Jean-Léon Gérôme

Si hi ha una manifestació artística que m'ha agradat sempre, aquesta és la pintura. Potser perquè mai ha estat lo meu, malgrat tenir molta imaginació, a l'hora de plasmar-ho no em surt a la manera convencional. Encara que....qui diu que hagi de ser convencional? Dibuixo, és clar que dibuixo i la meva especialitat són les miniatures. Llavors sí, llavors puc plasmar tot luxe de detalls. Encara que, de moment, lo meu segueixi sent l'escriptura, així que em segueixo deleitant amb els diferents estils pictòrics i diversos artistes, coneguts i encara per descubrir. 

Un d'ells és Jean-Léon Gérôme, un pintor i escultor francès , academicista, de princips del segle XIX, dels  més cèlebres del seu temps. Influenciat pels viatges que va realizar per Egipto i Turquia, el va portar a realitzar una gran quantitat d'obres orientalistes, entre altres de temàtica històrica, de la mitologia grega, etc, mentre a la resta d'Europa triumfava l'impressionisme, fet que li va suposar alguna critica (que va saber replicar, de manera subtil, arremetent contra els seus crítics, com en la seva obra The door of the El Hassanein Mosque in Cairo) . Al març de l'any passat, visitant el Museu Thyssen-Bornemisza, vaig tenir la sort de poder veure una exposició temporal, amb algunes de les seves obres. Hi va haver dos que em van cautivar especialment per la seva gran bellesa i el que em van transmetre: 'The Christian Martyrs' Last Prayer (que es troba a la Walters Art Gallery, Baltimore, EEUU) amb un lleó majestuós que no saps si al final s'anirà a comparèixer dels pobres cristians...I la meva favorita Pygmalion and Galatea (que es troba en el MET). D'aquesta obra n'hi ha dues versiones més, en el que poden apreciar-se en el fons, com si fos el propi estudi de l'artista, algunes de les escultures que també va fer. En aquest em va cautivar la sensualitat del moment en el qual, al ser besada Galatea, el seu cap i el seu tors, van adquirint un color 'humà'. ELs braçoss de l'artista envolten delicada  i apassionadament la figura, mentre avança per fer-li un petó amb el desig de que es converteixi en dona, l'obra d'art que acaba de crear...a qui no l'agradaria estar en els seus braços?

Pygmalion and Galatea

The Christian Martyrs' Last Prayer

Silent by the night - Keane

El solstici d'estiu

Heidiland in summer

Playing with fishes

Aquesta matinada hem entrat en el solstici d'estiu i per tant ja estem oficialment en aquesta època de vacances, de nits i dies interminables...Si és que es pot olorar i tot!

I com a reflexe del meu dualisme, dues imatges que evoquen aquests dies de descans i de relaxació....

L'últim cap de setmana de primavera

No es pot dir que en aquesta ciutat no es facin coses, concerts, conferències, exposicions, festes, etc., que ens facin sortir- ja que d'això es tracta, en part- de la rutina de la nostra vida. Ara que ja ha començat el bon temps i que l'estiu és a tocar, què millor que els concerts a l'aire lliure. Com el del divendres en el pati de la Casa Elizalde, amb uns simpàtics veïns, els 4t 1a, que van saber estar a l'alçada de les circumstàncies i de lo heterogeni del seu públic (primera fila plena de iaios de l'Eixample, una mica despistats). Per cert, que toquen el 27 a la Sala Heliogábal, per si esteu interessats. I si hi ha quelcom millor en tot el que siguin 'esdeveniments' son aquells que te'ls trobes quant menys t'ho esperes - com lo millor de la vida- el mercat ambulant 'Lost&Found' (el nom del qual m'evoca quelcom biblic, encara que no parlariem de lo mateix) del diumenge a la Barceloneta. Un ambient que es va anar animant a mesura que passaven les hores i que per la tarde va fer que els passadissos entre paradetes fossin intransitables. Bona música, menjar que entrava pels ulls i un ambient gafapastil i modernillo ( noteu  la 'intenció' dels adjetius).

Per tota la resta, el mar continuava en el mateix lloc, sense voler saber res de modes o maneres de viure...

 

 

 

La belleza de las cosas

La belleza de las cosas...
De aquellas que ya no disfruto
De aquellas que echo de menos 
De aquellas que me hacian sentir felicidad....

La anti-inspiració

Ja se sap que hi ha a qui l'agrada donar consells i el Wall Street Journal va fer una crida per a que els seus lectors escriguessin els millors que havien rebut al llarg de la seva vida. Encara que aquests, són només això, consells. I és veritat. El millor que hom pot fer a la vida és aprofitar els seus propis recursos, els recursos interns, sobretot en èpoques d'incertesa, com la que passem. Potser seria millor, com es diu en aquest article de El Pais, parlar d'anti-inspiracio, "per entendre que no ets, ni de lluny, l'únic ésser humà que es troba en un destret, ajuda saber de les desgràcias alienes". I que molts homes i dones d'èxit, també van tenir moments de desànim i inseguretat, com explica Oliver Burkman  en The Guardian (i aquí posso de la meva pròpia collita, com si no poguès ser compatible!! es més, ho ha de ser!).

Per què ho guardo?

Ja que el primer ha de ser el deure, em vaig dir que un cop acabat aquest, em dedicaria a reorganitzar les capses en les quals tinc guardades coses que he anat acumulant al llarg de la meva vida. Malgrat tenir-les per 'temes', és a dir, molt ben ordenades, era conscient de que havia de revisar algunes. Que havia de decidir entre continuar guardant o llençar, d'una vegada per totes, coses que hi havia en el seu interior. Segurament molts de vosaltres guardeu objectes que us porten records o simplement, els guardeu per si un cas mai els necessiteu en el futur. Tot això està molt bé encara que, moltes vegades, moltes d'aquestes coses no fan més que aferrar-nos a un passat que, ni tornarà per molt que les guardem, ni, en ocasions, ens ve de gust recordar. I si així fos, no hi ha millor record que el que ha quedat en la nostra memòria (apart de que res material ens endurem a l'altre mon). Aixi que em vaig passar la tarda del diumenge dient-me, Però...per què ho guardo?"

Sóc sibarita

En tot. Per a tot.Sí, i què!?

Ho he aconseguit!!

Malgrat les opinions d'uns i d'altres, del que he hagut d'escoltar i se m'ha dit, com en moltes altres coses de la meva vida, vaig decidir tirar endavant. I si bé és veritat que el mèrit és meu...no puc oblidar-me de qui ha estat al meu costat en aquest camí de la meva vida... Els que m'han donat suport fins al final, donant-me ànims de totes les maneres possibles, estant sempre ahí en els moments en els que l'abatiment m'ha temptat per abandonar. Entenent les meves circumstàncies, comprenent que les meves anaves i vingudes, no eren una qüestió intel·lectual.

Només puc dir-vos, gràcies per haver cregut en mí, tant com jo en mí mateixa!!

Per qué balla 'l'Ou com balla''?

Casa de l'Ardiaca

L'Ateneu Barcelonès

Museu Frederic Marès

Arxiu de la Corona d'Aragó

Si voleu saber-ho, aquí teniu l'explicació i si voleu veure l'Ou com Balla, teniu fins aquest cap de setmana, coincidint amb la festivitat del Corpus, a Barcelona, en els diferents edificis en els quals observar aquesta tradició tan curiosa. Personalment, us recomano anar a l'Ateneu, al carrer Canuda.

Festival de Cinema Jueu a Barcelona

Si esteu buscant algun event diferente per aquest mes de juny, aquesta setmana se celebra la 14a edició del Festival de Cinema Jueu, a Barcelona. Les pel·lícules i documentals, es projecten a l'Institut Français i a la Plaça Sant Felip Neri. Ahir el van inaugurar  amb 'l'Armée du crime', basada en fets reals, sobre un grup de resistència a París durant la IIa Guerra Mundial, liderat pel poeta armeni Missak Manouchian. Una pel·lícula que va fer sortir amb els ulls vermells, a més d'un, per la seva cruesa i per les darreres paraules en forma de carta del poeta a la seva esposa Mélinée. 

Es va diluint. Es va intensificant

Es va diluint, en cercles més o menys amplis, de dintre cap a enfora. Es va intensificant. Fent-lo més fort. 
O deixant un suau rastre.

Frases per reflexionar 20

Buscant el que és millor, fem mal bé el que ja està bé

William Shakespeare