Reinterpretant Villa Le Lac

1. La idea. Una caseta de jardí pels 'clicks' per a que juguin les meves nebodes

2. La inspiració. El jardí de Villa Le Lac, Vevey, Suïssa. Obra de l'arquitecte Le Corbusier

Villa Le Lac, Vevey, Suïssa. Le Corbusier

3. El procès creatiu. Què millor que elements de la Naturalesa? rametes, fulles, pedres (i una capsa de sabates per l'estructura)

Procès creatiu

 4. El resultat. Un acollidor jardí en el que gaudir de l'aire lliure i la naturalesa amb la familia

Buy nothing day 2014

Si ahir va ser, que es fa extens aquest cap de setmana,  el 'Black Friday' ple de descomptes per incitar a comprar, avui tot el contrari, és el 'Buy Nothing Day' o 'Dia sense compres'. Una iniciativa que va començar l'any 1992 a Canadà per part de Ted Dave encaminada a concienciar la gent de les conseqüències dels excesos de la societat de consum. Ni que sigui un dia no comprem res. La resta dels 364 es pot continuar somiant que quan més coses materials tinguem, més feliços serem.

 

What is a hug?

             Highly
       (h)Uman
            Gesture

Seré al teu costat quan caiguis

Anava a titular aquest post 'Una imatge de tendresa', seguint la sèrie. No obstant això, pensant en el que anava a escriure, crec que el titular que millor pot descriure aquesta escena és el que he posat. L'escena és en una cafeteria del carrer Muntaner amb Passeig Bonanova, prenent un cafè abans d'anar a la biblioteca de Sant Gervasi. Hi ha un parella d'avis esmorzant i arriba una amiga de tots dos. Es posen a parlar dels seus malestars, d'una manera com ho faria qualsevol persona gran que assumeix la natural evolució del pas del temps. La dona li explica a la seva amiga, que quan el seu marit cau a terra, ella, sent tan gran com ell, no pot ajudar-lo a aixecar-se. Ell assenteix, es riu, s'ho prenen tots dos a broma i matisa, que l'únic que pot fer és seure al seu costat, fer-li companyia. La seva amiga, segueix el mateix to i els descriu la situació, com si la veiés, dient-los, 'Com si estiguéssiu de pícnic, no? Allà, ell estirat a terra i la teva dona asseguda al teu costat, contemplant el paisatge'.
Somric, imaginant l'escena, que si bé podria ser dramàtica (fins que vingui algú a ajudar-lo) ells ho viuen amb tendresa i sentit de l'humor.

Potser podrien simbolitzar aquests amors per a tota la vida, en el bó i en el dolent. El que és segur, és que volien estar l'un al costat de l'altre, quan un dels dos caigués.

Building The Golden Gate Bridge

Si hi ha una obra d'enginyeria en el món que uneix la utilitat amb la bellesa, aquesta és el Golden Gate Bridge, a la Bahia de San Francisco, que l'any 2012 va complir 75 anys. Així que buscant com va ser la seva construcció, he trobat aquest interessant vídeo. Personalment, em fascina el color, la sensació que dóna de lleugeresa i lo bé integrat que queda en el paisatge. I si sentiu curiositat per qüestions tècniques, històriques, de disseny, (lamentablement, cal parlar de suïcidis també) etc, 

en la seva pàgina oficial, Golden Gate Bridge trobareu totes les respostes.

Gaudeamus igitur...

Sempre havia volgut posar-li el meu birret al seriós 'David' de Miguel Angel... i per fi ho he aconseguit! Com tantes altres coses a la meva vida.

Masriera, més que una joia

Joieria Bagués-Masriera, Passeig de Gràcia, Barcelona

Hi pot haver una joia millor que una obra d'art? Si, que aquesta es converteixi en joia.

Practicar, practicar i practicar

Practicar, practicar i practicar. Aquesta és la clau. Li repeteixo a la meva neboda cada vegada que es fa el ronsa davant els deures d'anglès. Que se'n adoni com cada setmana, va millorant de mica de mica, gràcies al l'esforç que fa, a no defallir en l'intent i a la pràctica constant que fa fins que li surt. Aquesta és la clau!

 

Quan comença el Nadal?

Encara no he menjat el preceptiu cucurutxo de castanyes i / o moniatos, ni tan sols un panellet, que ja em trobo els dolços típics de Nadal a les botigues. Per no parlar dels adornaments, llumetes, espelmes daurades, vermelles, petits avets, follets ajudants de Pare Noel i altres articles per a dir-li a la resta del món que vivim el Nadal tal i com la societat marca / ho entén / les grans corporacions ens manen . Que els fem cas, ja és una altre història. Encara que, ai el poder de la novetat! està demostrat que avançar aquest tipus d'articles, fa que s'adquireixin abans. O és que potser ens hem cregut que ho fan per recordar-nos de 'ser bons' perquè ens dónin més regals? Per cert, tot i que encara no estan enceses- a Barcelona es farà el proper divendres 21- les llums ja estan posades en els carrers. Les de Passeig de Gràcia, inspirades en l'arquitectura de Gaudí. 

I si, per molt que digui, m'encanta tot el que sigui font de llum i els llums de Nadal no són una excepció.

L'autocompassió

A vegades, és molt millor estimar-se des del punt de vista de l'autocompassió que no pas des d'una elevada autoestima, en el sentit més negatiu que aquesta pot supossar (creure's millor que els altres, narcissisme, ensimismament, etc). Segons la investigadora Kristin Neff del grup de recerca Greater Good Science Center el fet d'autocriticar-se no només no ens fa millor ni dóna cap resultat beneficiós. Ans al contrari, aquesta sensació de ser insuficient, aquesta inseguretat i frustració es pot treure fora de la manera menys adequada, fent que ho paguin els que tenim més a prop. Ella propossa, en aquest video 'The three componets of Self-compassion' l'autocompassió i els tres elements que la composen: Ser amable amb un mateix, essent suau i comprensiu en comptes de jutjar-nos de manera dura i devastadora. El reconeixement de la nostra humanitat en comú, sentim-nos connectats amb els altres en l'experiència de la vida, en comptes de sentir-nos aïllats i alienats perl nostre patiment. I per últim, el mindfulness, amb una consciència de l'autoconeixement equilibrada, en comptes d'ignorar el nostre dolor o exagerar-lo. 

Així, a diferència de l'autoestima exagerada, els bons sentiments de l'autocompassió no depenen de ser o sentir-se especial a la mitjana, la comparació sense fin o en l'acompliment de metes ideals. Prové de cuidar de nosaltres mateixos, reconeixent que som magnífics no importa lo fràgil i imperfectes que siguem.