divendres, 8 de febrer de 2013

Ordre-caos

El divendres passat vaig anar a la Filmoteca a veure 'El loco del pelo rojo' sobre la vida de Vincent Van Gogh, dirigida por Vincente Minelli. És un pintor que des de sempre m'ha fascinat (per motius familiars, segurament...) i a mida que he anat coneixent més sobre la seva vida, més m'he adonat de la importància, per molts artistes, del suport de persones significatives per a ells. La bonica relació que va tenir amb el seu germà Theo- les seves cartes en són testimoni- és una bona prova d'això.
Hi ha molts moments de la pel·lícula que en van fer reflexionar especialment; la sensibilitat de l'artista, la terrible soledat que pateix, els intents del seu germà per què estigués be,...Quan Paul Gauguin visita al seu amic en el seu refugi d'Arles, l'habitació del qual va decorar amb els seus famosos gira-sols, el primer que fa és posar ordre en la caòtica casa de la provença francesa. Això deixa una mica estorat a Van Gogh i el seu amic li diu que no pot viure així. Que ell (Gauguin, magníficament interpretat per Anthony Quinn) ja té prou caos intern i que per això necessita ordre exterior. Em vaig quedar amb aquesta idea, que de fet sempre m'ha obsessionat: ordre-caos, ordre extern-ordre intern? I no, no necessàriament. Tot i que pot donar una idea de com s'organitzen les idees, no vol dir que aquestes siguin ni millor ni que la persona estigui millor. Ni molt menys....He conegut persones obsessionades amb l'ordre, que no era si no una manera de poder controlar 'quelcom', de fet, l'única cosa controlable a les seves vides. I caos que donen molt de si... Tot amb mesura, per suposat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!