No, no em refereixo a que aquest matí m'he adormit i en comptes de llevar-me a les 7.4 ho he fet 30' més tard (tot i així, he arribat puntual a la feina). Em refereixo més aviat, a que aquesta nit he représ les meves sessions de footing, desprès de mesos sense fer-ho degut, en part, a la fisura del meu dit petit del peu (la típica lesió d'estiu, que m'ha deixat el ditet mig amorf). Res com 'donar una volta' desde General Mitre, Via Augusta fins a Passeig Bonanova, 45' sense descans i trobant-nos, la meva companya de running i jo, als que també aprofiten aquell temps abans del sopar, per a generar endorfines, 'l'hormona de la felicitat' apart de sentir tots els beneficis que porta. (I acabar planxada tooota la nit, doncs d'aixòes tracta...)
A mi m'agrada més caminar que córrer, però es necessita més estona.
ResponEliminaSí, el que et treu una, t'ho dóna l'altra. Gràcies Helena.
ResponElimina