Aquest matí, la meva germana ha batejat aquesta 'setmana blanca' (per anar a esquiar a Colorado o a Gstaad, els que puguin) com a 'setmana rosa' pel castell, del mateix color, del que no surten les seves filles.
Per la tarde, cafè en el Putxet, en una terrassa -per cert en obres i molt sorollosa-1,65€ el cafè amb llet. Segueixo buscant 'la clavada' més clavada en quant a cafès en terrasses es refereix. De moment, aquesta és la número 2 desprès de la Barceloneta i de Gala Placídia (empatades a 1,80€, sol inclòs). Tornant al tema que ens ocupa, preocupacions, interesès, el dia a dia i el que és extraordinario. Adonar-se que, encara que sigui en forma de missatge oportú, un breu email, agafar temps d'on sigui, es diu molt...No hi ha pressa, doncs ja havia planejat invertir una tarda en trobar-nos. A vegades, la felicitat, aquells moments efímers, intensos, poden estar en un diminut castell de conte, unes confidèncias amb unes obres al costat, un posar-li el pijama a una nina. Que m'ensenyi a jugar al Lince una nena de 6 anys. Fer-se la sorpressa quan et repeteixen 10 vegades en 2 minuts que la fanta 'no pica'. El 74, jugar a 'cuinetes' una estona, acomiadar-se d'uns ulls curiosos davant la vida i una abraçada sincera.
Tornar pel carrer Terol, tallat per quelcom relacionat amb el 'poder' (?). Verdi, les seves botiguetes i vida que no para. Un dia que, potser, no ha acabat.
Fontana, mentre vaig pensant si tornaré sortir...O espero una mica més?
És groc...taronja... té llum...
Tornar pel carrer Terol, tallat per quelcom relacionat amb el 'poder' (?). Verdi, les seves botiguetes i vida que no para. Un dia que, potser, no ha acabat.
Fontana, mentre vaig pensant si tornaré sortir...O espero una mica més?
És groc...taronja... té llum...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!