dissabte, 6 d’agost del 2011

8 somriures encisadors

El diumenge passat vaig rebre la visita de 8 somriures encisadors i 16 mirades atentes a tot el que el que hi ha en aquest món. Petons, abraçades que no s'acaben mai i mil i una anècdotes pròpies de personetes des de l'any i mig fins els setze. Com cada finals de juliol, ens reunim tots per acomiadar-los abans de que marxin de vacances, campaments, viatges,etc i de pas, celebrar l'aniversari d'una d'elles i del seu tiet. A mida que es van fent grans, més m'agrada veure com de diferents poden ser els germans entre si i les simpaties entre els cosins. Com juguen, es barallen, aprenen junts, tenen gelos, es diverteixen, es defensen i tenen cura els uns dels altres i acabo donant gràcies per estimar i tenir l'estimació d'ells. Malgrat que ja vaig dir en el seu moment que no m'agrada, ni crec que sigui bó, i menys en aquestes edats, etiquetar, vaig veient molt definides les seves inquietuds, especialment les dels més grans: la que ja des de petita ha tingut molta traça dibuixant i té una imaginació desbordant-i tot i que també l'agrada llegir i escriure i ara que ja llegeix molt, em sap descriure els diferents caràcters de cadascuna de les 'donetes' de Louise M. Alcott- té molt clar que ella serà pintora (i certament, la veig artista); el que, entre d'latres coses, sent predilecció pels escacs- mestre meu als 10 anys i que espera veure els resultats del meu autoaprenentatge desprès de l'estiu- tan despistat com capaç de fer-te el cub rubik en segons.
I una cosa que m'encanta fer, i que com ja coneixen a la seva tieta- rebatejada per cadascún d'ells d'una manera diferent- aguanten estoicament: la foto de grup. M'encanta fer fotos de grup!! sempre que tinc ocasió la faig. És la manera de que aparegui tothom i només d'aconseguir que tothom s'estigui més o menys quiet i somrigui, ja és divertit. En aquestes, sempre hi ha el més petit en braços d'un dels grans, mig escapolint-se fart de tant esperar, el que ha sortit amb els ulls tancats, l'altre s'ha mogut, tu no has mirat i vinga a fer proves! fins que tens un munt de versions. I al final, sempre queda el record d'aquell instant de les fotos de grup divertides. I el somriure que em regalen, és el millor record que puc tenir per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!