Moments de felicitat 4

Crec que en alguna ocasió ja he escrit que, si hi ha una cosa que em reporti felicitat, és veure persones sent felices i estant alegres, encara que sigui per moments. I d'entre aquestes, els que més, els nens. Si mai heu observat a nens jugant, sigui en l'espai que sigui o a lo que sigui, us adonareu de quant podem aprendre d'ells. Crec que la infància és, o un espera que així sigui, l'etapa més feliç de les nostres vides. I encara si aquesta no ho hagués estat, sempre hi haurà hagut moments de joc i diversió amb altres nens. D'aquests moments de descobrir el món, riure i compartir-lo. 

 A tot això, insistir que la 'felicitat' no pot ser un estat fix, immutable, sinó que són instants, moments, situacions o etapes, de vegades, tan necessàriament efímeres, com ho poden ser els moments de tristesa. I que si no experimentàrem d'unes, no podríem apreciar/aprendre de les altres. I és que la felicitat, al cap i a la fi, és un camí personal, en el qual no hi ha fórmules i no importa qui tinguis al teu costat, ningú té la responsabilitat de fer-te feliç. Si bé és cert que tenir-la perquè t'acompanyi en el procés, sempre ajuda (i molt).

 Doncs bé, ahir passejava per la Diagonal prop de Francesc Macià, quan vaig veure aparèixer, com si d'un esbart d'ocells es tractés, tot un grup de nens i nenes, d'entre 10 i 12 anys, llançant-se a explorar els límits del carril bici , amb els seus patinets i patins. Les seves cares de felicitat, els seus braços estesos en un graciós equilibri, enmig de la llibertat aconseguida i l'alegria que transmetien, junt amb la seva inconscient velocitat, mostraven totes aquestes coses que perdem quan ens fem adults i que tan bé ens anaven per pensar que tot era possible.

Equilibri entre la necessitat i el desig

Ja fa uns anys, escrivia sobre l'equilibri que constantment he anat buscant, entre l'emoció i la raó. Sé que és un trajecte vital en el que hauré d'anar caminant constament, que és una necessitat, com respirar, menjar o dormir. Ja forma part de les (meves) necessitats bàsiques, d'allò imprescindible. Tot i que aquesta 'necessitat' en ocasions es pot veure imbrincada en altres qüestions, com el desig. I posar-ho en una balança intelectual, no sempre serveix... Només serveix, podria dir, momentàniament. És un esforç constant, i darrerament, dolorós inclús, per a que la balança no deixi de moure's.

Per sort, sempre puc apaivagar aquesta angoixa deleitant-me amb el nou disc de Blaumut...precisament es diu 'Equilibri'. Que oportú, per altra part,...

Blaumut - Vint-i-un botons

Avis importat! Aquesta nova cançó de Blaumut s'ha d'escoltar mentre s'observa  detalladament, l'obra de Jack Vettriano 'The singing butler'.

I per cert, que feia temps que no m'emocionava tant escoltant una cançó. I quan m'emociono, ho faig profundament. La seva melodia, les paraules i el ritme suau del so del violí, fan d'aquesta cançó una invitació a creure en la bellesa de la vida.

Una imatge de tendresa 9

Un matí, cap a les 8'15 camí cap a la feina, en un semàfor de Lesseps, un pare jove portava dues nenes a l'escola, que vaig deduir, eren les seves filles. Una, d'uns cinc anys, de la mà, mentre l'altra, d'uns dos anys, la portava a collibè. Mentre esperàvem que el semàfor es posés verd, els vaig mirar, de reull. I després de dubtar uns segons, no vaig poder evitar treure un mocador de paper i donar-li, mentre li deia amb el meu millor somriure, 'Es que li està caient un moquet i no m'agradaria que et caiguès al cap...', detall que va agrair infinitament.

Problemes del primer món

Que se'm poguin trencar les mitges amb la cadira mig estellada, mentre treballo amb el portàtil en el meu cafè favorit.

Bon Sant Jordi 2017!

Que en les roses que rebeu romandri per sempre la mirada i el somriure del qui la regal·la
Que entre les fulles del llibre trobeu la llum que obri les portes a un món tan apassionant com misteriós

10 anys de Blog!

Evolució

Un dia com avui se'm fan emocionalment rares certes coses... Des de fa mesos que no em passo per aquí... De tant en tant i per donar mostres que segueixo viva, interessada en l'escriptura i volent celebrar, en pocs dies, els meus 10 anys de bloc. 

Que no escrigui tant com abans no obeeix a falta d'interès. De fet, ara podria donar el millor de mi mateixa, literàriament parlant. No obstant això, no sempre m'acompanya l'ànim i en els últims mesos, el temps, ja que he estat treballant en un dels millors treballs que es pot tenir, en una escola com a auxiliar de conversa en anglès. Sobre això faré un breu resum de tan intensa experiència. De vegades, un petit moment d'inspiració pot fer evolucionar la nostra vida.

La Passió segons Sant Mateu - J. S. Bach

Hausaufgaben

Una imatge de diumenge, ventós, fent els Hausaufgaben en una cafeteria.

Matinar val la pena

He tingut èpoques en què m'he hagut d'aixecar per anar a la feina molt, però que molt aviat, posem 5... Malgrat lo pesat que em supossava, no només haver de anar-me'n a dormir molt aviat, si no també sortir al balcó i veure que els carrers estaven 'per posar', la part positiva era apreciar el despertar del dia. Actualment ho faig a les 7, una hora més que raonable ja que moltes persones s'aixequen molt abans. Atès que el meu treball està en una molt bona zona des de la qual contemplar part de Barcelona, ​​he anat observant que cada dia que passa, des de l'octubre que és quan vaig començar, els matisos de la llum de la sortida del sol han anat canviant subtilment. Igualment, quan surto de la feina em dic 'Cada dia hi ha més llum al sortir!'

Abans d'entrar, m'aturo uns segons a contemplar com el sol ja fa una estona que ha sortit, creant un constrat de colors entre els edificis, llunyans, del mar, l'Hotel Vela, les Torres Mapfre, la Barceloneta. És un espectacle tan fascinant, que ja només per això val la pena sortir del llit calentona, faci un fred hivernal, plogui a bots i barrals o el vent amenaci amb tombar un arbre sobre mi.

El refugi en la bellesa

Aquest matí, malgrat el dia gris i mig plujós amb el que ens hem llevat, m'he dit que d'avui no passava que no anés a veure la exposició 'Un Thyssen nunca visto' a Caixa Forum.  Feia temps que la volia veure i donat que a vegades per esperar a anar acompanyada, m'he acabat perdent exposicions, he decidit anar pel meu compte. No obstant, sempre dic que és millor compartir aquest tipus d'activitats culturals, com tot a la vida.

Al final de l'exposició trobes una petita pantalla on pots omplir una enquesta. Donat que volia fer una petita observació sobre l'exposició, l'he omplert. Una de les preguntes era què esperaves trobar en l'exposició, essent la primera resposta 'Bellesa'. Per supossat he donat a questa opció. No hi ha altra cosa que busqui en una exposició d'aquest tipus que la bellesa. I afegeriría que en l'art en general, especialment en la pintura, l'escultura, la música. Si no hi ha una educació per saber apreciar i gaudir de la bellesa de les coses que ens envolten, què ens quedarà? A la vida ja trobem situacions mancades de bellesa i només ens queda el consol i el refugi dels embats i angoixes vitals en aquesta.

 

Què no fariem per a ells!

Aquesta setmana he estat fent de 'patge reial' i com tinc tants nebots, germans i per a cada un, em penso molt bé el que vull regalar, he estat molt ocupada. També és veritat que per la meva feina, enguany tinc més vacances, així que tot ha ajudat. He de dir que en la meva família continuem la tradició dels Reis Mags i que per Nadal només ens fem un petit detall. 

 Botigues de joguines, de vegades anant d'una a una altra cosa gimcana, llibreries, botigues d'objectes per a la llar,... No només regalar és un plaer, també pensar en el que li va a fer més il·lusió a cada un. Heus aquí, sent que encara no he tingut fills, ho he viscut com a tieta, un fet que es repeteix cada any, com es desviuen els pares / avis / oncles / germans per trobar 'aquell' joguina o un altre regal que han demanat els nens. Com a observadora que sóc, he prestat atenció a alguns diàlegs que he sentit, alguns m'han arrencat un somriure, altres m'han entendrit, divertit. I és que, què no faríem per acontentar-los? Per donar-los allò que tant desitjan? Allò que fins i tot han esperat tot un any? I és que no hi ha res més bonic i que ompli més a veure les seve

s cares d'emoció en obrir els regals el matí de Reis.

Bon Any Nou 2017!

Hi ha millor manera de començar l'any nou que amb un 'art preciós'? I que aquest sigui la música? clàssica, per supossat Doncs això és el que pensa la meva sensible neboda de 8 anys. A la meva familia és tradició començar l'any amb el meravellós concert d'any nou desde Viena. Ciutat que vaig visitar fa uns anys, precissament abans de Nadal i que vaig trobar elegant i senyorial, plena d'art, de música i d'indrets bonics i encantadors on deleitar-se la vista.

I una altre bon costum que tinc és felicitar tant el Nadal com l'any nou amb un missatge personalitzat per a cada un dels meus amics i familiars. Així que, Bon Any Nou 2017 i que estigui ple d'amor, moments de felicitat i d'Art.