Sankt Nikolaus und Playmobil

Willpower

Passar el diumenge amb Händel

Des que he començat el treball nou, ja fa un mes, amb prou feines he tingut temps de parar-me a escriure amb calma, a estar tranquil·la amb mi mateixa i reflexionar sobre el que encara no funciona... Així que aprofitant que no em sento molt bé i em veig obligada a passar el diumenge al llit, vull posar-me al dia pel que a escriure es refereix. 

Amb Händel de fons, interpretat per Jordi Savall i Le Concert des Nations, m'obligo a escriure alguna cosa aquí i algun article per a la revista online. No obstant això, fa temps que no envio cap escrit i cada vegada que torno a escoltar sobre el tema em pregunto que per què seguir procrastinant. A vegades el dia a dia o un altre tipus de preocupacions, no ens deixen veure un horitzó que, per llunyà, no per això deixa de necessitar passos a curt termini.

Ja ha arribat el fred

Creació pròpia

En aquest fred diumenge de tardor en què ja es nota que han baixat les temperatures, em pregunto, fa fred? Doncs dependrà en quina part del món es visqui i la sensació de cadascun ... I per a mostra, aquestes quatre ciutats tan dispars l'una de l'altra.

Feina nova

Que t'escollin és sempre motiu d'alegria. Significa, o en part és així, que d'entre tots els candidats, reuneixes unes determinades característiques que encaixen amb el que estan buscant. No vol dir que les tinguis totes- això ja seria massa ideal- sinó que tens les essencials. Encara hi ha més, que el teu bagatge, tot i passar males temporades o tenir la sensació de no tenir sentit, al final adquireix un valor. De que res passa sense un sentit i de que fins i tot enmig de la situació menys edificant, en el fons, construeixes més del que exteriorment es podria veure, a priori.

Aquesta el·lecció, que es podria aplicar a diferents àrees de la vida, ha arribat recentment en l'àrea laboral, amb el que és un contracte temporal i que suposa un nou repte i, perquè no, una nova il·lusió. I per arrodonir-ho, és conseqüència de l'assoliment del que parlava en un post recentment.

S'apropen tempestes

Un dia especial

Per ser cap i cua 6102016....

Núvols de setembre

En quant arriba setembre i d'una manera molt subtil, va canviant la llum així com es dibuixen núvols que cap pintor podria copsar amb la intensitat amb la que ho fa la mirada

Assoliment

Les  moltes hores d'estudi dels darrers mesos abans de l'estiu, han donat els seus fruits. I no és el FIRST ni serà l'últim assoliment que aconsegueixo amb voluntat, esforç i tenacitat.

Envasar l'aire de muntanya

Vall de Núria

Ribes de Freser. Vista des de l'habitació

Fa poc he tornat de passar uns dies amb part de la familia, a Ribes de Freser. Només d'arribar, respirar l'aire pur i veure les muntanyes altes, llunyanes, les més properes, les vistes des de l'habitació del hotel i sentir la frescor de la nit, el descans estava assegurat. La petita població de camí cap a Núria, amb el pas a nivell del cremallera despertant-me cap a quarts de vuit, gaudeix d'un seguit de fonts d'aigua que fan honor a la mateixa, envasada. No obstant, aquí la teniem de franc i amb una frescura que feia de les passejades, parada obligada a les fonts. 

A la nit, els dos rius, el Freser i el Segadell, deixaven una remor de silenci en mig de la vila, on només el seu ritmic so, acompanyava la plàcida nit dels qui ténen la sort de dormir vora el riu.

Ribes de Freser. Font del Passeig.

L'arrivada a la Vall de Núria, amb el Balandrau, no era si no, la continuació d'un camí espectacular que, llavors vaig recordar, havia fet caminant fa uns anys, des de Queralbs, el poble de la Marta. Us ho recomano. Si bé Núria s'ha convertit en un parc temàtic, és un bon lloc des d'on sortir per fer altres muntanyes, com el Puigmal. Aquest el vam intentar fer, ja fa anys, amb una colla d'amics, tot i que la falta de temps ens va deixar a mig camí i vam desistir.

El telecabina, que remunta els esquiadors i els qui volen refugi a l'alberg, et porta a la conclusió de que algún dia, envasaran aquest aire pur dels Pirineus i faran pagar per una de les poques coses que encara no ténen preu.  

Monestir de Ripoll

La visita obligada al bressol de Catalunya, es va veure acompanyada per la descoberta de la necropòlis, dintre del Monestir i lo interessant de veure l'evolució de la manera de passar d'aquest món terrenal a un altre que continua essent un misteri.

Tal ha estat el meu descans i desconnexió de la jungla urbana i el soroll, que al dia següent d'arribar, donant un breu passeig, vaig acabar amb un cop de calor, baixada de tensió inclosa, tot un conjunt de mals, d'anyorança de la pau que em dóna sentir-me envoltada de muntanyes.
I l'espectacle meravellós, impagable, que és veure l'ombra dels núvols al cim d'aquelles.

Llum del vespre

Tornar a casa passejant per la Diagonal i veure una d'aquestes meravelles que la llum del vespre ens obsequia en els dies d'estiu. L'ombra projectada d'un dels edificis més singulars d'aquesta zona de Barcelona, la Casa Sayrach. Mostrant com la seva elegancia i sinuositat es rebela davant els edificis tristos i sense formes, sense sentit de l'estètica ni respectant el temps passat. Establint una aliança amb la font més poderosa, el Sol, per lluir inclús més bella, mostrada d'aquesta manera

Converses d'uns intel·lectuals

Aquest matí he estat una estona en la meva terrassa favorita a Rambla Catalunya. Podria haver anat a la biblioteca per tal de seguir estudiant anglès per l'examen que tindré d'aquí deu dies. No obstant això, preferia estar a l'aire lliure, encara que fos estudiant, així que he canviat els plans inicials. Quan he arribat, he vist una taula en un tranquil raconet, que semblava esperar-me, i m'he assegut disposada a repassar. M'he fixat que a la taula del costat hi havia tres homes, en els seus 70, que tenien una animada conversa. A mida que passava el temps i donada la proximitat de la seva taula, no he pogut evitar anar deixant els phrasal verbs i centrar la meva atenció en el que deien. Però quines converses més interessants! Aquests tres homes eren d'una intel·lectualitat tal, que per moments he volgut incloure'm, ni que fos per plantejar qüestions i continuar amb aquest o aquell tema.  Per un moment, m'han recordat les reunions que tenia el meu pare al saló de casa, amb amics de tota mena, conversant sobre religió, politica, art i amb els que s'emblava, anaven a arreglar el món. 

Dissimulant, he continuat més pendent del que deien que dels exercicis. Sé que no està bé fer quelcom així, si bé tampoc no escriuré res rellevant aquí. De totes maneres, si consideressin que parlaven d'algun secret d'Estat, no haguessin escollit una terrassa com aquella. 

Tots tres han estat o encara són, importants intel·lectuals d'aquest país. Un d'ells està preparant un article, així com estudiant un tema de caire internacional, en profunditat, animat i amb les aportacions dels seus dos amics. Anaven repassant, encadenant un tema rere l'altre, qüestions des del més global fins a arrivar a la seva localitat d'estiu, plena de 'manadas de gente', sense ser ells conscients, que les seves aportacions han estat de gran vàlua per la noia que tenien asseguda al seu costat i que semblava tan concentrada en el seu llibre...

Nuvolots a Vallcarca

Trobar plans d'estiu

Havent passat una nit d'insomni, sentint, que inclús podia ser real, com un quadre surrealista de Dalí, que del meu pit i cap brollava aigua, és l'hora de preguntar-se, no si pasaré una altra igual, que pinta que si, sinó, quins plans tinc aquest estiu.

 I només em queda dir, amb l'energia esgotada després d'haver passat tota la tarda acompanyant la meva neboda gran per buscar un vestit per a un cassament, que plans, plans com a tal no en tinc. Ni amb ningú ni enlloc. 

Així doncs, es poden resumir en dues paraules: Buscar plans. És així de senzill, el fet de no tenir plans (el meu somiat viatge a Capri, els Fiords Noruegs o Der Schwarzbald hauràn d'esperar) fa que me'ls hagi de buscar. Així ja tinc alguns en ment, algunes activitats de Museus, llegir un parell de llibres ('L'avi Ninus' de Xavier Baladia i 'La vida no es tan grave' de Beaulieu Baptiste), començar a estudiar hebreu o continuar amb alemany,  per plaer, fer algun tram del camí de ronda, trobar plans per tenir plans l'estiu vinent,...

50 Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell

Encara esteu a temps d'arribar a Calella i trobar, això si que ja us costarà una mica més, un bon lloc des d'on poder veure i escoltar la tradicional cantada d'havaneres de Calella. Aquest any, a més, es celebra el 50 aniversari. Només de veure les fotografies, ja m'arriba el so de la guitarra, les veus de melodies d'amor, de mar, la olor del Mediterrani, les camises de lli blanques, les barquetes, l'estiu,...

Junt amb Beethoven, Mozart, Bach, Tchaikovsky,  cançons tradicionals alemanyes i catalanes, junt amb alguna modernitat, con Julito, Demis Roussos, es pot dir que les havaneres també forman part de la banda sonora de la meva infantesa.

I per fer un tastet, aquest passat dijous vaig anar amb una amiga al Palau Robert, on ens van deleitar amb un bon repertori.

L'OBC a la platja, comença l'estiu!

Hi ha avui, la confluència de tres esdeveniments, el començament de l'estiu, el dia Europeu de la Música i el començament de les vacançes escolars (o l'acabament del col·legi, segons es miri). Tots tres motius d'alegria i de celebració. I per celebrar el dia de la música, l'OBC ens obsequiarà amb peces de Beethoven, Medelssohn, entre d'altres, a la platja de la Barceloneta, a ales 20:30. Mar Mediterrani, bona música i una temperatura ideal.

On altres veuen, jo sento

On altres només veuen pluja,
jo veig uns brillants que emergeixen d'un exòtic estanc.

On altres només veuen fulles,
jo veig grans palmeres que donen ombra en el desert.

On altres només veuen arrels,
jo veig rutes cap a paratges desconeguts.

On altres només veuen columnes,
jo veig al guia que assenyala el paradís.

On altres només veuen, 
jo sento.

Música relaxant per la nit de diumenge 19

Els dies passen

Un altre dia que ha passat. Un altre.

Una imatge de tendresa 8

Asseguts tots dos en una cadira de rodes, protegits del primaveral temps, sota l'ombra dels arbres. La lentitud dels seus moviments em sembla tan tendra com les mirades, no sense certa dificultat, que es fan l'un a l'altre. Les seves mans, que han acariciat la vida fins als seus gairebé 90, aguanten les cartes amb les que passen la tarda. És meravellós veure com el pas del temps no els ha tret la il·lusió de gaudir de les petites coses, així com albirar en ells que la vida, realment, va d'això.