Avui que ja ha arribat la primavera, malgrat el dia fred que tenim (les temperatures han baixat 5 graus i ens esperen dies plujosos) em ve al cap, i pels aconteixements de les darreres 24 hores, aquesta frase: No deixis crèixer la mala herba en el cami de l'amistat. Sobre l'amistat i la necessitat de tenir cuidar, ja vaig escriure en el seu moment, fent una analogia amb un jardí (una mica cursi si voleu, d'acord).
Un parell de converses telefoniques han aconseguit resoldre algunes qüestions que portaven temps ahí, com un nuvolada en un dia d'estiu (sóc més aviat secundària). Abans de que descarreguès en forma de tempesta, amb llamps i trons inclosos, he decididt afrontar-les, expossar com em sento i deixar que siguin els altres els que decideixin com volen actuar a partir d'ara. Les reaccions m'han demostrat que s'obté molt més amb paraules suaus que traient la destrall de guerra. (I que és millor atacar el problema que no a la persona). Que parlant la gent s'entèn i que no podem deixar que els altres endevinin com ens sentim. Que com a éssers socials, les relacions són el motor de la nostra vida. Com he dit: "Si no m'importès la nostra amistat, no t'ho diria". I sabeu que és així! Aquest és el veritable amor d'amic...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!