dijous, 31 de gener de 2013

Make my day

De vegades, li alegrem el dia a algú i ni ens adonem. Altres, ens hauríem de proposar fer-lo més sovint, especialment amb els que tenim a prop. Ja vaig escriure sobre alguna cosa semblant, sobre l'amabilitat i els seus efectes, fa ja temps. Ahir em va venir a la memòria, després d'estar amb una amiga tota la tarda.  
Vam dinar al jardí de la UB aprofitant la bona temperatura a Barcelona. Després, li vaig ficar una mica de pressa per pujar a la biblioteca i que corregís una carta de presentació, d'una amiga en comú. Fa temps que li demana que la miri, ja que la vol enviar a un centre educatiu en el qual està molt interessada en què la contractin. Com no està molt segura que el seu estil sigui l'adequat, ha anat confiant en els seus amics perquè l'ajudem a donar-li el toc final. Tot i que teníem pressa, es va posar a corregir el document, mentre jo li anava fent, també, algun comentari. Tot això, gràcies a l'amabilitat de la bibliotecària, ja que en no ser estudiants, no teníem accés al wifi amb els nostres portàtils. En explicar-li que era només baixar un document, corregir-lo i enviar-lo, va accedir a donar-nos la clau. Jo vaig insistir en tancar l'assumpte de la carta aquesta mateixa tarda, ja que com més temps passa, més nerviosa es posa en no saber si podrà treballar en alguna cosa que l'il·lusiona fa molt de temps. Va ser trepitjar Ronda Universitat i ja tenia un whatsapp de la nostra amiga agraint-nos haver corregit la carta. 
 Després ens vam anar a fer una neteja de cutis en un centre en el que després t'intenten vendre cremes i potingues diversos. En acabar la meva amiga va comprar un netejador facial. Segurament la noia que ens va fer la demostració, va quedar contenta del seu poder de persuasió (he de dir que amb mi cal treballar-s'ho més o ... fer-ho més original). En sortir, ens vam anar a prendre un cafè, amb la nostra pell fresca, il·luminada i més llisa que mai (noteu la ironia). Allà vam parlar del diví, de l'humà (i tan humà ...) i que ambdues experimentem, alguna vegada, aquests 'discursos interns' al que de vegades se'ls ha de dir 'STOP!' Si bé jo sóc molt més tancada amb les meves qüestions, tot i així, crec que alguna cosa vaig ajudar amb la conversa, ni que fos a sentir-se més acompanyada. 
En dirigir-nos cap els ferrocarrils li vaig fer aquesta observació: "Te'n adones que li hem alegrat el dia a dues persones? Si més no a una, segur ..." Un cop allà, ella va voler immortalitzar el nostre pas per les cremes 'miracle', per ensenyar-li a un amic amb el qual 'es deixa estimar' (lo de parella està per veure, però ... a qui no li agraden les moixaines? ). Van ser aquests moments, divertits pels nostres comentaris, per l'amabilitat del noi que teníem davant i que es va oferir a fer-nos una, que al baixar a Gràcia, em vaig dir que de vegades algú ens alegra el dia o l'alegrem el dia a algú. Que precisament avui que no tenia precisament el dia, tot això ... make my day!

2 comentaris:

Gràcies pel teu comentari!