On ets ara que ja no necessites unes espatlles on descarregar la teva tristesa, la teva desesperança?.On ets ara que no omplo la teva buidor existencial, ara que ho fas amb insubstancials, fugaces i efímeres relacions?.
On ets ara que t’has adonat que per moltes indirectes, no signaré la llibertat que t’ha estat donada?.
On sou?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!