Aquest matí he anat a la Festa del Comerç Just i la Banca ètica que es fa cada any. Malgrat que se celebra a molts barris de Barcelona, he anat a la de Sarrià. Curiosament, coincideix amb la d'El comerç al carrer que també aprofita els primers caps de setmana de maig ja que, encara no fa gaire calor i la gent encara no ha començat l'èxode propi dels caps de setmana de juny i juliol. En ambdues es posen parades de productes diversos i d'associacions del barri, partits polítics, etc. Tot s'hi val. Si bé en la de Comerç Just, les parades eren menys de 10, encara que això sí, tenia paellada popular i un concert, els del comerç tradicional (no sé si dir capitalista, com si l'altre no ho fos...) tenien centenars de parades i el perfil del visitant, era clarament molt diferent. No obstant, això no té res a veure i es poden dur a terme accions de comerç just i solidari amb qualsevol perfil.
I què és el que es vol aconseguir amb les festa de Comerç Just?. Doncs conscienciar la gent que, almenys s'informi de què i qui hi ha darrere dels productes que comprem (el que mengem i el que vestim). De les condicions de treball dels que han produït aquests articles i quins beneficis socials hi ha a cada producció. De com repercuteix al medi ambient i a la nostra butxaca.
Perquè, a fí de comptes, tots volem viure bé, malgrat que n'hi ha molts que no arriben ni a viure dignament. Que hi ha entitats financeres que es dediquen a invertir els seus beneficis a favor de projectes socials, tenint la solidaritat com a raó de ser, com FETS que es dedica a promoure les finances ètiques i solidàries (Aquests donen una sèrie de xerrades a la Casa Orlandai, els Cafès Econòmics).
I ja que parlem de consumir, consumim amb sentit i sensibilitat. Mireu l'etiqueta de la roba que porteu?. Està feta, majoritàriament, a Xina, Marroc, Mèxic o Bangladesh?.Os heu parat a pensar en les condicions dels treballadors de la indústria téxtil en aquests països?. Segurament, us sonaran les maquilas d'Amèrica Central i Àsia. La ferotge indústria téxtil, de la qual tots som partícips en major o menor mesura, beneficia a uns quants i empobreix, encara més, a molts milers, que no tenen cap altra opció, expulsats de l'agricultura, que acollir-se a aquest mode de subsistència.
No sé si heu sentit a parlar de la campanya duta a terme per Setem, Ropa limpia, per la qual volen conscienciar al consumidor sobre les condicions de treball que hi ha al sector téxtil, consumit majoritàriament pels països desenvolupats. Us recomano que us llegiu algunes de les publicacions sobre els acords amb marques molt conegudes. El reportatge, China Blue, rodat en una fàbrica téxtil de la Xina, tracta de tot això.
Informació, conscienciació i...ACTUACIÓN!. I ara ve la pregunta del milió, què podem fer nosaltres?. No crec que tinguem la clau de la solució, si bé, si tots posem el nostre granet de sorra, podem aconseguir grans canvis. Aconseguir que canviem la nostra manera de consumir, porta temps i educació, sobretot això últim. Però hi ha alguna cosa més que, sobretot en temps de vaques flaques, es fa més patent, la qüestió econòmica. Compareu el preu, posem per cas, d'una samarreta normal i corrent d'una gran cadena i d'una botiga de comerç just. Evidentment, la segona és més cara. I és així perquè se li paga un preu just al treballador. Però, com no resistir-se a anar a la moda i a tan baix preu en aquesta societat consumista en la qual cada setmana s'hi poden trobar novetats a les botigues?. Ahir ho comentava amb una amiga i, malgrat que ella treballa al sector de ls ONG's ( i a la qual des d'aquí li desitjo un feliç viatge de feina a Namíbia) em deia que, ara mateix, la seva economia no li permet consumir productes de comerç just. Que tant de bo pogués ajudar més, malgrat que ja ajuda d'una altra manera.
Jo crec que s'ha de realitzar un canvi de paradigma en el qual hi hagi una altra sèrie de valors darrere i, en conseqüència un canvi en els hàbits de consum. Espero i confio, que no sigui només una quimera, una festa anual per rentar les nostres consciències.
Perquè, ja que consumim, fem-ho bé.
I què és el que es vol aconseguir amb les festa de Comerç Just?. Doncs conscienciar la gent que, almenys s'informi de què i qui hi ha darrere dels productes que comprem (el que mengem i el que vestim). De les condicions de treball dels que han produït aquests articles i quins beneficis socials hi ha a cada producció. De com repercuteix al medi ambient i a la nostra butxaca.
Perquè, a fí de comptes, tots volem viure bé, malgrat que n'hi ha molts que no arriben ni a viure dignament. Que hi ha entitats financeres que es dediquen a invertir els seus beneficis a favor de projectes socials, tenint la solidaritat com a raó de ser, com FETS que es dedica a promoure les finances ètiques i solidàries (Aquests donen una sèrie de xerrades a la Casa Orlandai, els Cafès Econòmics).
I ja que parlem de consumir, consumim amb sentit i sensibilitat. Mireu l'etiqueta de la roba que porteu?. Està feta, majoritàriament, a Xina, Marroc, Mèxic o Bangladesh?.Os heu parat a pensar en les condicions dels treballadors de la indústria téxtil en aquests països?. Segurament, us sonaran les maquilas d'Amèrica Central i Àsia. La ferotge indústria téxtil, de la qual tots som partícips en major o menor mesura, beneficia a uns quants i empobreix, encara més, a molts milers, que no tenen cap altra opció, expulsats de l'agricultura, que acollir-se a aquest mode de subsistència.
No sé si heu sentit a parlar de la campanya duta a terme per Setem, Ropa limpia, per la qual volen conscienciar al consumidor sobre les condicions de treball que hi ha al sector téxtil, consumit majoritàriament pels països desenvolupats. Us recomano que us llegiu algunes de les publicacions sobre els acords amb marques molt conegudes. El reportatge, China Blue, rodat en una fàbrica téxtil de la Xina, tracta de tot això.
Informació, conscienciació i...ACTUACIÓN!. I ara ve la pregunta del milió, què podem fer nosaltres?. No crec que tinguem la clau de la solució, si bé, si tots posem el nostre granet de sorra, podem aconseguir grans canvis. Aconseguir que canviem la nostra manera de consumir, porta temps i educació, sobretot això últim. Però hi ha alguna cosa més que, sobretot en temps de vaques flaques, es fa més patent, la qüestió econòmica. Compareu el preu, posem per cas, d'una samarreta normal i corrent d'una gran cadena i d'una botiga de comerç just. Evidentment, la segona és més cara. I és així perquè se li paga un preu just al treballador. Però, com no resistir-se a anar a la moda i a tan baix preu en aquesta societat consumista en la qual cada setmana s'hi poden trobar novetats a les botigues?. Ahir ho comentava amb una amiga i, malgrat que ella treballa al sector de ls ONG's ( i a la qual des d'aquí li desitjo un feliç viatge de feina a Namíbia) em deia que, ara mateix, la seva economia no li permet consumir productes de comerç just. Que tant de bo pogués ajudar més, malgrat que ja ajuda d'una altra manera.
Jo crec que s'ha de realitzar un canvi de paradigma en el qual hi hagi una altra sèrie de valors darrere i, en conseqüència un canvi en els hàbits de consum. Espero i confio, que no sigui només una quimera, una festa anual per rentar les nostres consciències.
Perquè, ja que consumim, fem-ho bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!