El final d'agost

S'acaba agost, un agost que en ocasions se m'ha fet infinit i en ocasions, ha passat volant (quan he gaudit els moments). Però si l'haig de resumir, ha estat el més raro que he viscut en molt de temps, que jo recordi. 

On centres la teva atenció?

On posis la teva atenció, aniran les teves emocions i la teva energia. On posis la teva atenció, es farà sempre més real per tu.

És una combinació de tot

No és el que et passa, és la interpretació del que et passa. Jo encara diria més, és la combinació de tot el que et passa, i la interpretació que fas. Ai! la teoria, què fàcil dir-ho!

La tecnología desenfadada

Si hi ha un blog que us recomano, aquest és l' 'Antiguru' de el Pais, en el que es parla de les noves tecnologies amb un toc desenfadat i de temes, en el que segur que us sentiu identificats. No us perdeu el 'Todos contra la manía de enseñar las piernas en Instagram', divertidíssim!

So de la pluja per relaxar-se

Frases per reflexionar 30

Confía en el temps, que acostuma a donar dolces sortides a amargues dificultats

Miguel de Cervantes (1547-1616) 

Cap de setmana de relax i natura

 

Bucòliques imatges del que ha estat un relaxant cap de setmana, en la masia que ha llogat una amiga amb la seva familia, a la plana de Vic.

Walking by Henry David Thoreau

Amor: Voluntat, esforç i sort

Com s'ho fa aquesta gent? per tenir ja una parella, una família...? Això em preguntava una amiga, quan sortejàvem parelles, i famílies, per les Rambles. Hores abans, hem estat prenent un cafè i posant-nos al dia després d'algun temps sense haver-nos vist. Ella, es mou entre donar-li una segona oportunitat al que fa poc era la seva parella, amb el qual es veu creant una família i d'altra banda, al que té per allà i que representa tot el contrari. El seny i la rauxa. Tenir mimitos (sic) i un futur o tenir només moments de passió salvatge (sic). Ara ha de triar. Jo, en temes sentimentals, he acabat tan ràpid com el pas d'una estrella fugaç, però sense la seva bellesa.

Jo no sé si hi ha alguna formula màgica per aconseguir construir una parella, una família. El que sí que crec és que és una barreja entre voluntat, esforç i sort. Voluntat, ja que sense ella, sense la intenció de realment voler tenir un projecte en comú amb una altra persona, és difícil. Esforç, per suportar els alts i baixos de la vida i els de la pròpia relació. I una bona dosi de sort. Sort de trobar la persona adequada en el moment adequat, sort de connectar i sort d'haver-se conegut.

El nostre cervell, el que és real i imaginat

El cervell és aquesta fantàstica màquina, que només ocupa un 2% del nostre cos i que gasta el 25% d'energia, capaç de regular des de les nostres funcions vitals més bàsiques, fins als processos més complexos de la nostra personalitat i existència. No distingeix el que és real i el que estem imaginant, el que estem creant amb els nostres pensaments. Així, quan vivim una situació que ens sembla angoixant, estressant, tenim dues opcions: o dir-nos que hi ha solució o dir-nos que no hi ha res a fer i, en conseqüència, no fer res per canviar-Ho. De fet, prenguem una o altra via, ambdues són vàlides, ja que estaran d'acord al discurs intern que hem tingut. S'ha demostrat, a través de les RMf  (ressonància magnètica funcional), que el tipus de pensament derrotista, bloqueja el cervell i no deixa pensar en la millor solució. Una altra qüestió molt important és que es pot constatar que tal com pensem ens sentim i viceversa.Tot depèn de la interpretació que li donem al que ens passa (jo aquí afegiria la importància de considerar que això no és tan simple i que cal tenir en compte factors com l'edat i si es tenen els suficients recursos psicològics per dur a terme aquesta interpretació). És en aquesta, que el cervell ho veu com si fos real, encara que ni tan sols hagi passat i és per això, que sempre és més desitjable pensar en solucions possibles i positives, que en allò catastròfic.

Però...qui és Teresa Rampell?

És Teresa Rampell, potser, la Ben Plantada (amb permís d'Eugeni D'Ors) del segle XXI?
Qui és aquesta dona que pel que sembla, porta de cap a més d'un?

The MoMath, el Museu de les Matemàtiques

Un interessant museu pels amants, i pels que encara penseu que són avorrides, de les matemàtiques, el MoMath de Nova York, fundat per Glen Whitney, un friki d'aquesta matèria.

Humor per començar la setmana

Banyar-se al Mediterrani

Em desperto d'hora aquest matí i em mentalitzo de que és diumenge, que demà no només és dilluns, si no que torno a la feina després de les meves breus vacances. Llavors, m'adono que no he fet gaire, més aviat no he fet el que més necessitava, que era sortir a la natura. Una excursió per la muntanya, un bany al mar Mediterrani (la Barceloneta, que tampoc no he trepitjat, no compta com a sortida a la natura). Sí, el contacte amb la tonificant aigua del nostre estimat mar, la vegetació que envolta la seva costa i la tranquil·litat que es respira contemplant-lo, m'han faltat per reposar d'uns mesos una mica agitats. Així que espero poder-ho fer el proper cap de setmana i treure'm la necessitat d'estar en contacte amb el mar, els arbres i les muntanyes, de respirar altres aires.

My way- Frank Sinatra

El Canal de la Mànega des de l'aire

Després de contemplar el meravellós paisatge dels Alps des de l'aire, en un viatge un desembre a Viena, en tornar de Londres, vaig poder veure el Canal de la Mànega (English Channel, o La Manche) des de l'avió.

Passar el ferragosto

A  casa de la meva germana, cuidant de les seves macotes, sola, empassant-me tota la programació de cinema, en blanc i negre. Les pelicules de la IIa Guerra mundial, un clàssic. Adonant-me de que ja estem a mitjans d'agost. Com si de la meva vida es tractés. Pensant en que seria millor compartir dies així d'agost, d'octubre, no importa el mes de l'any, en realitat. Dies interminables o lluminosos d'estiu, dies de joia de primavera. Dies avorrits i dies plens de plans. Dies per celebrar i dies per comfortar.
Vida compartida, al cap i a la fi.

On és Cala Vetusta?

Escolteu aquest tall del programa 'T''ho creguis o no' de RAC1, sobre la Cala Vetusta, una platja vintage i si ho podeu esbrinar, digue-me-ho. Vull anar!!

Perseidas

Aquest any no les he pogut veure, però recordo el primer cop que les vaig observar, al Montseny, i va ser un dels fenòmens de la Natura més bonic que hagi vist mai.

Vacances d'estiu

Casualitats de la vida, fent un encàrrec aquest matí per la Diagonal, en un restaurant em trobo aquest cartell, amb les mateixes vacances que tinc jo. Així que tinc uns dies, tot i que sense plans i amb els amics fora, quedant-me en el pis de Sant Gervasi, que descansaré, ni que sigui, de llevar-me d'hora i del pesat trajecte fins la feina.

Per cert, l'altre dia vaig llegir un estudi que s'ha fet sobre les vacances i que diu que es necessiten 10 dies d'aquestes, per a desconectar del tot de la feina. I que es recomanable canviar el lloc de residència, encara que sigui per pocs dies, per canviar l'entorn. 

El Big Ben vist per Instagram

Una foto que vaig fer al Big Ben modificada per Instagram

Passar el dissabte a Londres

Així, como qui va a passar el dia a la Costa Brava o de barbacoa a la masia d'unas amics, la meva neboda i jo anem avui a passar el dia a Londres. Li vaig prometre un viatge fa anys i ara és l'ocasió. La visita express, d'anada i tornada el mateix dia, promet ser tota una aventura! De moment, quadrar tota la ruta, aclarir-me amb els mil-i-un preus dels diferents mitjans de transport, ja ha estat una mica estressant aquesta setmana, més el que hem hagut de matinar! Ara, la il·lusió amb el que ho ha viscut la meva neboda, des que li vaig assegurar que hi aniriem, no té preu. I com diu l'anunci, per tota la resta....

Un Arc de Sant Martí d'agost

Un bonic Arc de Sant Martí després de la pluja d'ahir, que no va durar més que minuts, sembla sortir de l'edifici.

Frases per reflexionar 29

Si vas sol, aniràs més ràpid. Si vas acompanyat, arribaràs més llluny

(Frase de 'l'estat' de WhatsApp d'una coneguda)

Blackie Books

No sé si heu sentit a parlar de Blackie Books, una petita editorial independent, amb seu a Barcelona i fundada per Jan Martí (aquí podeu trobar una entrevista) dedicada a l'edició d'obres molt escollides i amb un format molt estudiat. De moment, la seva col·lecció és petita, ja que pensen molt conscienciosament, les obres que van a editar. Entre elles, la que recomano, per la temàtica i les bones crítiques, és 'Niños futbolistas' de Juan Pablo Meneses, sobre el transfons del mercat dels fitxatges futbolístics, des de nens, a Latinoamèrica i Espanya. No us perdeu tampoc els 'Cuadernos' en plan quaderns d'estiu per a adults, amb passatemps i exercicis, del Comité Blackie Books i Daniel López Valle y Cristóbal Fortúnez. Crec que seran un bon passatemp en els meus llargs trajectes fins a la feina.

El pesar, pesa

El pesar és enorme. Proporcional als anys que segueixo aquí. Als impediments. A lo que haig de sentir, encara. A lo que encara no gaudeixo.
I és bastant dolorós.
Inclús és un miracle que segueixi tan bé, després de tot.

Pensar, sentir

Eliminar toxines

Ja fa un mes que estic en el procés d'eliminar toxines. De moment, la cosa va bé i espero que segueixi així.

No hi ha cap dubte!

Encara que us pugui semblar una horterada, que segur, també són divertides aquestes samarretes. Com una parelleta alemanya que vaig veure al metro de Barcelona, duent-les tots dos. No hi ha havia cap dubte!

101 Idees per viure BCN a l'agost

Un agost com l'infinit

Agost, 1r d'agost. Un mes que, ja de ben petita esperava amb molta il·lusió. M'agradava per com sonava fonèticament, perquè era el temps de les infinites vacances amb infinites aventures. Perquè és un mes rodó, com ell mateix. Perquè és el mes que fa 8 i aquest nombre m'agrada. Amb les seves arrodonides i suaus formes. Que conviden a passejar-hi, a estar-s'hi. Perquè és com una abraçada tot ell, sensual i amorosit. Perquè m'evoca l'infinit. Agost.