La parella no és per fer-te feliç. Aquesta frase tan curta, tan breu, tan sencilla, comporta una gran veritat. Esperar que l’altre ens doni la felicitat, crec que és un error ja que aquesta ha de venir d’un treball propi i personal. I és més, posar en l’altre aquest ‘pes’ és massa responsabilitat. Això no treu aquest anhel de que busquem l’altre, el seu carinyo, el sentiment de pertinença, la intimitat, la construcción d’un projecte comú, el sexe amb amor. Inclús la confrontació, tan necessària per crèixer com a éssers i donar la nostra millor versió. I que un pugui sentir-se feliç (inclús molt feliç) compartint la vida en parella. Jo afegiria que si bé la parella no ens dóna la felicitat, no compartir la vida amb algú significatiu per nosaltres, pot donar certa infelicitat. Al cap i a la fi, tots volem una vida més pena en trobar un company de camí.
Us deixo l’enllaç del darrer programa de l’Ofici de Viure, on els psicòlegs Joan Garriga i Marta Centelles, parlen d’aquest tema d’una manera molt entendora.
