesta frase, Tom the Builder, vol convèncer al prior de Kingsbridge, per a que es reconstrueixi l'església i sigui una catedral, amb grans finestralls (per suposat, parlo de The Pillars of the Earth o els Pilars de la Terra). No obstant, apart de les innovacions arquitectòniques que hi va haver en el gòtic i que van permetre la construcció de finestres amb vitralls, la llum era de gran importància en les esglésies en l'Edat Mitjana, doncs representava el símbol de la llum divina de Déu. En aquella època, la llum era considerada el més noble dels fenòmens naturals. Deixant de banda tota la simbologia i la seva importància, plasmada en les diferentes manifestacions artístiques, no podríem viure sense ella. Prova d'això, és comprovar com afecten les estacions amb menys hores de llum, en l'estat d'ànim de la gent, el que nomenen Seasonal Affective Disorder, així com els elevats índex de depresió i suïcidi ( si bé, hi ha altres causes) en els països nòrdics en els que hi ha mesos amb poques hores de llum al dia. Inclús, venen unes llums que imiten la llum solar, com a 'lighttherapy'. De fet, és curiòs veure que si s'escriu a Google 'light lamp' les terminacions són 'for depression' 'for sad'. El que a mi em sembla trist, és que es tinguin que inventar aquests aparells...que l'estat d'ànim es vegi tant condicionat.

Tampoc s'han d'oblidar els cicles circadians, regulats per la llum i els problemes que pateixen les persones que han de treballar en torns de nit. I la fotosíntesi! què farien les plantes sense la llum?

Doncs bé, una alegria per als que vivim en aquestes latituds és que els dies s'allarguen!! I no només això, sinó que hi ha dies molt bonics, amb molta llum. Ho heu notat? En aquesta pàgina, timeanddate.com, que ja vaig deixar en el seu moment, ho podeu comprovar. Personalment, la llum del sol m'influeix i molt. Potser perquè he tingut la sort de viure en cases orinetades al sud, amb molta llum, grans espais, el solet entrant pel balcó i despertant-me directament en el llit (tot un luxe!), m'he acostumat i aprecio, encara més, la llum del sol. (Deu ser per això, que els dies grisos em vesteixo de vermell...) No podria, o em costaria molt, viure en una casa en la qual no hi arribès la llum natural, que fos tot interior. No fa falta que tingui unes vistes fantàstiques. Que tingui uns grans finestralls que il•luminin l'estança, em conformo.

Ara que ja acabat la 'temporada nadalenca' (per posar-li un nom) una de les explicacions que es donen per a aquest malbaratament de llums per tot arreu, és que, no només serveix per a atreure l'atenció i vendre més, sinó també per a aixecar l'ànim de la gent en els dies curts i foscos de l'hivern. Evidentment, hi ha altres explicacions més divines, en quant a la decoració amb espelmes durant el Nadal.

El 'seny' és verd i la 'rauxa' vermella?

Potser...sigui com sigui, després d'haver estat experimentant amb plantilles i colors, de moment (i dic de moment perquè sóc conscient que canvïo molt sovint la plantilla dels meus blogs) deixaré el meu blog en castellà, verd i el blog en català, vermell. S'admeten suggeriments!

Nit de Reis (o un cavall d'escacs en el tortell )

Aquest any, hi ha hagut tres fets diferents en relació al dia de Reis. El dimarts vaig anar al cinema amb la meva neboda i quan vaig preguntar-li si s'havia portat bé aquest any, em vaig adonar...és clar! si no li ha donat temps de fer malifetes, si només han passat 4 dies... Per altra part, aquest any, hem trencat la tradició i hem celebrat la nit de Reis i així, a les 12 i 1 minut de la nit, i per tant ja del dia 6, vam obrir els regals. Avui, com mana la tradició, hem menjat el  tortell de Reis. I quina ha estat la meva sorpresa quan, havent sortit ja la faba i la figureta del rei, he trobat ...un cavall d'escacs! Mai ens havia sortit i ens pensavem que, trobariem la resta de peces...haguès estat divertit!

18-2120 Honeysuckle, el color de l'any 2011

I continuo parlant de colors... És curiós que cada any, tingui un color, segons el senyor Pantone...Podría dir-se de cada estació, de cada moment, de cada persona, de cada ambient..La influència , però, dels colors en els estats d'ànim, hi són per algun motiu. Aquest any 2011 que acabem d'estrenar, és, segons la casa Pantone,  l'any del Honeysuckle o lligabosc. Els motius? Doncs per ser un color vibrant, amb coratge, vital, estimulant...ideal per elevar el nostre espirit en aquests temps de crisi i allunyar la tristesa. Jo, el posaria com a color obligatori a l'hivern. Encara que per raons òbvies vestim famb colors foscos, estic farta del gris, el negre, el marró, el beige (que no m'afavoreix gens, doncs  m'escauen els colors brillants). Potser és per això que sempre hi ha tocs de vermell en el vestuari de l'hivern, enmig dels tons foscos, per a donar-nos un toc d'energia i alegría en els dies grisos i curts. Curiosament, unes setmanes abans de llegir la noticia, em vaig comprar, en un outlet, una jaqueta del mateix color! Així, jo que pensava que se'm veuria massa i resulta que per molt poc, aniré a la moda!

Un somriure il·lumina més que una bombeta

Hi ha una dita escocesa que diu "Un somriure no costa  res i il·lumina més que una bombeta". Poster, tenint en compte que els escocesos tenen aquesta fama, que jo no comparteixo, de 'garrepes', s'enten millor la frase. No obstant, no puc estar més d'acord. Un somriure és el millor que podem oferir en trobar-nos amb algú i el millor que ens poden oferir. S'ha escrit molt sobre el poder que pot arribar a tenir un somriure, per desmontar a l'enemic, per apaivagar el ànims, per seduir, com a complicitat amb algú...No obstant, les persones que acostumen a somriure sovint, es veuen com més agradables i càlides. Tot i que ull! ha de ser un somriure  autèntic. I com saber si és autèntic? diuen els experts en llenguatge no verbal, que el somriure és així quan  s'activa el múscul cigomàtic, s'ensenyen les dents i va acompanyat d'un aclucament dels ulls, aquella expressió com si els ulls també estiguin 'somrient'. Feu  la prova.

Doncs bé, ahir a la tarda, anant per Gran de Gràcia, vaig veure un cua interminable que es forma cada any per aquestes dates, en el creuament amb Travessera, on hi ha una carpa, per a que petits i grans, donin la seva carta al Rei Mag (o al seu ajudant, per a no confundir més als petits). Vaig veure que cada any tenen al mateix senyor que fa de 'Rei Melcior'. I també ,com cada any ,algun nen espantat davant la seva presència (que més aviat, és una absència, doncs no sembla molt content del paper que l'ha tocat). L'any passat,el meu nebot, amb tota la il·lusió que pot tenir un nen de 4 anys, va portar la seva carta i unes galetes al rei. Quan va ser el seu torn, desprès d'haver aguantat estoicament la cua amb una fina pluja, li va oferir les galetes. I quina va ser la seva desil·lusió, amb plors inclosos, quan va veure que aquest no només no les volia, sinó que no li va fer ni un trist somriure. Des d'aqui, m'agradaria donar un petit consell i que ningú es molesti. Que quan facin la 'selecció' del personal per a fer de Rei Mag o Papa Nöel, s'assegurin que la persona sàpiga, no només, aguantar assegut durant hores i hores, nens ploraners, i inclús, pesats. Que també sapigan somriure. És, segurament, amb el que es quedaran els nens quan es vagin a domir...

El meu color, segons Pantone